Els fabricants de bateries continuen prioritzant el transport terrestre per davant de les necessitats de la indústria energètica.
El 2023, la capacitat global dels dispositius d’emmagatzematge de ions de liti va assolir uns 2.400 GWh. No obstant això, un 90% d’aquesta capacitat es va destinar a vehicles elèctrics i altres formes de mobilitat, deixant només un 10% per a usos com centrals elèctriques centralitzades, microxarxes aïllades o sistemes domèstics en zones rurals. Per posar-ho en context, el consum energètic anual de tot Luxemburg va ser de 6.330 GWh el 2023. Això il·lustra clarament com la demanda de bateries per al transport sobrepassa de llarg la demanda per a l’estabilització de xarxes energètiques.
Aquest desequilibri podria reduir-se en els pròxims anys. El 2023 es van invertir més de 150.000 milions d’euros en la indústria de les bateries. Tot i així, només una quarta part d’aquestes inversions es van dirigir al sector energètic, mentre que la resta es va destinar majoritàriament a vehicles elèctrics, que continuen sent el motor principal del creixement de la demanda de bateries.
La transició cap a les energies renovables és una altra força que impulsa l’emmagatzematge d’energia. Segons l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), la capacitat mundial de turbines eòliques i plaques solars va créixer en 461,5 GW el 2023, amb la Xina responsable de gairebé dos terços (63%) d’aquest increment. Per primera vegada a la història, els nous generadors eòlics i solars instal·lats anualment (461,5 GW) van superar la capacitat global instal·lada de centrals nuclears (374,3 GW, segons l’AIEA). No obstant això, les renovables encara depenen de les condicions meteorològiques: als EUA, la taxa d’utilització mitjana va ser del 33,5% per a turbines eòliques i del 23,3% per a plaques solars, molt per sota de les centrals de cicle combinat (58,8%). Això fa que els sistemes d’emmagatzematge siguin clau per garantir la fiabilitat del subministrament elèctric quan el vent o el sol fallen.
En paral·lel, la mobilitat elèctrica segueix creixent amb força. El 2023 es van vendre 13,8 milions de vehicles elèctrics nous a nivell mundial, un augment del 35% respecte de l’any anterior. Això representa ja un 18% del mercat global de vehicles. Furgonetes, camions i autobusos elèctrics també contribueixen a aquest avenç, reforçant el paper dominant del sector de l’automoció en la demanda de bateries.
Aquesta grans demanda genera oportunitats per als països que dominen la cadena de subministrament de materials clau. La Xina lidera en l’extracció i el processament de liti, cobalt i grafit, i és referent mundial en la fabricació de càtodes, ànodes i cel·les. Indonèsia és el principal productor de níquel, la RDC domina el cobalt i Rússia manté una posició important en níquel i altres metalls.
Per respondre a aquests reptes i orientar millor l’ús de les bateries, el Decret Llei 7/2025, de 2 de juny, estableix mesures per a la promoció i regulació de l’emmagatzematge energètic, amb un enfocament especial per a la xarxa elèctrica. Entre els punts més destacats del DL 7/2025 s’inclouen quotes mínimes que fixen un percentatge de la capacitat de producció de bateries destinat a usos energètics, incentius fiscals per als fabricants que prioritzin projectes d’autoconsum i comunitats energètiques locals, regulació per afavorir la reutilització de bateries de vehicles per a aplicacions estacionàries i noves línies d’ajuts a la recerca per millorar la vida útil, la sostenibilitat i la circularitat de les bateries.
Aquest marc normatiu pretén reduir l'escletxa entre la capacitat dedicada a la mobilitat i la necessària per garantir una transició energètica robusta i sostenible. En definitiva, la revolució de les bateries no només canviarà com ens movem, sinó també com consumim i gestionem l’energia a escala global.
Ramon Gallart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada