Què és la intel·ligència?

Des de fa temps, hi ha un gran debat entre psicòlegs, neurocientífics i experts en intel·ligència artificial sobre què significa realment la intel·ligència.

El diccionari defineix la intel·ligència com la capacitat d'aprendre, raonar, comprendre i realitzar altres activitats mentals similars; és a dir, l'habilitat per comprendre veritats, relacions, fets, significats i més.

Tot i aquesta definició, queda implícit que la intel·ligència no es limita només a un conjunt de coneixements tècnics o especialitzats. Per exemple, una persona que sigui capaç d'entendre la mecànica quàntica pot ser altament competent en aquest àmbit, però aquest coneixement específic no té una aplicació immediata per a la majoria de la societat, que potser no té cap mena de coneixement previ sobre el tema. Així, la intel·ligència no es mesura només per la profunditat d'un coneixement en una àrea concreta, sinó per la capacitat de comprendre i aplicar informació en una varietat de contextos.

Llavors, una persona realment intel·ligent és aquella que té una comprensió àmplia de diversos temes i disciplines, que pot integrar coneixements i adaptar-se a diferents situacions. La intel·ligència no només es manifesta en l'aprenentatge de fets o teories, sinó també en la capacitat de pensar críticament, de resoldre problemes de manera creativa i de comunicar-se de manera efectiva amb altres individus de diversos àmbits de coneixement. Així, la verdadera intel·ligència implica una combinació d'habilitats cognitives, socials i emocionals que permeten una adaptació flexible i efectiva a un món cada vegada més complex i interconnectat.

Què passa amb la creativitat? Les persones creatives pensen d'una manera única, diferent a la majoria. Per exemple, on molts veuen un problema sense solució, una persona creativa ho veu com una oportunitat de creixement i innovació. La creativitat els permet mirar el món des de noves perspectives, cosa que els permet identificar solucions que d'altres quedarien invisibles. Però, què va fer que aquestes persones fossin tan excepcionals? Quins van ser els coeficients intel·lectuals de figures com Marie, Curie, Einstein, Tesla o Newton? La veritat és que no es pot saber-ho amb certesa, ja que no existien proves d'estudi del coeficient intel·lectual (IQ) quan van néixer. Tot i així, el que està clar és que els grans genis de la història no només van dominar el seu camp específic, sinó que eren polímates, és a dir, persones amb un gran coneixement en diverses disciplines.

Molts d'aquests grans pensadors van portar vides solitàries, potser a causa de la intensitat amb què es dedicaven a les seves passions. Els seus incomparables talents, sovint, venien acompanyats d’un alt cost emocional, ja que molts d'ells van patir problemes relacionats amb l'aïllament social i els trastorns emocionals. És habitual que, en el camí de la creativitat, hi hagi grans alts i baixos emocionals, però el que uneix a tots aquests genis és una profunda curiositat pel món. Aquesta curiositat insaciable els porta a buscar constantment nous coneixements i a explorar noves possibilitats, sense por de sortir de la zona de confort. I és precisament aquesta curiositat el que els permet descobrir noves formes de veure les coses i generar idees innovadores.

La seva creativitat els impulsa a pensar fora del convencional, a veure la vida des d'un angle diferent i a proposar solucions noves i inusuals. És per això que, enfront de problemes aparentment sense solució, la seva ment els porta a idear alternatives i a afrontar-los d’una manera totalment nova. Aquest enfocament és el que acaba convertint-los en avantatge respecte a altres, ja que la seva capacitat per innovar els permet avançar i transformar el món. Els genis són també persones amb una gran determinació, disposades a dedicar-se en cos i ànima a les seves passions. Estan preparats per treballar incansablement fins a assolir els seus objectius, demostrant una força de voluntat inquebrantable.

En definitiva, la intel·ligència és un element essencial per a l'èxit de les persones creatives. La seva capacitat per comprendre conceptes complexos, connectar idees aparentment disjuntes i fer deduccions lògiques, els permet aportar grans innovacions al seu camp. Però, més enllà d'això, el que els fa realment únics és la seva visió capaç de veure més enllà del que els altres poden percebre. Aquesta habilitat per identificar connexions entre conceptes separats i establir ponts entre disciplines és la que els permet trobar solucions noves a problemes antics, donant lloc a canvis radicals en la societat i el coneixement.

Ramon Gallart.