La darrera setmana vaig estar participant en diferents events per donar una enfoc de com les xarxes elèctriques i els nous actius com poden ser les bateries, son cluas per la electrificació de l'energia i això, com hauria d'impactar favorablement en el teixit industrial espanyol sense oblidar a la societat.
Actualment, el país continua important un 70% de la seva energia, amb una forta dependència del petroli i el gas natural. Tot i que aquesta xifra ha disminuït el 2023, la meta en el PNIEC per reduir la dependència al 50% per a 2030 sembla un repte llunyà.
Malgrat els avenços en energies renovables, com l'eòlica i la solar, el progrés continua sent insuficient. Sectors emergents, com els biocombustibles i l'hidrogen verd, avancen a un ritme lent, desaprofitant el gran potencial d'Espanya. Aquest retard és especialment preocupant si es compara amb la resta de la Unió Europea, on l'adopció de tecnologies netes, avança més rapidament però, ho ha de fer encara més.
Per si no hi hagés prou la situació es complica tenint en compte que l'energia nuclear, que actualment representa el 20% de la generació elèctrica a Espanya, desapareixerà el 2035. Tot i que és una font energètica sense emissions de carboni, la resistència política i social cap a aquesta tecnologia deixa poques opcions a mitjà termini.
Tot això em porta a veure una desconnexió entre les ambicions polítiques i la realitat industrial del país. No només estan en joc els objectius de sostenibilitat, sinó també la competitivitat econòmica de sectors clau, com per exemple la indústria automobilística, que ja mostra símptomes d'afebliment, amb nivells de producció per sota dels registres previs a la pandèmia. Un altre aspecte es que el teixit industrial tecnologic especialitzat en el sector energètic, també mostra una retrocés en el lideratge a nivell EU.
En definitiva, Espanya ha d'accelerar i reforçar la seva estratègia energètica. Sense una acció decidida i eficaç per impulsar les energies renovables i modernitzar la indústria, el país corre el risc de quedar enrere en un escenari global que es mou ràpidament cap a un futur més sostenible.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada