El Futur de la Captura de Carboni.

El debat sobre la geoenginyeria ha estat marcat per una tensió constant entre la urgència d’actuar contra el canvi climàtic i la manca de tecnologies prou madures per eliminar el diòxid de carboni (CO₂) de l’atmosfera a gran escala. 

Aquesta branca de la geoenginyeria, coneguda com a captura directa de l’aire (DAC, per les sigles en anglès), ha estat considerada durant anys com una promesa que encara és llunyana. No obstant això, l’empresa suïssa Climeworks està començant a trencar aquest sostre de vidre tecnològic amb una nova generació de plantes capaces de capturar quantitats creixents de CO₂ i d’emmagatzemar-les de manera segura.

Des de la seva base a Zuric, Climeworks ha anat perfeccionant les seves instal·lacions a Islàndia, aprofitant la combinació d’energies renovables abundants i condicions geològiques favorables per mineralitzar el CO₂ capturat sota terra. La seva planta més emblemàtica, Mammoth, ostenta actualment el títol de la instal·lació DAC més gran del món, amb una capacitat anual de 36.000 tones de CO₂. Aquest assoliment, tot i semblar modest en relació amb les emissions globals, representa un salt qualitatiu en un camp que encara busca demostrar la seva viabilitat industrial i econòmica. L’objectiu de Climeworks és que, abans d’acabar la dècada, aquestes plantes evolucionin fins a capturar milions de tones anuals, un repte d’una magnitud comparable al desplegament inicial de l’energia solar i eòlica a principis de segle.

El següent gran pas serà traslladar aquesta tecnologia als Estats Units amb el Projecte Cypress DAC Hub, previst per al 2027 a Louisiana. Aquesta iniciativa compta amb el suport financer del Departament d’Energia dels EUA i la col·laboració de l’organització de recerca Battelle i l’empresa d’emmagatzematge de carboni Heirloom. El pla és que el centre comenci capturant 250.000 tones anuals i que arribi a un milió de tones cap a finals de la dècada. Es tracta d’un desplegament a escala sense precedents que, si té èxit, pot consolidar la DAC com un element clau de les estratègies climàtiques globals.

Aquesta ambició és possible gràcies a diverses innovacions tecnològiques que Climeworks ha anat integrant en els seus dissenys. Les plantes utilitzen ventiladors molt grans per atreure aire ambient cap a uns col·lectors plens de material absorbent basat en amines. Quan el material satura, les unitats es tanquen i s’escalfen per alliberar el CO₂ retingut, que posteriorment s’injecta en formacions geològiques on queda immobilitzat de manera permanent. El nou material absorbent presenta una vida útil aproximadament tres vegades superior a les versions anteriors, fet que redueix costos operatius i genera menys residus, un factor clau per escalar la tecnologia de manera sostenible.

També s’ha repensat radicalment la configuració dels col·lectors. A Mammoth, les unitats estan disposades en bastidors de tres nivells i, en la nova generació, adopten una forma cúbica amb quatre parets de col·lectors al voltant d’un nucli central amb diversos ventiladors a la part superior. Aquesta arquitectura crea un flux d’aire ascendent que evita la recirculació d’aire ja descarbonitzat, millorant l’eficiència energètica i reduint els costos de construcció i operació. És un exemple clar de com els petits detalls d’enginyeria poden tenir un gran impacte quan es multipliquen a escala industrial.

Climeworks no es limita a Islàndia i els Estats Units. Està planejant instal·lacions a escala de megatones al Canadà, Noruega i Kenya, estenent una xarxa global que podria jugar un paper crucial en els esforços per assolir les emissions netes zero a mitjan segle. Els crítics sovint qüestionen la viabilitat econòmica d’eliminar milers de milions de tones de CO₂, però els fundadors de Climeworks argumenten que el ritme de creixement necessari és similar al que van experimentar les indústries solar i eòlica, avui ja plenament competitives. Aquesta analogia suggereix que, amb inversió sostinguda i suport regulador, la DAC podria seguir una trajectòria d’escalabilitat comparable.

En última instància, el que Climeworks està construint no és només un conjunt de fàbriques, sinó una nova infraestructura industrial per revertir una part del dany climàtic acumulat. El seu èxit dependrà de factors tecnològics, econòmics i polítics, però representa una de les apostes més serioses i tangibles per atacar el problema del CO₂ ja present a l’atmosfera. Si el món aconsegueix desplegar aquesta tecnologia a l’escala necessària, podria convertir-se en una eina clau per guanyar temps mentre la transició cap a una economia descarbonitzada avança. La història recent de les energies renovables mostra que transformacions d’aquesta magnitud són possibles, i Climeworks podria ser la pionera d’una nova era de solucions climàtiques industrials..

Ramon Gallart