La transició a les energies renovables farà que el subministrament energètic sigui significativament més segur de manera què, permetrà disminuir el consum de combustibles fòssils evitant els riscos polítics que amenacen les cadenes de subministrament dels combustibles fòssils.
A més transicions energètiques, menys riscos ja que les energies renovables redueixen els riscos derivats de la mineria, el comerç i la dependència política. Al contrari del que es pensa, una transició del carbó al vent disminuiria dràsticament la necessitat de materials extrets.
Atès que les tecnologies de transició, amb els seus atributs comercials i de beneficis menors, suplanten les grans indústries de combustibles fòssils, l'augment de l'alarmisme sobre la seguretat energètica, pot derivar-se del desig de mantenir un statu quo més rendible.
Sense dubte, les energies renovables reduiran les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, però cal que els analistes i els responsables polítics prestin més atenció als altres beneficis de la transició. A mida que es va deixant a banda el vell sistema energètic, no serà necessari costosos militars per protegir els països productors de petroli ni el transport dels combustibles fòssils. En canvi, la infraestructura d’energies renovables només requereix inicialment per la construcció de la mineria i el comerç.
Donat un hipotètic canvi de les centrals de carbó als parcs amb aerogeneradors en base a trobar la mineria necessària per construir i instal·lar capacitat eòlica suficient per generar una mitjana d’1 GWh durant 20 anys, és igual a la quantitat de carbó necessària per generar la mateixa quantitat d’electricitat durant menys de quatre anys. Això inclou l'extracció de minerals i el moviment de terra en el procés de mineria i refinació.
Al llarg de dues dècades, es produiria cinc vegades més energia mitjançant l'extracció d'una quantitat equivalent per als parcs eòlics respecte el carbó. Com que els requeriments de materials per la transició són relativament petits, els intercanvis de grans volums de matèries primeres internacionals signifiquen un gran risc polític. Les actuals pràctiques per assegurar sistemes energètics que requereixen subministraments constants de combustible ofereixen, doncs, poca rellevància per a les energies renovables.
La mineria i la producció de materials necessaris per a la infraestructura eòlica requereixen molt menys treball. Fins i tot si el món es multipliqués per dotze, la producció anual mundial de tots els anomenats "metalls de transició" com serien el liti, el cobalt, les terres rares i el coure, els materials que fan possible la construcció d' infraestructures eòliques, els metalls produïts es compararien amb només 3 % de la producció mundial de carbó del 2020. I els sistemes renovables només depenen del comerç per adquirir components fabricats i matèries primeres per fabricar-los.
Un cop el sistema estigui en funcionament, no es requereix cap portar combustible per la seva explotació. Per tant, la producció d'energia renovable no està exposada als riscos polítics ni altres problemes que afecten la producció i els transport de combustibles fòssils, com podria ser la prohibició, els embargaments, una guerra civil, o altres alteracions. La disminució de la dependència del comerç mundial de combustibles fòssils redueix les amenaces a la continuïtat del subministrament d'energia, un benefici substancial per als països importadors.
Els requisits de seguretat per als sistemes energètics intensius en combustible basats en el subministrament constant de mercaderies combustibles són molt més pesats, costosos i propensos al risc que la protecció per als sistemes renovables que són intensius en capital que estan basats en equips de llarga vida que aprofiten l'energia de la llum solar i els corrents d’aire i aigua.
Sota els sistemes renovables, els consumidors tampoc hauran de dependre dels combustibles enviats a través de les línies de subministrament que han de romandre ininterrompudament operatives.
Les cadenes de subministrament de combustibles fòssils es poden estendre per milers de quilòmetres sobre terra i mar, enfrontant-se a riscos constants de fallades en sistemes tècnics, intervenció humana i fenòmens naturals. Aquestes cadenes de subministrament són enormes. El comerç de petroli, gas i carbó que s'envia des d'arreu del món en grans quantitats cada hora i cada dia— representen entre el 5% i el 10% del comerç internacional total per valor, mentre que el cru, el gas i els productes derivats del petroli van representar el 29% del total tonelatge comercial marítim el 2017. Fins i tot una petita falla pot tenir conseqüències extremes.
Les preocupacions sobre seguretat energètica no desapareixeran completament i les fonts d'energia renovables encara tenen el problemes de la seva naturalesa de generació intermitent, però els riscos per a la continuïtat del subministrament d'energia dels disminuiran a mesura que les energies renovables assumeixin una major part del mix energètic.
Font: Universitat de Rice.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada