Els Motors Electrostàtics

Els motors elèctrics són com una presència silenciosa però omnipresent en la nostra vida quotidiana.

Des del moment en què ens llevem i encenem un electrodomèstic, fins que ens desplacem en vehicle, treballem en una fàbrica automatitzada o climatitzem un edifici, aquests dispositius converteixen l’energia elèctrica en moviment de manera fiable i constant. Durant més d’un segle, el principi dominant ha estat l’electromagnetisme, basat en bobinats de coure, camps magnètics intensos i, sovint, en l’ús de materials crítics o terres rares. Aquest model, tot i la seva eficàcia provada, arrossega limitacions estructurals relacionades amb el cost, la dependència de cadenes de subministrament globals i l’impacte ambiental de l’extracció i el processament dels materials.

En aquest context emergeix una alternativa tecnològica que fins fa poc semblava relegada als llibres d’història de la física: els motors electrostàtics. A diferència dels motors convencionals, aquests no es basen en camps magnètics variables, sinó en forces electrostàtiques generades entre superfícies carregades elèctricament. El concepte és conegut des de fa dècades, però sempre havia estat limitat a aplicacions molt petites, com microdispositius o experiments de laboratori, a causa de la seva baixa densitat de potència. El gran salt qualitatiu ha arribat amb el treball de Daniel Ludois i l’empresa C-Motive Technologies, que han aconseguit desenvolupar motors electrostàtics capaços de lliurar centenars de watts de potència, una fita que fins fa poc es considerava impracticable.

La clau d’aquest avenç rau en la superació dels principals colls d’ampolla tecnològics. L’ús d’un fluid dielèctric especial permet augmentar significativament la tensió operativa sense risc de descàrregues elèctriques, incrementant així la densitat d’energia. Alhora, la incorporació d’electrònica de potència avançada permet controlar amb precisió els camps elèctrics i optimitzar el rendiment del motor. El resultat és una màquina que pot competir amb motors magnètics tradicionals en aplicacions de fraccions de cavall de força, però amb una arquitectura molt més simple i amb una dependència molt menor de materials escassos.

Les implicacions industrials d’aquesta tecnologia són profundes, i Catalunya, amb el seu teixit industrial diversificat i orientat a la innovació, podria ser un dels territoris que més se’n beneficiessin. El sector de l’automatització industrial, molt present al país a través de la indústria manufacturera, l’alimentació, la química i la farmacèutica, podria adoptar motors electrostàtics en sistemes on la fiabilitat, l’eficiència i el cost del cicle de vida són determinants. Motors més simples, amb menys components susceptibles de desgast i amb una menor dependència de matèries primeres volàtils, podrien reduir costos operatius i millorar la resiliència de les empreses davant de crisis de subministrament globals.

Un altre àmbit clau és el dels sistemes de calefacció, ventilació i aire condicionat. Catalunya, amb un parc edificat extens i una creixent aposta per l’eficiència energètica i la descarbonització, necessita tecnologies que permetin reduir el consum elèctric sense comprometre el confort. Motors electrostàtics amb guanys d’eficiència significatius podrien integrar-se en ventiladors, compressors o bombes, contribuint a edificis més sostenibles i a una menor demanda energètica global. A llarg termini, això també podria afavorir el desenvolupament de solucions locals de fabricació i manteniment, generant ocupació qualificada.

La indústria de la mobilitat elèctrica, encara que inicialment no sigui el primer objectiu d’aquesta tecnologia, també podria veure’n els efectes de manera indirecta. Si els motors electrostàtics aconsegueixen escalar fins a potències més elevades, podrien complementar o substituir motors convencionals en subsistemes auxiliars de vehicles elèctrics, reduint pes, cost i dependència de terres rares. Per a un territori com Catalunya, que aspira a consolidar-se com a hub de mobilitat sostenible i innovació industrial, aquesta diversificació tecnològica és estratègica.

Més enllà de les aplicacions concretes, l’impacte potencial també és cultural i econòmic. Apostar per tecnologies que utilitzen materials abundants i processos més senzills encaixa amb els objectius europeus de sobirania industrial i transició verda. Centres de recerca, universitats i empreses catalanes podrien participar en el desenvolupament, adaptació i producció d’aquests motors, generant coneixement propi i reduint la dependència de solucions importades. Això obre la porta a noves línies de recerca, startups tecnològiques i col·laboracions publicoprivades.

Per tant, els motors electrostàtics representen molt més que una curiositat científica recuperada del passat. Gràcies als avenços recents, es perfilen com una tecnologia amb capacitat real de transformar sectors industrials sencers. Per a Catalunya, aquesta revolució potencial no només implica millores d’eficiència o sostenibilitat, sinó també una oportunitat per reforçar el seu teixit industrial, impulsar la innovació i posicionar-se en l’avantguarda d’una nova manera d’entendre l’electrificació del futur.

Ramon Gallart