Ramon

Ramon
Ramon Gallart

dimecres, 18 de desembre del 2024

Final dels combustibles fòssils.

Per primera vegada, es preveu per aquesta dècada que la demanda mundial de petroli, gas i carbó arribi al pic. A partir de llavors començarà a baixar a causa del creixement  de les tecnologies d'energia més netes i els cotxes elèctrics, segons l'Agència Internacional de l'Energia.

El Anual World Energy Outlook de l'IEA, que es va publicar l'octurbre de 2023, va, mostrar que "el món està assolint el punt més alt per arrivar a un punt d'inflexió històric", va escriure el director executiu Fatih Birol en una columna al Financial Times. El canvi tindrà implicacions per a la guerra contra el canvi climàtic, ja que avançarà el pic d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Els combustibles fòssils encara es faran servir durant molts anys, però segons l'informe s'està al inici del final de l'era dels combustibles fòssils.


Aquest canvi es deu principalment al creixement espectacular de les tecnologies d'energia neta i dels vehicles elèctrics, combinat amb els profunds canvis estructurals en l'economia xinesa i les conseqüències de la crisi energètica global. Aquests factors han contribuït a un canvi de paradigma en els patrons de consum i producció energètica a escala mundial.

Tot i així, les caigudes previstes en la demanda de petroli, gas i carbó no són suficients per mantenir el món en la trajectòria necessària per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC, un objectiu clau de l’Acord de París. Assolir aquest repte exigiria una acció política molt més decidida, coordinada i àgil per part dels governs de tot el món, així com una implicació activa del sector privat i la societat civil.

En aquest context, el futur dels combustibles fòssils es va convertir en el tema central dels debats durant la cimera climàtica COP28 de les Nacions Unides, celebrada a Dubai al desembre de 2023. Aquesta cimera va posar de manifest la urgència de prendre mesures dràstiques per descarbonitzar l’economia global. Les Nacions Unides van advertir que el món no està en bon camí per assolir els objectius a llarg termini establerts a l’Acord de París. Segons el seu informe, les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle haurien d’arribar al màxim l’any 2025 i disminuir ràpidament a partir d’aleshores per mantenir l’escalfament global dins del llindar d’1,5 ºC.

Un altre element fonamental és que la substitució progressiva dels combustibles fòssils no només implica reduir-ne l’ús, sinó també garantir que les emissions associades que encara es produeixin puguin ser capturades i compensades adequadament. Aquest procés és imprescindible per assolir l’objectiu de zero emissions netes de carboni l’any 2050, però encara presenta desafiaments tècnics i econòmics significatius.

En aquest sentit, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ja va anticipar en un informe publicat al juny de 2023 que la demanda mundial de petroli arribaria al seu màxim abans que finalitzés la dècada. Ara, per primera vegada, les previsions apunten que aquesta mateixa tendència s’estendrà també al carbó i al gas natural.

Segons les últimes projeccions, el creixement accelerat dels vehicles elèctrics a tot el món, especialment a la Xina, està reduint dràsticament la dependència del petroli. Es calcula que la demanda global d’aquest recurs assolirà el seu màxim abans del 2030. Pel que fa al carbó, després d’una dècada de forta demanda, s’espera que el consum arribi al seu zenit en els pròxims anys, gràcies a la proliferació de les fonts d’energia renovables i al tancament progressiu de plantes de generació elèctrica a base de carbó.

Per altra banda, l’anomenada “Edat d’Or del Gas” està arribant al seu final. Es preveu que la demanda de gas natural comenci a disminuir a les economies avançades cap a finals d’aquesta dècada. Aquest declivi està impulsat pel ràpid creixement de les energies renovables, que superen cada vegada més el gas com a font principal per generar electricitat, per l’augment de l’ús de bombes de calor i per l’acceleració del procés de transició energètica a Europa, especialment després de la invasió russa d’Ucraïna, que va posar en evidència la vulnerabilitat de la dependència dels combustibles fòssils.

En conclusió, el món està presenciant una transició energètica sense precedents, però aquesta no avança amb la rapidesa necessària per evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Aquesta transformació requereix no només innovacions tecnològiques, sinó també un compromís més ferm per part de tots els actors implicats per avançar cap a un futur sostenible i resilient.

Ramon Gallart
Font: Agencia Internacions de l'Energia.