Entendre la Pobresa Energètica

Estar en pobresa energètica significa que una llar no pot permetre's l'energia necessària per cuinar, escalfar o il·luminar la casa.

Segons l’Associació Catalana de Ciències Ambientals , es considera que una llar es troba en situació de pobresa energètica quan és incapaç de pagar una quantitat de serveis d'energia suficients per a la satisfacció de les seves necessitats domèstiques i/o quan es veu obligada a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica de la seva llar.

La renda familiar, els preus de l’energia i l’eficiència energètica de la llar són els factors que determinen, a nivell de llar, la situació de pobresa energètica. Tal com assenyalen des de l’Associació, aquests components permeten comprendre com sorgeix aquesta problemàtica i proporcionen punts d’entrada per a la definició de polítiques públiques encaminades a fer front a aquesta problemàtica.

A Espanya, la pobresa energètica s’ha convertit en un problema estructural que s’agreuja cada any. Segons el XIII Informe sobre l’Estat de la Pobresa de la Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN-ES), la pobresa energètica a Espanya ha augmentat un 138% des de 2008, afectant el 2022 (últim dada disponible) al 17,1% de la població, que no va poder mantenir la seva llar a una temperatura adequada.

És important assenyalar que les llars en situació de pobresa i exclusió social solen patir una major ineficiència energètica, degut a un dèficit en l’aïllament, problemes d’infrahabitatge i insalubritat, i ús d’instal·lacions i electrodomèstics poc eficients. Així ho revela l’estudi d’EAPN-ES: gairebé 1 de cada 3 persones en risc de pobresa no pot mantenir la seva llar a una temperatura adequada.

Segons Eurostat, el 9,3% de les llars europees no van poder mantenir la seva llar prou calenta el 2022, amb oscil·lacions que evidencien una gran desigualtat entre països, des del 1,4% a Finlàndia, el 2,1% a Luxemburg i el 2,6% a Eslovènia fins al 18,7% a Grècia, el 19,2% a Xipre i el 22,5% a Bulgària.

Per garantir l’accés als subministraments bàsics de les llars en situació de vulnerabilitat, es recomanen mesures com impulsar un Bo social energètic que contempli tarifes socials per a diferents subministraments, inclòs l’aigua potable; alleujar la càrrega burocràtica desincentivadora, simplificant al màxim la informació disponible i la seva tramitació; i revisar els llindars de renda establerts per a l’obtenció del Bo, valorant utilitzar el salari mínim interprofessional en lloc de l’IPREM.

En un context de crisi ecològica amb resultats en condicions climàtiques extremes, és necessària una transició ecològica que tingui en compte la realitat de les persones i famílies en situació de pobresa i/o exclusió. Les famílies més vulnerables són les primeres en patir les conseqüències de les catàstrofes naturals, els canvis bruscos de temperatura o les pujades de l’energia, sense poder fer front al pagament de subministraments.

Es necessita una comprensió més àmplia de la privació energètica, reconeixent que una petita diferència percentual en els ingressos pot alterar dràsticament la percepció de la pobresa entre països. Acabar amb la pobresa en totes les seves expressions és una decisió política i una qüestió de drets. 

Ramon Gallart