Innovar va en contra la nostra manera de pensar?

Les empreses sorgeixen i desapareixen. En el decurs dels anys, hem vis com una invenció casual pot transformar tot el sector productiu industrial i en certs casos, canviar tot el món.

A través de fer moltes proves i tribulacions amb una decidida visió dels empresaris emprenedors, al llarg dels anys, s'han après algunes coses. Viatjar pel complex món dels negocis, les empreses i la tecnologia pot ser incòmode per els aspirants que solem ser vistos com agitadors i incomodes. Afortunadament, la saviesa que hem obtingut del passat, ens ha deixat consells atemporals que finalment s'han convertit en un cànon empresarial.

Llavors, per què empreses que han estat referents amb un alt posicionament acaben perdent el seu lideratge? Clayton Christensen en el seu llibre “The Innovator’s Dilemma”va explicar que la raó principal està en el factor d’innovació en concret, fa referencia a que una tecnologia disruptiva pot tenir conseqüències no desitjades per la permanència d’una empresa.

Avui dia, un dels models de negoci que està patint una gran transformació, és l’energètic i en aquest sentit, la innovació és clau per adaptar-se al nou context gràcies al estar explorant diferents models de negocis i així, estar llestos per la seva implantació abans que algú ho faci abans que nosaltres, si volem tenir una proposta de valor diferencial. Però, no s’ha de confondre la innovació amb la resiliència en el sentit d’intentar recuperar el model de negoci que ha estat vigent durant els llargs darrers anys. Llavors, es pot entreveure, com la transició energètica, i de forma inexorable, acabarà disruptant (agregadors, mobilitat elèctrica, comunitats energètiques)el model tradicional (distribució, generació, comercialització) essent necessàries noves habilitats dins l’empresa per tenir un posicionament i així, aconseguir que els clients que tenen relació amb els diferents actors, tinguin una motivació per escollir quin proveïdor energètic els genera una proposta de valor a la qual, estiguin disposats a ser clients  seus (no consumidors).

En els més de trenta anys que porto en el món energètic, he escoltat la frase la qual, al principi em constava entendre i diu: “ les persones van passant i les empreses van quedant”. Vaig comprendre millor el significat anys més tard després de llegir a James C Colins i Jerry I.Porras. Ells, van definir el que van anomenar empreses visionaries com aquelles que tenen una visió clara i nítida. Aquestes, tindran èxit independentment quins siguin els seus líders. De fet, les empreses amb molts anys veuen com els seus productes/serveis queden obsolets i ben segur, passarà en el sector energètic, el mercat que coneixen, desapareixerà.

Per tant, les empreses més “tradicionals” del sector energètic, han de posar en marxa noves idees les quals, han de lluitar amb una visió del sector molt estàtica i arrelada en un pensament molt individualitzat que acostuma a qüestionar el pensament més innovador que sempre costa d’entendre i trobar el valor de la feina que fa.

Per exemple, un dels tangibles de la innovació és generar maneres líquides de pensar diferents i ajudar als negocis a coordinar l’exploració estratègica amb el dia a dia sempre, amb un focus alineant a les expectaves i la raó de ser de l’empresa, amb cooperació i amb una escolta molt activa. En aquest sentit, recomano la lectura del llibre “L’element Humà” de Loran Nordgren i David Scholand, en el que s’explica, com els innovadors que volen introduir una nova idea o innovació solen suposar que la millor manera de fer que la gent l'adopti, és augmentar-ne l'atractiu gracies a introduir el concepte “combustible” com a mecanisme per fer incrementar l’interès d’una idea i motivar el desig de canvi (avui molt necessari en l’entorn tant fràgil que vivim). Aquest “combustible” és el mecanisme que ha de permetre al nostre entorn, influir amb els atribuït i els beneficis positius que venen associats amb una la “nova manera” d’entenent quines son les limitacions crítiques anomenades com a “friccions” (Els autors, identifiquen 4 friccions que sempre s’oposen a la innovació i el canvi, aquestes són: la inèrcia, l’esforç, l’emoció i la reactància). Per això hi ha un anàlisi de tots els factors psicològics que generen fricció per a l'adopció d'aquesta innovació. Per tant. davant una empresa amb mentalitat basada en la fricció, la millor pràctica és treballar per reduir les “friccions”, en comptes d’afegir-ne més “combustible”

Ramon Gallart

Crisi energètica i les renovables.

La crisi energètica està provocant una acceleració del desplegament de les energies renovables, treballant fermament per assolir els ambicioses objectius que calen contra l'escalfament global.

El creixement de la capacitat total renovable a tot el món gairebé es duplicarà en els propers cinc anys. Això són 2.400 GW entre el 2022 i el 2027 el que significa gairebé un 30 % més del que va pronosticar l'Agencia Internacional de l'Energia (AIE) de l'any 2021. Això ajudarà a mantenir viva la possibilitat de limitar l'escalfament global a 1,5 ºC.

La invasió d'Ucraïna, ha provocat una crisi energètica i ha impulsat els països d'Europa a diversificar els seus subministraments. Les renovables ja s'estaven expandint, però la crisi energètica global les ha impulsat a  fer-ho encara més ràpid, ja que els països busquen capitalitzar els seus beneficis sobre la seguretat energètica.

El món està preparat per incloure i gestionar tota aquesta energia de fonts renovables pels propers cinc anys de la mateixa ,manera que, sota un altre context, ho va fer  a principis del segle XX.

Aquest és un clar exemple de com l'actual crisi energètica pot ser el punt d'inflexió que faci possible un futur sistema energètic més net i segur arreu del món. Es preveu que la capacitat d'energia de fonts renovables afegida a Europa entre el 2022 i el 2027 sigui el doble que el que vas ser fa cinc anys, segons l'AIE.

Els països de la UE podrien fer un desplegament de l'energia eòlica i solar encara més ràpidament si fos possible agilitzar ràpidament els tràmits administratius per  rebre els permisos. Si be és cert que la mateixa AIE, preveu un impuls per a noves polítiques i reformes del mercat que facin realitat obtenir permisos  més ràpidament.

També, s'espera que la Xina representi gairebé la meitat de les noves capacitats mundials d'energia renovable en els propers cinc anys.

Ramon Gallart

Fiabilitat dels Power Electronics Devices (PED)

La xarxa elèctrica s'està transformant amb la inclusió de diverses fonts de generació i noves càrregues. Aquesta transformació és possible gràcies a la tecnologia dels convertidors d'electrònica de potència Power electronics devices (PED).

Els PED són un actiu clau els quals, ajuden a unir el flux d'energia entre els sistemes de generació i les càrregues. Per tant, cal que aquests PED siguin fiables i estiguin dissenyats tenint en compte tots els possibles problemes que es poden produir durant el seu funcionament. La fiabilitat dels PED no només depèn del propi estat, sinó també dels sistemes connectats i les condicions ambientals.

Per exemple, una fallada provocada per una falta homopolar provocarà una càrrega potencialment insegura del PED. Tot i que es defineixen estàndards per fer funcionar els PED donada una avaria, la tensió introduïda al PED afecta a la seva vida útil o augmenta la taxa de fallada. Per tant, és essencial relacionar les proves de fiabilitat dels PED amb les avaries o pertorbacions del sistema connectat. En general, els procediments per provar la fiabilitat d'un subsistema en un sistema s'han de definir tenint en compte el comportament global del sistema.

Per això, s'estableixen estàndards i procediments de prova per dur a terme les proves de fiabilitat d'un sistema i dels subsistemes que interactua un PED. Tanmateix, és un repte definir un enfocament per avaluar la fiabilitat dels subsistemes connectats entre si dins d'un sistema. La causa, el tipus i el comportament de les avaries o pertorbacions varien segons l'aplicació, el nivell de potència, les condicions ambientals i les condicions de funcionament. Per exemple, no és el mateix un inversor integrat en un sistema de propulsió d'un VE i un inversor fotovoltaic (PV) que subministra l'energia generada a la xarxa elèctrica. 

Les avaries en l'inversor d'un sistema de propulsió del vehicle elèctric es poden produir, per exemple, a causa de canvis en el perfil d'acceleració del conductor o per vibracions mecàniques que pateix el cotxe durant la conducció, mentre que en el cas del sistema de generació fotovoltaica, la possibilitat d'avaria o pertorbació per vibració mecànica és mínima. Una solució per determinar la fiabilitat dels PED pel que fa a la seva aplicació, nivell de potència, condicions ambientals i condicions de funcionament és l'adopció de proves de perfil basades en el que han de fer.

Tanmateix, aquesta solució és difícil d'aplicar en un escenari de sistemes complexos d'alimentació, ja que les proves de fiabilitat en aquests sistemes complexos se centren més en aspectes a nivell de sistema que en (sub)sistemes menys complexos, on els components individuals són molt més rellevants. Quan es considera la fiabilitat del sistema elèctric, la preocupació principal no rau en els subsistemes específics que hi ha dins, sinó en la capacitat global de garantir el subministrament a les càrregues connectades. A més, a curt termini, la fiabilitat del sistema elèctric s'especifica per la seva capacitat de suportar qualsevol interrupció o contingència. Si la fiabilitat del sistema d'alimentació cada cop depèn més d'un gran nombre de sistemes o subsistemes de nivell inferior en contrast amb les centrals elèctriques a gran escala, tindran un creixent impacte en la fiabilitat global del sistema.

Les actuals xarxes elèctriques incorporen cada cop més PED a causa de l'augment de la generació d'energia renovable. A part de les renovables, integrar electrolitzadors de major capacitat (de l'ordre de MW) amb sistemes d'emmagatzematge d'energia a gran escala i carregadors de vehicles elèctrics bidireccionals fan dia a dia més necessaris l'adopció dels PED en un sistema elèctric. 

No obstant, els PED són un dels components més vulnerables del sistema elèctric, ja que són molt propensos a fallades de desgast. En general, el fabricant d'un PED defineix la vida útil segons condicions particulars de prova. Aquestes condicions podrien variar en un escenari de desplegament en temps real. Les tensions degudes a una pertorbació única o nova en el sistema d'alimentació introdueixen una nova fatiga al PED, que redueix la vida útil. 

El pronòstic és una solució al problema, però requereix un desenvolupament detallat de models de control de condicions que incorporin múltiples paràmetres físics, mecànics o qualsevol altre. Desenvolupar procediments de prova de fiabilitat modificant els existents i identificant-ne els més adequats és una possible solució. A més, els procediments de prova també haurien de tenir com a objectiu caracteritzar els paràmetres que influiran en el funcionament del PED en funció del tipus de sistema o escenari en què s'ha pensat usar.

Font: Ramon Gallart