La impressió 3D amb metalls i compostos d'alta tecnologia han arribat a l' àmbit aeroespacial i mèdic. La fabricació additiva també es veu com una tecnologia per produir petits reactors nuclears i segurs de nova generació.
Una nova tecnologia d'impressió 3D del Laboratori Nacional d'Oak Ridge, gràcies al seu mètode, permetrà fabricar components dels reactors nuclears ceràmiques tècniques molt més resistents a la radiació i a les extremes temperatures de manera què, permetrà accelerar el desenvolupament de reactors de nova generació segurs i assequibles.
Els reactors micromodulars haurien de costar unes cent vegades menys què als grans reactors actuals. Està previst desplegar el primer reactor pel 2026. També s'està desenvolupant reactors compactes per a coets propulsats amb energia nuclear, el seu disseny és segur i es basa en un combustible robust fet de partícules d'urani recobertes de ceràmica microscòpica que es troben en una matriu de carbur de silici.
El carbur de silici és un tipus de ceràmica que actualment s'utilitza en blindatges de tancs, electrònica molt especialitzada i aplicacions aeroespacials. Però per forjar les complicades formes dels components del reactor amb aquestes ceràmiques és extremadament difícil utilitzant mètodes convencionals com el mecanitzat o la fosa.
La tècnica d'impressió 3D, combina la impressió amb un procés especial de producció de ceràmica que permetrà imprimir geometries complexes a partir del carbur de silici. Aquesta tecnologia, no només permetrà una producció més ràpida i econòmica dels components del reactor, sinó que també hauria de permetre el disseny de noves geometries complexes per a determinades peces que abans eren impossibles de fer.
Aquesta tecnologia d'impressió 3D, es convertirà en una part clau del procés per fabricar les cobertures de carbur de silici per al combustible nuclear i també per produir components estructurals no combustibles per als reactors. Els sistemes avançats de reactors basats en la ceràmica, haurien de ser més segurs que els tradicionals que utilitzen principalment components metàl·lics.
També, la impressió 3D de carbur de silici és una nova tecnologia que ofereix noves possibilitats, però també requerirà una investigació exhaustiva per garantir que els materials resultants i el seu rendiment compleixin els estrictes requisits reglamentaris i legals que requereix l'energia nuclear.
Font: IEEE Spectrum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada