Transició cap el VE.

Diversos sectors han expressat que els vehicles elèctrics arribaran a la paritat de preus amb els vehicles de motor de combustió interna (ICE) a l'any 2025. Altres fonts, manifesten que no és probable.

L'Agència Internacional de l'Energia preveu que els vehicles elèctrics constituiran més del 60 % dels vehicles venuts arreu del món l'any 2030. Però, atesa la necessària gran quantitat de liti, cobalt i altres matèries primeres per a les bateries, aquesta xifra sembla que podria ser molt optimista tret que s'obrin prop de 300 noves mines i refineries, segons va explicar  l'empresa d'anàlisi Benchmark Mineral Intelligence.

Altrament i segons el context actual dels preus, cal demanar al usuaris de VE que cerquin la millor franja horaria per fer la càrrega del seus VE que no sempre és per les nits.

Altres plantejaments semblen ser contradictòries sobre la transició als vehicles elèctrics donat que no està clar si els vehicles elèctrics col·lapsaran o no la xarxa elèctrica; la indústria del automòbil no te clar si tindrà un impacte en els llocs de treball i també hi han dos punts de vista sobre si els vehicles elèctrics no generaran més contaminació de la que eliminen.

Endreçar aquests dubtes requereix un anlisi i fer cerca sobre la veracitat de les afirmacions sobre la transició als vehicles elèctrics. El resultat s'explica en el llibre elèctronic, The EV Transiti en el qual,  s'exploren els problemes tecnològics, polítics i socials els quals, estan estretament vinculats. Els articles es basen en nombroses entrevistes que es van realitzar amb directius i enginyers de les indústries de l'automòbil i l'energia, així com experts en polítiques, investigadors acadèmics, analistes de mercat, historiadors i propietaris de vehicles elèctrics. També es van revisar centenars d'informes, casos d'estudis, llibres sobre vehicles elèctrics i xarxes elèctriques.

El que es va trobar és una xarxa complicada d'innovació tecnològica, complexitat i incertesa, combinada amb el mateix optimisme i disfunció de les polítiques. Fins ara, les polítiques s'han fonamentat en unes expectatives optimistes en base que el públic no acceptaria la transició als vehicles elèctrics si aquesta es sense planificar i coordianar amb punts de recàrrega, més cara i durnat més temps.

La transició per combatre el canvi climàtic cap als vehicles elèctrics i les energies renovables són objectius vàlids en si mateixos. Reduir l'ús de combustibles fòssils és clau per assolir aquests objectius. Tanmateix, intentar fer aquestes transicions en un període tan curt, està ple de problemes, riscos i conseqüències imprevistes que necessiten d'una autocrítica perquè es pugui abordar de manera activa i realista. Pensar en una escalabiltiat no significa només fabricar milions de vehicles elèctrics a l'any, sinó donar-los suport des de la recàrrega fins als manteniment.

Per tant, cal d'un gran esforç perquè això passi. Transformar simultàniament els sectors de l'energia i el transport implica treballar amb un gran nombre de variables, unes conegudes i altres desconegudes, que interactuaran de manera complexes i imprevisibles. A mesura que els vehicles elèctrics i les energies renovables augmentin la seva penentració a les xarxes elèctriques, els problemes i les solucions s'extendran. Cada nova solució que es proposi, probablement crearà noves dificultats. A més, l'escal·labiltiat  podrria amenaçar les creences, les formes de vida i els mitjans de vida de la societat sobre tot, per la gent gran, molts dels quals seran capaços de integrar-los en el seu dia a dia. El canvi tecnològic és dur, el canvi social encara més.

Voler correr per fer la transició cap als vehicles elèctrics és lògic. Hi ha zones del  planeta les quals,  ja estan experimentant desatres mediambientals, i la majoria de  governs de tot el món s'han compromès a actuar en virtut de l'Acord de París per limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C per sobre dels nivells pre-industrials. Aquest acord requereix la reducció de gasos d'efecte hivernacle en tots els sectors industrials. El transport és un dels majors contribuents d'emissions de GEH i, molts experts consideren que substituir els vehicles de combustió per vehicles elèctrics, és la manera més ràpida i senzilla d'assolir l'objectiu  net zero d'emissions de carboni  per al 2050.

Tanmateix, transformar una indústria automobilística amb més de 125 anys d'història la qual, està optimitzada per a la producció de vehicles ICE a VE el quals,  utilitzen tecnologia emergent,  en si mateix és un gran repte. Exigir que els fabricants d'automòbils ho facin en 15 anys o menys és encara més complexe, encara que part d'això és no reconèixer que els vehicles elèctrics poden ser una amenaça per als seus models de negoci. Els vehicles elèctrics requereixen que els fabricants d'automòbils i els seus proveïdors reinventin les seves cadenes de subministrament, contractin empleats amb altres skils per desenvolupar nou programari, bateries i aplicar la mecatrònica. 

Els vehicles elèctrics no són només un canvi tecnològic per combatre el canvi climàtic, són un motor econòmic. Arreu del món, gairebé 60 països estan imposant prohibicions per la venta de vehicles ICE. 

Els vehicles elèctrics per si sols no són suficients per assolir els objectius de reducció de carboni, la qual cosa implica grans canvis en l'estil de vida per a la societat en general. La gent haurà de conduir i volar menys, caminar i anar més en bicicleta i, agafar el transport públic. La voluntat de la gent d'acceptar aquests canvis i la seva capacitat per implementar-los serà crucial per a l'èxit.

La introducció de qualsevol nou sistema genera alteracions que generen sorpreses, tant esperades  com no desitjades. Es pot afirmar que, passar ràpidament als vehicles elèctrics desencadenarà la seva bona part de sorpreses inesperades que molt segur seran desagradables.

Aquests canvis ràpids també mostren la fragilitat de la transició. Les constants peticions dels fabricants d'automòbils per obtenir més subvencions governamentals no són tranquil·litzadores. Les recents retallades de preus de Tesla, per exemple, han fet caure la indústria de l'automòbil. Tampoc és un signe d'un mercat segur en si mateix o de futur.

Aquesta fragilitat també és òbvia quan s'examinen les hipòteisis massa optimistes i les nombroses advertències sobre les recomanacions dels vehicles elèctrics i la política energètica. 


Ramon Gallart