En els pròxims anys, Telesat planeja llançar centenars de satèl·lits per oferir banda ampla a grans zones del món. Aquests satèl·lits, que són satèl·lits de comunicacions geoestacionàries més petits, rebrien un senyal des d'un punt de la Terra, l'enviarien de satèl·lit a satèl·lit i, finalment, retornaria a la terrar a la zona on sigui necessari. Es a dir, s'està creant una ruta d'Internet al cel.
Telesat no és l'única empresa que intenta utilitzar satèl·lits per proporcionar accés a Internet, empreses com OneWeb i SpaceX tenen objectius similars . Però construir una constel·lació tan gran és un noy terreny que ningú encara mai ha fet en el sentit de construir una constel·lació de banda ampla amb centenars de satèl·lits.
 |
| Font: Loon |
És per això que Telesat s'ha apropat a Loon, propietat de l'alfabet, que utilitza globus per oferir cobertura cel·lular a zones extenses sense infraestructures de telecomunicacions. Quan es va construir la xarxa basada en globus, Loon era igualment en territori desconegut. Ara, Loon desenvoluparà l'equip de ràdio i el programari de xarxa que controla els globus en un sistema que podria funcionar per als satèl·lits de Telesat. (Telesat també està explorant altres possibles solucions per a la seva constel·lació).
Per tot, però, Loon ja ha tingut èxit en la seva missió donat que, els globus de Loon van proporcionar cobertura a Puerto Rico després de l'huracà Maria i ara planeja llançar una xarxa a tot Kenya . I un dels reptes clau que havien de resoldre -el que és particularment atractiu per a Telesat- és assegurar-se que cada globus es mantingui en contacte amb els globus que l'envolten, tot i que es troben constantment a la deriva en l'estratosfera.
Qualsevol sistema inalámbric terrestre és comparativament fàcil d'alinear: només cal apuntar el transmissor al receptor i la resta està configurat. Però per a un globus en el cel, no es pot apuntar el transmissor en un altre globus i activalr-lo un dia perquè aquest segon globus, mai no romandrà exactament al mateix lloc. De fet, en el cas de Loon, els globus individuals podrien desplaçar-se per diversos quilòmetres quadrats, ja que utilitzen els vents per situar-se sobre el mateix terreny.
La solució de Loon consistia a equipar cada globus amb una xarxa definida per programari (SDN) que els seus enginyers havien desenvolupat. Cada SDN del globus permet mantenir-se en contacte amb els globus que l'envolten, així com qualsevol receptor a terra, i utilitza antenes muntades en gimbals. Els ajustaments regulars i temporals fets per aquests gimbals mantenen els globus en contacte entre ells, no importa on els vents els portin.
 |
| Font: Telesat |
De fet, el repte de Loon era, en molts aspectes, més complicat que el que té Telesat. Els seus globus són una mica menys previsibles. El millor dels satèl·lits és que les seves òrbites són predictibles. Si es sap on està el satèl·lit avui, s'està segurs que es sabrà on serà demà. L'SDN de Loon no requereix redissenys significatius per treballar per una constel·lació a baixa òrbita terrestre (LEO), en part perquè els satèl·lits en òrbita són bastant previsibles.
Els satèl·lits de la constel·lació planificada de Telesat tindran aproximadament una òrbita de 100 minuts. Això significa que, si des de la terra, només es podrà enviar i rebre senyals a un satèl·lit individual durant 6 o 7 minuts abans de lliurar la connexió al següent.
Tot i això, tant Loon com Telesat són optimistes perquè l'SDN de Loon es pugui adaptar fàcilment a les constel·lacions de LEO. I és afortunat que sigui senzill: Telesat té la intenció de llançar la primera fase de la seva constel·lació en el 2022. La primera fase constarà de 12 satèl·lits i es llançaran a 6 òrbites polars, amb un total de 72. Una segona fase de satèl·lits es llançarà més tard, portant 120 satèl·lits més, en òrbites equatorials. Una ronda final inclourà altres 100 satèl·lits, per fer el total de 292 de la constel·lació.
Font: IEEE Spectrum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada