Ramon

Ramon
Ramon Gallart

dijous, 28 de novembre del 2019

L'espectre lliure de freqüències, podria ser un problema pel 5G.

Quan la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) va exposar els objectius clau del 5G, el 3GPP es va enfrontar a la difícil tasca d’expandir les capacitats de l'actual xarxa sense fils sota la restricció del limitat espectre. 


Resultado de imagen de Unlicensed Spectrum May Be Critical to 5G
Font: CableLab

L’espectre equival a l’ample de banda i la indústria necessita més espectre per augmentar les taxes de dades i així, fer front als casos d’ús específics que van més enllà del 4G. Malauradament, no hi ha gaire espectre lliure per sota dels 6 GHz. Per això, el 3GPP va introduir el concepte d'utilitzar freqüències mmWave com a vehicle  del procés d'estandardització.

Enllaç entre 5G i mmWave

5G i mmWave, han estat enllaçats des del començament. L'espectre mmWave ofereix un camí per aconseguir taxes de dades 5G de l'ordre de 10 vegades o més, en comparació amb les xarxes actuals. Però les mmWave per a l'accés mòbil està ple de reptes. Molts són els debats si aquests reptes han estat abordats de manera efectiva. No obstant això, els primers desplegaments del 5G mmWave tenen com a objectiu dos casos específics d’ús: “punts calents” interiors i accés sense fil fix (FWA). Dit d'una altra manera, no és l'accés mòbil en el context del LTE. 

Resultado de imagen de Unlicensed Spectrum May Be Critical to 5G
Font: IEEE spectrum

Tot i que les mmWave tenen molts de potencial, encar  cal treballar més per actualitzar el seu potencial de manera que, el 3GPP continua investigant altres opcions de freqüència per desbloquejar més espectre per a l'ús del 5G. A més del mmWave, el 3GPP investiga l'espectre sense llicència. En el LTE o 4G, el 3GPP va definir una manera  per cfonviure el WiFi el LTE mitjançant les bandes sense llicència, on un subscriptor de LTE podria utilitzar les bandes sense llicència de 2,4 o 5 GHz per complementar el rendiment de dades. Coneguda com a LAA, o accés assistit per llicència, aqeusta via, va demostrar que LTE i WiFi podien conviure, tot i que no està clar quants usuaris aprofitaran aquesta tecnologia actualment. Les propostes del 5G NR-U del 3GPP, van molt més enllà del treball previ del 4G, de manera que, hi ha una motivació addicional per portar NR-U més enllà.

Instruments nacionals
Font: IEEE Spectrum
Potser no casualment, la FCC ha publicat un proposta de regles per investigar l’ús de la banda de 6 GHz que cobreix  la banda 5.925–7.125 GHz com a llicència i un possible  ús de 5G per les llars. Avui en dia, aquest espectre és utilitzat pels operadors de cable que distribueixen serveis, pels radars i pels enllaços microones de comunicació dedicats. Si es designa aquest espectre com a no llicenciat, els operadors 5G i altres podrien aprofitar-lo per crear noves xarxes o augmentar així, les xarxes ja desplegades. La combinació de 2,4, 5, i ara 6 GHz pot crear més d'1 GHz d'espectre pe ser utilitzat en el 5G. 

Tot i això, les bandes sense llicència per a 5G vénen estipulades de manera que qualsevol dispositiu 5G que utilitzi espectre sense llicència ha de:

- Complir els requisits  de potència d'emissió més baixos que limiten la propagació del senyal i la interferència a la banda, restringint l'àrea de cobertura.

- Compartir espectre amb els usuaris actuals, afegint complexitat tècnica als terminals 5G perquè tots els dispositius puguin conviure.

- Utilitzar les tècniques dinàmiques de selecció  de freqüència (DFS) i  control de potència de transmissió  (TPC) per facilitar la convivència, tal com fan avui dia els dispositius WiFi.

- És probable que adopti les tècniques de convivència del LTE o 4G, com Listen Before Talk (LBT), per treballar colze a colze amb dispositius WiFi.

