La Distribució, l’Esquelet Invisible de la Transició Energètica Europea.

Europa parla molt de transició energètica, però sovint ho fa com si la xarxa fos un detall tècnic que “ja s’arreglarà”. 

Font: https://openinframap.org/#5.56/42.587/1.015/B,E,L,N,P,S

El document conjunt d’ E.DSO i GEODE - The voice of local energy distributors across Europe posa el dit a la nafra amb una claredat que feia falta: 

La distribució elèctrica no és el decorat del canvi, és l’escenari. 

Electrificar sense una xarxa intel·ligent sona com una frase de moda. Però si la xarxa està a punt, l'electrificació es converteix en una estratègia industrial, enforteix els llaços socials i garanteix la nostra independència energètica.

El que m’agrada d’aquest text és que no cerca privilegis, sinó sentit comú en una situació excepcional. En cas que la Unió Europea vulgui connectar a la xarxa de baixa i mitjana tensió milions de nous punts per a cotxes elèctrics, bombes de calor, panells solars, bateries i comunitats energètiques, caldrà que algú s'encarregui de construir i gestionar aquesta xarxa. I tot això requereix diners, tecnologia i temps. El document proposa xifres d'inversió enormes, cosa que és comprensible atesa la magnitud del desafiament.

També hi ha una altra idea que em sembla cabdal i es que: 

La regulació no pot continuar mirant els DSO com si fossin simples gestors d’actius estàtics.

Tradicionalment, controlar la distribució se centrava a reduir despeses i prevenir pràctiques abusives d'un monopoli natural. Encara que aquesta tasca continua sent important, ja no és l'única. 

Actualment, és la regulació la que determina si els diners privats i públics es dirigeixen cap a Internet o es destinen a altres àrees. Aquesta regulació també influeix en si les inversions es realitzen a temps per evitar problemes o si només es fan una vegada que ja hi ha congestionament i malestar entre els usuaris. La disparitat és enorme. 

L'informe critica fortament les inconsistències a nivell nacional, i ho fa amb justa raó. In contrast, altres continuen les legislacions a les decisions que s'han de fer per a la "secure" demanda, a les riscos de soles falles dels reguladors, oa la digitalització són merely a nice-to-have addition.Això crea una situació en la qual Europa té diferents nivells d'avanç en la únic intern que s'està buscant. 

Tanmateix, el valor polític del document rau no només en l'anàlisi que presenta, sinó en la perspectiva des de la qual s'expressa. És important ressaltar un punt: E.DSO i GEODE no són idèntics. Mentre que un s'enfoca a avançar cap a xarxes intel·ligents i un sistema més integrat, l'altre se centra en operadors locals, municipals o regionals amb forts llaços territorials.. Quan coincideixen, el missatge és difícil d’ignorar: 

Cal una regulació estable i ambiciósament moderna, perquè la modernització de xarxa és condició necessària per a tot l’altre.

Em sembla encertat que insisteixin tant en la predictibilitat i en el cost del capital. Això pot sonar prosaic, però és aquí on es guanya o es perd la partida. Si el regulador canvia regles a mig període, si el WACC no reflecteix el risc real, si el Regulatory Asset Base (RAB) no acompanya el cost de reposició, llavors el que s'està fent és encareixent la transició a base de retardar inversions. I el retard és caríssim: 

No surt a la tarifa avui, però surtirà demà en forma de connexions bloquejades, hores perdudes, projectes renovables parats i consumidores enfadats. 

És el clàssic estalvi de curt termini que multiplica el cost de llarg termini.

També valoro que el paper defensi la neutralitat CAPEX/OPEX. Aquest punt és més revolucionari del que sembla. Si només remuneres actius físics, estàs incentivant a posar més ferro i ciment, fins i tot quan la solució més eficient és digital, operativa o basada en flexibilitat. Però el futur de la distribució no és només més cables: és control, sensors, dades, mercats locals de flexibilitat, automatització. Tot això sovint entra com OPEX. Si el marc regulador no hi juga a favor, acabes forçant una transició menys intel·ligent i, al final, més cara.

Llavors, quest document és una invitació a fer un gir mental. La xarxa de distribució ja no és una infraestructura passiva; és una plataforma activa que ha de permetre que l’energia flueixi en totes direccions i que el sistema respiri. La regulació ha d’acompanyar això amb la mateixa velocitat amb què avança la tecnologia i amb què creix la demanda elèctrica. El treball conjunt d’E.DSO i GEODE posa una base sòlida perquè aquesta conversa no sigui ideològica ni abstracta, sinó pràctica i urgent.

Si Europa vol ser seriosa amb el Green Deal, no pot discriminar a la distribució del sistema elèctric. Aquest paper ho diu sense dramatismes, però amb fermesa: o modernitzem i financem les xarxes ara, o la transició es trobarà amb un mur tècnic i econòmic. I quan això passa, no només perd la xarxa: perdem tots.


Ramon Gallart