La proposta de modificació del Reial decret 738/2015, presentada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), representa probablement un dels canvis regulatoris més importants dels darrers anys per als sistemes elèctrics no peninsulars.
No és només una modificació tècnica del marc regulador. És un canvi de paradigma que pot redefinir les decisions d'inversió en renovables, sistemes d'emmagatzematge i infraestructures de flexibilitat durant la propera dècada.
Els sistemes elèctrics insulars presenten unes característiques molt diferents de les del sistema peninsular. La seva naturalesa aïllada ha obligat històricament a mantenir una elevada dependència de centrals alimentades amb combustibles fòssils per garantir la seguretat del subministrament. Aquesta situació ha limitat la penetració de les energies renovables, ha incrementat els costos de generació i ha mantingut unes emissions de CO₂ molt superiors a les que avui registra el sistema elèctric peninsular.
La reforma plantejada pel MITECO afronta precisament aquesta limitació estructural incorporant les bateries com un nou recurs de flexibilitat del sistema. DLa novetat més rellevant és que una instal·lació d'emmagatzematge podrà ser seleccionada en el despatx quan el seu cost sigui inferior al d'una central convencional. Per primera vegada, les bateries competiran econòmicament amb la generació fòssil i podran substituir-la quan siguin més eficients.
Aquest canvi transforma completament la manera d'entendre les inversions en emmagatzematge. Fins ara, molts projectes depenien en gran mesura de subvencions o de models híbrids amb una rendibilitat limitada. Amb aquest nou marc apareixen fonts d'ingressos molt més sòlides derivades de l'arbitratge energètic, la prestació de serveis de flexibilitat, la reducció de restriccions tècniques, la substitució directa de generació convencional i la millora del valor econòmic de les instal·lacions renovables.
En realitat, aquest és el model cap al qual Europa s'ha anat orientant durant els darrers anys. La transició energètica ja no consisteix únicament a instal·lar més potència renovable, sinó a gestionar de forma intel·ligent una producció cada vegada més variable. El repte deixa de ser generar més energia i passa a ser gestionar-la millor.
Durant molts anys el sistema elèctric es va construir sota una premissa molt simple: quan augmentava la demanda s'engegaven més centrals de producció. Amb una elevada penetració de l'energia solar i eòlica aquesta lògica deixa de ser suficient. El sistema necessita flexibilitat per adaptar-se contínuament als canvis de producció i consum. Aquesta flexibilitat serà el nou "combustible" del sistema elèctric.
L'experiència acumulada en nombrosos projectes europeus d'innovació demostra que les bateries, la resposta de la demanda, els vehicles elèctrics, la digitalització i els nous mercats locals de flexibilitat poden assumir bona part de les funcions que tradicionalment desenvolupaven les centrals convencionals. La proposta del MITECO representa precisament aquest pas endavant.
La reforma incorpora igualment un canvi molt rellevant per a la rendibilitat de les energies renovables als sistemes no peninsulars. El model actual vinculava la remuneració de les instal·lacions renovables als preus del mercat peninsular, fins i tot quan aquests registraven valors nuls o negatius. Aquest mecanisme reduïa artificialment els ingressos dels productors insulars i generava una incertesa reguladora que dificultava noves inversions.
La nova proposta pretén corregir aquesta situació, millorant els senyals econòmics que reben els projectes renovables i reduint el risc associat als ingressos futurs. Des d'una perspectiva financera, això incrementa la bancabilitat dels projectes, facilita l'accés al finançament i augmenta l'atractiu per als inversors institucionals.
Tanmateix, seria un error pensar que aquesta transformació dependrà únicament de les bateries. Sense digitalització, sense sistemes avançats de control, sense intel·ligència artificial, sense predicció de demanda, sense interoperabilitat i sense xarxes intel·ligents, l'emmagatzematge només podrà desplegar una part del seu potencial.
Precisament aquest és el camí que estan recorrent les principals iniciatives europees de recerca i innovació. La digitalització de les xarxes de distribució serà tan important com la instal·lació de nova capacitat renovable. La flexibilitat només podrà convertir-se en un actiu econòmic si els operadors disposen de les eines digitals necessàries per gestionar-la en temps real.
Espanya es troba avui en una posició privilegiada. Disposa d'un dels millors recursos renovables d'Europa, d'una indústria cada vegada més especialitzada en electrònica de potència, d'empreses referents en xarxes intel·ligents i d'un ecosistema d'innovació capaç de liderar aquesta transformació.
Si l'evolució reguladora continua avançant cap a mercats on la flexibilitat sigui adequadament valorada, Espanya no només podrà incrementar la seva producció renovable, sinó també convertir-se en un referent europeu en tecnologies d'emmagatzematge, digitalització i nous serveis energètics.
La modificació del RD 738/2015 és molt més que una actualització normativa. Representa el reconeixement que el sistema elèctric del futur es basarà menys en la generació convencional i molt més en la gestió intel·ligent de la flexibilitat. Les bateries deixen de ser un simple complement de les energies renovables per convertir-se en una infraestructura estratègica del sistema.
Per als inversors significa nous models de negoci. Per als operadors de xarxa, noves eines per garantir l'estabilitat del sistema. Per als consumidors, una electricitat més sostenible i competitiva. I per als territoris insulars, pot representar finalment l'oportunitat de reduir de manera significativa la dependència dels combustibles fòssils i accelerar una transició energètica que fins ara havia avançat més lentament que a la península.
Ramon Gallart
