El 16 de maig de 1916, va tenir lloc un fet singular com avançant al seu tempr quan l'American Institute of Electrical Engineers (AIEE) va organitzar el que podria considerar-se la primera reunió virtual del món.
La primera reunió virtual de la història. A les 20:30, des de l’Engineering Societies Building de Nova York, el seu president, John J. Carty, va donar inici a una trobada que connectava més de 5.100 persones repartides en vuit ciutats i quatre fusos horaris. Tot això, en una època en què la tecnologia de comunicació més sofisticada era el telèfon.
Els assistents a Atlanta, Boston, Chicago, Denver, Nova York, Filadèlfia, Salt Lake City i San Francisco seguien la sessió mitjançant receptors telefònics instal·lats a les seves butaques. La dimensió tècnica de l’esdeveniment era extraordinària: més de 6.500 km de línies telefòniques travessaven 20 estats, sostingudes per 150.000 pals i connectades a través de 5.000 sistemes de commutació. La premsa de l’època va elogiar l’experiència com una fita d’enginyeria sense precedents.
La dinàmica de la reunió no resulta tan llunyana de les actuals. Després d’una mena de comprovació inicial entre ciutats, es van transmetre missatges institucionals, entre els quals destacaven les intervencions del president dels Estats Units, Woodrow Wilson, i figures clau en el desenvolupament del telèfon com Alexander Graham Bell o Thomas Watson. A les 21:00, la sessió es va interrompre perquè cada ciutat pogués escoltar ponents locals, una estructura sorprenentment similar a les actuals sessions paral·leles. Posteriorment, les diferents seus es van tornar a connectar per compartir salutacions i posar en valor les seves contribucions regionals. Fins i tot hi va haver espai per a la música, amb gravacions fonogràfiques de cançons patriòtiques retransmeses per les línies telefòniques.
L’ambient general era d’optimisme envers el progrés tecnològic, tot i que ja emergien inquietuds que avui continuen vigents, com l’esgotament dels recursos naturals o els efectes socials de la industrialització. Tanmateix, la trobada també reflectia les limitacions del seu temps: la participació de les dones era molt restringida i només en algunes ciutats se’ls permetia assistir com a convidades. No seria fins al 1922 que Edith Clarke esdevindria la primera dona membre associada de l’AIEE.
Malgrat la seva importància, encara hi ha aspectes desconeguts d’aquell esdeveniment. No se sap amb certesa quin va ser el cost d’una operació d’aquesta magnitud, ni com funcionaven exactament els receptors individuals. Tampoc es conserven fotografies de la reunió, fet que afegeix un cert aire enigmàtic a aquesta fita tecnològica.
Aquella reunió de 1916 va ser molt més que un experiment puntual: va anticipar una manera de comunicar-nos que avui considerem quotidiana. Els enginyers que la van fer possible no només demostraven capacitat tècnica, sinó també una visió clara d’un món connectat a distància. Més d’un segle després, mentre ens enfrontem a problemes de connexió o fatiga digital, costa no imaginar que aquells pioners veurien amb certa ironia les nostres queixes. Ells van fer possible el que avui donem per fet.
Ramon Gallart
Font: Gigazine. The first virtual conference in human history was held in 1916. How big was it and how was it held?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada