Bateries: Clau Per al Futur Energètic

Els fabricants de bateries continuen prioritzant el transport terrestre per davant de les necessitats de la indústria energètica.

El 2023, la capacitat global dels dispositius d’emmagatzematge de ions de liti va assolir uns  2.400 GWh. No obstant això, un 90% d’aquesta capacitat es va destinar a vehicles elèctrics i altres formes de mobilitat, deixant només un 10% per a usos com centrals elèctriques centralitzades, microxarxes aïllades o sistemes domèstics en zones rurals. Per posar-ho en context, el consum energètic anual de tot Luxemburg va ser de 6.330 GWh el 2023. Això il·lustra clarament com la demanda de bateries per al transport sobrepassa de llarg la demanda per a l’estabilització de xarxes energètiques.

Aquest desequilibri podria reduir-se en els pròxims anys. El 2023 es van invertir més de 150.000 milions d’euros en la indústria de les bateries. Tot i així, només una quarta part d’aquestes inversions es van dirigir al sector energètic, mentre que la resta es va destinar majoritàriament a vehicles elèctrics, que continuen sent el motor principal del creixement de la demanda de bateries.

La transició cap a les energies renovables és una altra força que impulsa l’emmagatzematge d’energia. Segons l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), la capacitat mundial de turbines eòliques i plaques solars va créixer en 461,5 GW el 2023, amb la Xina responsable de gairebé dos terços (63%) d’aquest increment. Per primera vegada a la història, els nous generadors eòlics i solars instal·lats anualment (461,5 GW) van superar la capacitat global instal·lada de centrals nuclears (374,3 GW, segons l’AIEA). No obstant això, les renovables encara depenen de les condicions meteorològiques: als EUA, la taxa d’utilització mitjana va ser del 33,5% per a turbines eòliques i del 23,3% per a plaques solars, molt per sota de les centrals de cicle combinat (58,8%). Això fa que els sistemes d’emmagatzematge siguin clau per garantir la fiabilitat del subministrament elèctric quan el vent o el sol fallen.

En paral·lel, la mobilitat elèctrica segueix creixent amb força. El 2023 es van vendre 13,8 milions de vehicles elèctrics nous a nivell mundial, un augment del 35% respecte de l’any anterior. Això representa ja un 18% del mercat global de vehicles. Furgonetes, camions i autobusos elèctrics també contribueixen a aquest avenç, reforçant el paper dominant del sector de l’automoció en la demanda de bateries.

Aquesta grans demanda genera oportunitats per als països que dominen la cadena de subministrament de materials clau. La Xina lidera en l’extracció i el processament de liti, cobalt i grafit, i és referent mundial en la fabricació de càtodes, ànodes i cel·les. Indonèsia és el principal productor de níquel, la RDC domina el cobalt i Rússia manté una posició important en níquel i altres metalls.

Per respondre a aquests reptes i orientar millor l’ús de les bateries, el Decret Llei 7/2025, de 2 de juny, estableix mesures per a la promoció i regulació de l’emmagatzematge energètic, amb un enfocament especial per a la xarxa elèctrica. Entre els punts més destacats del DL 7/2025 s’inclouen quotes mínimes que fixen un percentatge de la capacitat de producció de bateries destinat a usos energètics, incentius fiscals per als fabricants que prioritzin projectes d’autoconsum i comunitats energètiques locals, regulació per afavorir la reutilització de bateries de vehicles per a aplicacions estacionàries i noves línies d’ajuts a la recerca per millorar la vida útil, la sostenibilitat i la circularitat de les bateries.

Aquest marc normatiu pretén reduir l'escletxa entre la capacitat dedicada a la mobilitat i la necessària per garantir una transició energètica robusta i sostenible. En definitiva, la revolució de les bateries no només canviarà com ens movem, sinó també com consumim i gestionem l’energia a escala global.

Ramon Gallart.

Combustible Solar.

Cada cop més, l’energia solar i la força del vent s’estan convertint en les principals fonts d’electricitat arreu del món.

Són netes i renovables, però tenen un inconvenient important: són intermitents. Quan es fa de nit, els dies són ennuvolats o el vent no bufa, la producció baixa o s’atura, i això fa difícil garantir una generació d’energia constant. Per resoldre aquest desafiament, la recerca científica busca solucions per emmagatzemar l’energia renovable en forma de combustibles. Per exemple, es pot fer servir l’energia del sol per obtenir hidrogen, un combustible solar que es pot guardar i utilitzar quan calgui cobrir la manca de sol o vent..

Una manera innovadora d’obtenir aquest hidrogen és a través de fotoelèctrodes. Aquests dispositius absorbeixen la llum solar per separar l’aigua en hidrogen i oxigen. El problema és que molts dels materials emprats són cars i difícils de trobar, o bé són abundants però poc eficients.

Recentment, un equip de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, ha fet un gran pas endavant. Després de més de deu anys investigant, han aconseguit millorar notablement l’eficiència d’un material molt barat i abundant: l’òxid cúpric. A més, és no tòxic, un punt a favor per a la sostenibilitat. El gran repte amb els fotoelèctrodes d’òxid cúpric era que, quan es generaven càrregues elèctriques sota la llum, sovint es recombinaven massa ràpidament, reduint el rendiment. Entendre com es mouen aquestes càrregues dins del material era clau, però feia falta un mètode més senzill i econòmic per estudiar-ho.

Els investigadors van trobar una manera de cultivar pel·lícules fines de cristall d’òxid cúpric a temperatura i pressió ambient, controlant l’orientació atòmica durant el procés. Així van descobrir que, si els electrons travessen el cristall en diagonal, recorren distàncies molt més llargues que si es mouen al llarg de les cares o arestes. Això redueix les pèrdues i millora l’eficiència. Gràcies a aquest descobriment, s’ha desenvolupat un mètode assequible per fabricar fotoelèctrodes amb una orientació òptima per al moviment de les càrregues.

Els nous fotoelèctrodes d’òxid cúpric han demostrat un increment del 75% en la densitat de corrent respecte als dispositius de generació anterior fets amb òxids metàl·lics econòmics. I no només això: han mantingut el seu rendiment estable durant més de 120 hores de descomposició de l’aigua, superant altres dissenys. La recerca continua i ara l’objectiu és entendre per què la mobilitat diagonal de les càrregues ofereix tan bons resultats i com es podria aplicar aquest principi a altres camps com les plaques solars, els transistors o els detectors. En resum, aquest avenç obre la porta a produir combustibles solars més assequibles i sostenibles, ajudant-nos a avançar cap a un futur on l’energia neta sigui realment ininterrompuda.

Ramon Gallart

Una Organització que Prospera a l'Era de les Dades.

En un món impulsat per les dades, les organitzacions que busquen l’èxit han d’anar més enllà de la simple recopilació i anàlisi d’informació.

Han de crear un entorn on tots els empleats estiguin capacitats i motivats per contribuir a la monetització de dades. Això, es conegut com la democràcia de dades i, pot transformar qualsevol empresa en un ecosistema on la innovació i la col·laboració son claus. Aquest concepte no és només aplicable a les grans corporacions tecnològiques globals, sinó que esdevé especialment rellevant per al teixit industrial català, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses que sovint es troben immerses en processos de transformació digital i adaptació als nous reptes de la Indústria 4.0.

La clau per assolir una democràcia de dades està en enderrocar les barreres entre els experts en dades i els experts en els seus dominis de negoci. Històricament, aquests dos col·lectius han treballat de forma separada, però imaginar una empresa on enginyers de producció, caps de planta o responsables de qualitat interactuen regularment amb científics de dades i analistes permet veure el potencial transformador que poden generar. En el context català, amb sectors forts com l’automoció, la química, el tèxtil o l’alimentari, aquest salt qualitatiu pot marcar la diferència. Integrar la cultura de dades en la presa de decisions a les fàbriques, cooperatives i clústers industrials pot aportar competitivitat, eficiència i adaptació davant mercats cada cop més exigents.

Per avançar cap a aquest horitzó, les empreses han de fomentar activament la col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre els seus equips. Integrar experts en dades dins dels equips de producció i operacions facilita la col·laboració en temps real i genera projectes pilot concrets. Formar equips multidisciplinaris amb perfils d’enginyeria, operacions i dades permet encarar reptes com la reducció de malbaratament energètic, l’optimització de processos o la predicció de fallades en maquinària. Crear hubs i serveis compartits impulsats per centres d’excel·lència o clústers d’empreses ajuda a compartir bones pràctiques, recursos i formació especialitzada. Promoure comunitats internes, encara que les empreses siguin petites, pot generar espais on els treballadors comparteixin idees i aprenguin conjuntament. Facilitar l’assessorament i la mentoria, aprofitant programes públics o iniciatives d’innovació oberta, connecta empreses amb experts en intel·ligència artificial, internet de les coses i anàlisi de dades.

L’adopció d’una democràcia de dades no és una moda, sinó una via per reforçar la competitivitat de la indústria catalana. La combinació de coneixements impulsa noves idees i millores de producte. Les dades ofereixen evidència per actuar amb més seguretat i rapidesa, mentre que la detecció de colls d’ampolla, pèrdues i ineficiències ajuda a optimitzar recursos i avançar cap a models més sostenibles. La capacitació constant dels treballadors eleva el talent local i evita la dependència de solucions externes. En un territori on la indústria representa una part significativa del PIB i dona feina a centenars de milers de persones, apostar per la democratització de dades pot ser clau per garantir el creixement sostingut, la internacionalització i l’adaptació a la transició ecològica i digital. La democràcia de dades no és només un concepte teòric, sinó una eina pràctica per transformar el teixit industrial català en un ecosistema resilient, innovador i capaç de liderar en un món cada cop més connectat i competitiu.

Ramon Gallart.