Quan la Innovació Il·lumina el Futur

Sabies que Nikola Tesla va sobreviure nou vegades a la mort abans de convertir-se en un dels enginyers més importants de la història?

Imagina que neixes enmig d'una gran tempesta. Els llamps il·luminen el cel i el tro ressona amb força mentre vens al món. La llevadora ho interpreta com un mal presagi, però la teva mare somriu i respon que aquell infant serà un fill de la llum. Aquesta és una de les històries que envolten el naixement de Nikola Tesla, un dels inventors més brillants de tots els temps. Segons explica el poema Poetry for Engineers: Nine Lives of Nikola Tesla, de Danica Radovanović, la seva mare deia que el seu fill tenia nou vides, perquè en nombroses ocasions va escapar de la mort. Potser és una metàfora, però també una manera de recordar que els grans avenços són fruit de la perseverança, la capacitat d'aprendre dels fracassos i la voluntat de continuar avançant.

Des de ben petit, Tesla mostrava una curiositat extraordinària pels fenòmens naturals. Una nit d'hivern, mentre acariciava el seu gat, va observar com el seu pelatge produïa petites espurnes d'electricitat estàtica. Aquell instant va despertar en ell una fascinació per una força invisible que acabaria transformant el món.

La seva vida va estar marcada per malalties, accidents i dificultats personals. El poema les representa com les seves "nou vides", una metàfora dels nombrosos obstacles que va superar abans d'assolir els seus grans èxits. Aquesta trajectòria ens recorda que la innovació rarament és un camí fàcil i això vol dir que requereix esforç, resiliència i la capacitat de convertir cada dificultat en una oportunitat per continuar aprenent.

Quan finalment va poder dedicar-se plenament a l'enginyeria, Tesla va desenvolupar el sistema de corrent altern, una tecnologia que va revolucionar la distribució de l'electricitat. Gràcies als seus motors, transformadors i sistemes de transport d'energia, avui és possible alimentar ciutats, indústries, hospitals i habitatges de manera eficient. Sense aquesta aportació, el desenvolupament industrial i tecnològic del segle XX hauria estat molt diferent.

Però la història de Tesla també ens ensenya una altra lliçó molt valuosa per al món empresarial actual. Encara que sovint es recorda com un geni solitari, cap gran innovació arriba a la societat sense el treball conjunt de moltes persones. Les seves idees van necessitar enginyers, tècnics, operaris, inversors, fabricants i empreses capaces de transformar els seus prototips en productes i infraestructures útils per a milions de persones.

Avui dia, les empreses d'enginyeria i tecnologia treballen exactament d'aquesta manera. Els grans projectes són possibles gràcies a equips multidisciplinaris en què cada professional aporta coneixements diferents: enginyers elèctrics, mecànics, informàtics, especialistes en materials, responsables de qualitat, producció i manteniment. La suma d'aquests talents és la que converteix una bona idea en una solució real.

La trajectòria de Tesla també posa de manifest la importància de crear entorns empresarials que afavoreixin la creativitat. Moltes de les seves idees eren tan avançades que no sempre van ser compreses ni recolzades pels inversors de la seva època. Les empreses que volen liderar la innovació han d'aprendre d'aquesta experiència: cal apostar per la investigació, donar temps perquè les idees madurin i fomentar una cultura on experimentar i equivocar-se formi part del procés d'innovació.

Quan un equip comparteix una visió comuna, és capaç d'afrontar reptes complexos i generar solucions que transformen la societat. Això és el que va passar amb l'electrificació basada en el corrent altern, que va impulsar el desenvolupament industrial, les comunicacions, el transport i, en definitiva, la qualitat de vida de milions de persones.

La història de Nikola Tesla és, per tant, molt més que la biografia d'un inventor excepcional. És un exemple de com la combinació de talent individual, treball en equip, perseverança i confiança en la innovació pot generar un impacte durador sobre la societat. Les empreses tecnològiques d'avui continuen construint el futur sobre aquests mateixos valors.

Potser per això la llegenda diu que Tesla tenia nou vides. Cada una simbolitza un repte superat, una nova oportunitat per aprendre i un pas més cap a una innovació que encara avui continua il·luminant el nostre món.

Ramon Gallart

Alliberar Xarxa Sense Ofegar la Inversió.

L'enduriment dels permisos d'accés pot ajudar a reduir l'acaparament de capacitat, però la tranfomració energètica exigeix una regulació estable, intel·ligent i orientada a accelerar els projectes que aporten valor real.

