Transicions energètiques.

Fa 140 anys, Thomas Edison va començar a generar electricitat en dues petites estacions de carbó, una a Londres (Holborn Viaduct), l'altra a la ciutat de Nova York (Pearl Street Station). No obstant això, tot i que l'electricitat era clarament el següetn gran avenc, va trigar més d'una vida a arribar a la majoria de la gent. Fins i tot ara, no totes les parts del món hi tenen fàcil accés. Per això, cal tenir en compte aquest  fet lent com un recordatori més que les transicions sistèmiques fonamentals són assumptes prolongats en el temps.

Aquestes transicions tendeixen a seguir una corba en forma de S: les taxes de creixement canvien de lenta a ràpida i després tornen a lent. Això es demostra observant alguns desenvolupaments clau en la generació d'electricitat i el consum residencial als Estats Units, que té estadístiques fiables per a totes les dècades menys les primeres dues del període elèctric.

El 1902, els Estats Units van generar només 6 TWh d'electricitat, i l'evolució centenària mostra una clara corba S. El 1912, la producció era de 25 TWh, el 1930 era de 114 TWh, el 1940 era de 180 TWh, i després tres successives duplicacions decenals  la van elevar fins a gairebé 1.600 TWh el 1970. Durant  la dècada de 1930 va ser l'única dècada en la qual la generació bruta d'electricitat no es va duplicar, però després del 1970 va trigar dues dècades a duplicar-se, i del 1990 al 2020, la generació elècrica només va augmentar en un terç.

A mesura que el procés va començar a madurar, al principi l'augment del consum d'electricitat va ser impulsat per la caiguda dels preus, i després per la creixent varietat d'usos de l'electricitat. La caiguda impressionant dels preus de l'electricitat ajustats a la inflació va acabar el 1970, i la generació d'electricitat va arribar a un màxim de al voltant de 4.000 TWh per any, el 2007.

La primera expansió de la generació es va destinar a la indústria, sobretot a la conversió de màquines de vapor a motors elèctrics i al comerç. L'ús domèstic d'electricitat es va mantenir amb restriccions fins després de la Segona Guerra Mundial.

L'any 1900, menys del 5 % de totes les llars tenien accés a l'electricitat; el salt d'electrificació més gran es va produir durant la dècada de 1920, quan la proporció d'habitatges amb connexions va passar d'un 35% a un 68%. El 1956 era pràcticament completa, fins al 98,8 %.

Però l'accés no es correlacionava fortament amb l'ús: el consum residencial es va mantenir modest, representant menys del 10 % de la generació total el 1930, i al voltant del 13 % a la vigília de la Segona Guerra Mundial. A la dècada de 1880, les bombetes d'Edison (ineficients i amb poca lluminositat) van ser els primers convertidors d'electricitat d'interior amb molta implantació. La il·luminació va continuar sent l'ús dominant de l'electricitat a la llar durant les tres dècades següents.

Els nous electrodomèstics van trigar molt de temps a marcar la diferència, perquè hi havia llacunes importants entre la patent i la introducció de nous electrodomèstics, incloent-hi la planxa elèctrica (1903), l'aspiradora (1907), la torradora (1909), els fogons elèctrics (1912), la nevera (1913) i la seva propietat generalitzada. La ràdio va ser la més ràpida de totes: el 75% de les llars la tenien el 1937.

La mateixa proporció dominant la van assolir els frigorífics i els fogons només a la dècada de 1940: els rentavaixelles el 1975, els televisors en color el 1977 i els forns de microones el 1988. De nou, com era d'esperar, aquestes difusions van seguir corbes S més o menys ordenades.

L'augment de la propietat d'aquests i d'altres grans usuaris d'electricitat va portar la proporció del consum residencial al 25% a finals de la dècada de 1960 i al voltant del 40% el 2020. Aquesta proporció està molt per sobre del 26% d'Alemanya i molt per sobre del 15% aproximadament de la Xina. S'està obrint un nou mercat per a l'electricitat, però lentament: fins ara, els nord-americans han estat compradors reticents de vehicles elèctrics i, notòriament, fa temps que han rebutjat la construcció d'una xarxa de trens elèctrics d'alta velocitat, com ha fet tots els altres països rics.

Font: Vaclav Smil Vaclav Smil  (IEEE Spectrum)