En els casos en què aquest espectre s’utilitza lleugerament, els desplegaments del 5G NR-U podrien situar-se estratègicament, permetent crear xarxes de 5G NR d’ús dedicat per oferir beneficis per sobre i fora de les tecnologies actuals per afrontar els objectius clau de rendiment del 3GPP: taxes de dades més ràpides, major fiabilitat i baixa latència: per estendre l’ecosistema 5G encara que sigui en regions localitzades i potser explícitament per a casos d’ús específics.    

Resultado de imagen de Unlicensed Spectrum May Be Critical to 5G
Font: RCR Wireless

A primera vista, el NR-U afegeix complexitat i els membres del 3GPP han de valorar els avantatges vs els costos i els possibles inconvenients d’aquesta proposta. D'altra banda, proporciona una gran quantitat d'espectre, i l'espectre és clau per assolir el potencial que necesitar el 5G. Si el 3GPP aconsegueix avançar amb el NR-U, hi ha abundants espectres de mmWave sense llicència que també es poden aproficatar, una vegada que les tecnologies mmWave han madurat. El NR-U, és només un dels diversos estudis de la versió 16 del 3GPP, que més enllà, pot ser crític per a les iniciatives del 5G. 

És clar que el 5G NR, amb nous amples de banda,  més àmplies i noves tecnologies de radiació, haurà de resoldre reptes importants del disseny i prova d'això, és que requereixen potents eines per accelerar la innovació.

Font: IEEE Spectrum

diumenge, 24 de novembre del 2019

Els LEDs de corrent alterna, poden reduir el cost de la il·luminació.

Els díodes i leds de nitrur de gal·li integrats significa que la il·luminació no necessitara convertidors de potència.

Enginyers de la Pennsylvania State University, han demostrat una forma pràctica d’integrar els LED de nitrur de gal·li i els seus circuits d’alimentació en el mateix xip mitjançant processos de fabricació estàndard  per a la seva industrialització. El resultat és un xip d’il·luminació que és alimentat directament a 230 Vca, sense necessitat del pas intermedi per convertir l’electricitat a més baixa tensió i en corrent continua en xips de silici separats i altres components.


Imatge d'una llum LED colorida sobre un fons blau i blau.
font: ShtterStocks
Segons el professor d’enginyeria Penn State,  Jian Xu , que va dirigir la investigació, la integració del sistema de control del LED al   xip de nitrur de gal·li podria reduir el cost de la fabricació de la il·luminació LED i també el cost de mantenir. el 60% del cost d'una bombeta LED prové de l'electrònica la qual són generalment menys robustes que el nitrur de gal·li, es a dir, solen fallar abans que ho faci el propi LED.

Els circuits existents en una làmpada LED compleixen tres funcions principals: Converteixen la corrent alterna en corrent continu (rectificació), suavitzen les ondulacions del corrent continu i redueixen el voltatge a un nivell més adeqüiat pels LED.

El nou sistema xip de control  construit pel grup de Xu només realitza la primera funció (rectificació) alhora que elimina la necessitat de reduir la tensió.

Resultado de imagen de AC-powered LEDs Could Cut the Cost of Lighting
Font: Microxip Technology
Consta de quatre díodes de barrera Schottky (SBDs) disposats en un   circuit pont rectificador. Els SBD són diodes formats per la unió entre un metall i un semiconductor. Són habituals en l'  electrònica de potència, perquè tenen una baixa caiguda de tensió. El nitrur de gal·li és un material especialment bo amb el qual fabricar-los, ja que adment un voltatge alt, que impedeix que el flux de corrent vagi en sentit invers.

Per obtenir el voltatge adequat al LED, es  crea com una matriu i estan en cascada en una cadena de 22 a 40 píxels per rectificador. D’aquesta manera, s'aconseguix reduir la tensió de la xara en BT en que cada píxel només se li apliquen uns pocs  volts.

Image of light
Foto: IEEE Xplore

Una làmpada LED blanca amb el  prototip xip integrat produïa 89 lúmens per watt. Tanmateix, com que el pont SBD emet una versió rectificada de l’entrada de Vca en lloc d’una tensió aproximadament constant, el LED té un parpelleig de 120 hertz, cosa que el faria més adequat per a aplicacions d’il·luminació exterior com llums per a aparcaments i carreteres, on un cost de manteniment baix és crític, però la qualitat de la llum és menys important.

La integració dels circuits de control d’una llum LED pot semblar una idea òbvia, però fins fa poc ha estat fora d’abast. El nitrur de gal·li és un material bastant nou. La tecnologia ha esdevingut madura recentment, és per això que la integració en un sol xip és una idea molt nova. Els intents anteriors han requerit d'utilitzar estructures especials de LED o processos de fabricació massa complexos per ampliar la eficiència.

Font: Pennsylvania State University.

dijous, 21 de novembre del 2019

La indústria de l'aviació cap a l'avió elèctric.

El comerç mundial de la indústria de l'aviació preveu que els avions elèctrics no volaran rutes comercials abans del 2040.

 No obstant això, una start-up  de Hollister a Califòrnia, ha volat amb els avions d’emissions zero més grans del món. Aquest avió, ha estat equipat amb pila de combustible de manera que ZeroAvia assegura que el seu disseny de propulsor reduirà les emissions de carboni  i els costos per vols regionals en només 3 a 4 anys.

nul
Font: ZeroAvia
Ara mateix es disposa d'un avió que té sis places i un pes de 2 tones com a demostrador d’R+D. L’any que ve es preveu comptar amb un avió de 20 places de manera que s'enviarà el disseny per a la certificació a la Federal Aviation Administration (FAA). Això és el que determina el termini previst  entre els anys 2022, 2023. Serà a partir de lalvors, quan s'espera obtenir certificació i posar-lo en vies comercials. 

ZeroAvia forma part del momemnt en que hi han sorgit  motes activitats en que es dediquen dels desenvolupadors del transport aèri d’emissions zero basant-se en les piles de combustible després d’una dècada d’estar centrats en les bateries. El desenvolupador de amions elèctrics de Phoenix, Nikola Motor, espera que la propulsió basada en les piles de combustible solucioni  les limitacions de les bateries, que inclou el temps de recàrrega, l'abast limitat i la penalització en el pes. Els operadors ferroviaris del Regne Unit i Alemanya estan provant trens de pila de combustible per subtiruir els motors dièsel. La Xina, líder mundial en el desplegament de bateries per EV, recentment ha començat a invertir fortament en tecnologia de piles de combustible.

Imagen relacionada
Font: ZeroAvia

Els fundadors de ZeroAvia es van proposar trobar la millor opció baixa en carboni per als vols regionals, cosa que significava que necessitaven quelcom amb prou potència i energia per volar un avió de 10 a 20 places aproximadament entre 500 i 800 quilòmetres. A principis del 2018, estaven convençuts que només les piles de combustible d’hidrogen podrien complir aquests requisits i van començar a avaluar, ordenar i integrar els components requerits. Aquests inclouen tancs compostos per emmagatzemar gas d’hidrogen, una pila de combustible per convertir l’hidrogen en electricitat, electrònica de potència i motors.


Resultado de imagen de zeroAvia
Font: ZeroAvia

A principis del 2019, ZeroAvia havia muntat en el seu avió de prova de sis places, 275 quilowatts, i havia rebut la certificació de vol experimental FAA. Miftakhov assegura que els primers motors de la companyia generaran entre 600 i 800 quilowatts, que segons ell es troba “a la meitat de la gamma de potència” per als motors turbohèlix Pratt & Whitney PT6 empleats en molts avions regionals.

Però realment, ZeroAvia no es vol dedicar a fabricar avions, sino, que té previst arrendar el seu propulsor i subministrar combustible d'hidrogen als fabricants d'aeronaus o companyies aèries. 

Font: ZeroAvia