La decisió del Govern d'endurir les condicions per mantenir els permisos d'accés i connexió a la xarxa elèctrica segons la publicació de El Econmista.es va més enllà que un canvi administratiu. Al meu entendre, és el símptoma d'un problema estructural que fa anys que arrosseguem i aquest és que, la xarxa elèctrica ha deixat de ser només una infraestructura i s'ha convertit en un actiu estratègic. 

Quan això passa, la regulació ha de trobar un equilibri molt delicat entre evitar l'especulació i no frenar la inversió.

Des de fa més de trenta anys treballo en el sector energètic, i en els darrer anys, impulsant projectes d'innovació, digitalització de xarxes intel·ligents i nous models de gestió de la demanda. Aquesta experiència m'ha ensenyat que els colls d'ampolla no acostumen a resoldre's únicament amb més regulació. Es resolen millor amb més informació, més transparència i una millor gestió dels recursos disponibles.

És evident que existia un problema. Milers de megawatts romanien reservats durant anys sense que molts projectes avancessin. La conseqüència és què les indústries, centres de dades, instal·lacions d'emmagatzematge o projectes d'hidrogen amb capacitat financera i tècnica suficient, sobre el paper, no podien connectar-se perquè la capacitat està ocupada. El primer intent del Govern per incentivar l'alliberament d'aquests punts només ha aconseguit recuperar uns 2,2 GW, una xifra molt inferior a les necessitats actuals. Aquesta realitat explica l'enduriment normatiu.

Ara bé, també crec que convé preguntar-nos si estem atacant la causa o només els símptomes.

Transformar un control anual en un control trimestral incrementa la disciplina financera dels promotors i dificulta que es mantinguin permisos mitjançant petits impagaments acumulats. Des d'una perspectiva reguladora és una decisió coherent. Però el risc és evident donat què, un retard administratiu, un problema puntual de tresoreria o una incidència burocràtica poden acabar condemnant projectes plenament viables que aportaven valor al sistema.

La transformació energètica necessita velocitat, però també necessita estabilitat reguladora. Els inversors no només analitzen la rendibilitat dels seus projectes; també valoren la predictibilitat de les regles del joc. Quan aquestes regles es modifiquen repetidament, augmenta la percepció de risc i el cost del capital també ho fa.

En els darrers anys he defensat reiteradament que el gran repte ja no és generar més electricitat, sinó gestionar-la millor. La flexibilitat, la digitalització de les xarxes i una gestió intel·ligent de la demanda són els pilars del nou sistema elèctric. Els centres de dades, la indústria electrificada, el vehicle elèctric o els nous processos industrials poden ser grans consumidors, però també poden convertir-se en actius de flexibilitat si disposen dels incentius adequats.

Precisament per això considero que la capacitat d'accés no hauria de gestionar-se exclusivament mitjançant mecanismes sancionadors. Caldria evolucionar cap a models més dinàmics, en què la capacitat reservada pugui ser compartida temporalment, reutilitzada o redistribuïda en funció del grau real de maduresa dels projectes. Les tecnologies digitals ja permeten aquest tipus de gestió molt més eficient de la xarxa.

Europa avança cap a un sistema energètic descentralitzat, digitalitzat i cada vegada més flexible. En aquest context, les xarxes de distribució deixaran de ser simples canals de transport per convertir-se en plataformes de gestió energètica. Si no adaptem també la regulació a aquesta nova realitat, correm el risc de continuar resolent problemes del segle XXI amb eines pensades per al segle XX.

El nou Reial decret probablement aconseguirà alliberar més capacitat que l'anterior. No obstant això, l'èxit no s'hauria de mesurar només pels megawatts recuperats, sinó per la velocitat amb què aquests megawatts acaben transformant-se en fàbriques operatives, centres de dades funcionant, sistemes d'emmagatzematge connectats o nous serveis energètics per als ciutadans.

La transició energètica no necessita únicament més control. Necessita una regulació intel·ligent capaç d'identificar quins projectes aporten valor real, premiar-los i facilitar-ne l'execució. Perquè, al final, el veritable objectiu no és recuperar capacitat administrativa, sinó construir una xarxa preparada per sostenir la nova economia electrificada que Europa necessita.

Ramon Gallart

No ens Falta Electricitat, ens cal Aprofitar Millor la Xarxa

Fa temps que sento el mateix missatge i aquest és el de que, la demanda elèctrica creix sense parar, els centres de dades consumeixen cada vegada més energia, la indústria s'electrifica i, per tant, cal construir més centrals i més línies d'alta tensió.

És una afirmació que sembla de sentit comú, però cada vegada estic més convençut que el problema és més complex.

Una entrevista a l'enginyer Ian Magruder, fundador de la Utilize Coalition, m'ha fet reflexionar sobre una dada sorprenent: 

Als Estats Units només s'utilitza entre el 40% i el 55% de la capacitat real de la xarxa elèctrica. Dit d'una altra manera, gairebé la meitat de la infraestructura construïda roman infrautilitzada la major part del temps.

La raó és aparentment senzilla. La xarxa no es dimensiona per al consum habitual, sinó per cobrir els moments de màxima demanda d'aquell dia excepcionalment calorós de l'estiu o aquella matinada gèlida d'hivern. La resta de l'any, aquesta enorme infraestructura treballa molt per sota de les seves possibilitats.

Aquest fenomen no és exclusiu dels Estats Units. Europa viu una situació semblant, encara que amb algunes diferències importants.

El sistema elèctric nord-americà està molt fragmentat. Existeixen grans interconnexions com les de l'Eastern Interconnection, Western Interconnection i Texas (ERCOT), però els intercanvis entre elles són limitats. Aquesta fragmentació redueix la capacitat d'aprofitar els excedents d'una regió per compensar les necessitats d'una altra.

Europa, en canvi, disposa d'una xarxa molt més interconnectada. Els països comparteixen mercats elèctrics, poden importar i exportar electricitat pràcticament en temps real i existeix una coordinació molt més estreta entre els operadors dels sistemes de transport. Aquest model permet equilibrar millor la producció renovable i augmenta la seguretat del subministrament.

Ara bé, això no significa que Europa aprofiti tota la seva infraestructura. Moltes línies també estan dimensionades per als pics de demanda, i la penetració creixent de les energies renovables obliga a mantenir importants marges de seguretat. De fet, en alguns països europeus la utilització mitjana de la xarxa és fins i tot inferior a la dels Estats Units.

La diferència és que Europa porta alguns anys apostant per eines que permeten utilitzar millor els actius existents. El desplegament de comptadors intel·ligents, la flexibilitat de la demanda, els mercats d'ajust cada vegada més sofisticats, les bateries i una regulació comuna han convertit la gestió de la xarxa en un exercici molt més dinàmic.

Al Regne Unit o Austràlia, per exemple, ja s'utilitzen sistemes capaços de calcular en temps real la capacitat real de les línies elèctriques segons la temperatura, el vent o la humitat ambiental. Això permet transportar més energia de forma segura sense necessitat de construir noves infraestructures.

Aquest és probablement el camí que hauríem de seguir tots.

Durant dècades hem pensat la xarxa com una infraestructura rígida. Aixpo és que, primer construïm més capacitat i després hi connectem els consumidors. Però les noves tecnologies permeten invertir aquest plantejament. Les bateries, els vehicles elèctrics, els termòstats intel·ligents, la gestió flexible de la demanda o fins i tot els grans centres de dades poden adaptar parcialment el seu consum als moments en què la xarxa disposa de més capacitat.

És un canvi de paradigma. Ja no es tracta només de produir més electricitat, sinó de consumir-la millor.

Aquesta visió també té una conseqüència econòmica. Construir noves línies de transport i distribució així com noves centrals és molt car, requereix anys de permisos i sovint genera una forta oposició social. En canvi, incrementar alguns punts percentuals la utilització de la infraestructura existent pot oferir resultats molt més ràpids i molt més barats. Segons la Utilize Coalition, només un augment del 10% en la utilització de la xarxa podria estalviar als consumidors nord-americans més de 100.000 milions de dòlars durant la pròxima dècada.

Europa també pot aprendre d'aquest debat. Tot i disposar d'una xarxa més integrada i d'un mercat elèctric més madur, encara existeixen colls d'ampolla, limitacions a les interconnexions entre alguns països i moltes oportunitats per desplegar més flexibilitat i més intel·ligència digital.

Personalment, crec que sovint caiem en el parany de pensar que qualsevol augment de la demanda implica necessàriament més infraestructures. La realitat és que, abans de construir més, hauríem de preguntar-nos si estem aprofitant bé allò que ja tenimi aquesta reflexió no aplic plenametn a Espanya

En energia, com en tants altres àmbits, la innovació no sempre consisteix a afegir més recursos. De vegades consisteix simplement a utilitzar amb més intel·ligència els que ja hem construït.

Ramon Gallart