Ramon

Ramon
Ramon Gallart

dissabte, 17 de desembre del 2022

Innovar va en contra la nostra manera de pensar?

Les empreses sorgeixen i desapareixen. En el decurs dels anys, hem vis com una invenció casual pot transformar tot el sector productiu industrial i en certs casos, canviar tot el món.

A través de fer moltes proves i tribulacions amb una decidida visió dels empresaris emprenedors, al llarg dels anys, s'han après algunes coses. Viatjar pel complex món dels negocis, les empreses i la tecnologia pot ser incòmode per els aspirants que solem ser vistos com agitadors i incomodes. Afortunadament, la saviesa que hem obtingut del passat, ens ha deixat consells atemporals que finalment s'han convertit en un cànon empresarial.

Llavors, per què empreses que han estat referents amb un alt posicionament acaben perdent el seu lideratge? Clayton Christensen en el seu llibre “The Innovator’s Dilemma”va explicar que la raó principal està en el factor d’innovació en concret, fa referencia a que una tecnologia disruptiva pot tenir conseqüències no desitjades per la permanència d’una empresa.

Avui dia, un dels models de negoci que està patint una gran transformació, és l’energètic i en aquest sentit, la innovació és clau per adaptar-se al nou context gràcies al estar explorant diferents models de negocis i així, estar llestos per la seva implantació abans que algú ho faci abans que nosaltres, si volem tenir una proposta de valor diferencial. Però, no s’ha de confondre la innovació amb la resiliència en el sentit d’intentar recuperar el model de negoci que ha estat vigent durant els llargs darrers anys. Llavors, es pot entreveure, com la transició energètica, i de forma inexorable, acabarà disruptant (agregadors, mobilitat elèctrica, comunitats energètiques)el model tradicional (distribució, generació, comercialització) essent necessàries noves habilitats dins l’empresa per tenir un posicionament i així, aconseguir que els clients que tenen relació amb els diferents actors, tinguin una motivació per escollir quin proveïdor energètic els genera una proposta de valor a la qual, estiguin disposats a ser clients  seus (no consumidors).

En els més de trenta anys que porto en el món energètic, he escoltat la frase la qual, al principi em constava entendre i diu: “ les persones van passant i les empreses van quedant”. Vaig comprendre millor el significat anys més tard després de llegir a James C Colins i Jerry I.Porras. Ells, van definir el que van anomenar empreses visionaries com aquelles que tenen una visió clara i nítida. Aquestes, tindran èxit independentment quins siguin els seus líders. De fet, les empreses amb molts anys veuen com els seus productes/serveis queden obsolets i ben segur, passarà en el sector energètic, el mercat que coneixen, desapareixerà.

Per tant, les empreses més “tradicionals” del sector energètic, han de posar en marxa noves idees les quals, han de lluitar amb una visió del sector molt estàtica i arrelada en un pensament molt individualitzat que acostuma a qüestionar el pensament més innovador que sempre costa d’entendre i trobar el valor de la feina que fa.

Per exemple, un dels tangibles de la innovació és generar maneres líquides de pensar diferents i ajudar als negocis a coordinar l’exploració estratègica amb el dia a dia sempre, amb un focus alineant a les expectaves i la raó de ser de l’empresa, amb cooperació i amb una escolta molt activa. En aquest sentit, recomano la lectura del llibre “L’element Humà” de Loran Nordgren i David Scholand, en el que s’explica, com els innovadors que volen introduir una nova idea o innovació solen suposar que la millor manera de fer que la gent l'adopti, és augmentar-ne l'atractiu gracies a introduir el concepte “combustible” com a mecanisme per fer incrementar l’interès d’una idea i motivar el desig de canvi (avui molt necessari en l’entorn tant fràgil que vivim). Aquest “combustible” és el mecanisme que ha de permetre al nostre entorn, influir amb els atribuït i els beneficis positius que venen associats amb una la “nova manera” d’entenent quines son les limitacions crítiques anomenades com a “friccions” (Els autors, identifiquen 4 friccions que sempre s’oposen a la innovació i el canvi, aquestes són: la inèrcia, l’esforç, l’emoció i la reactància). Per això hi ha un anàlisi de tots els factors psicològics que generen fricció per a l'adopció d'aquesta innovació. Per tant. davant una empresa amb mentalitat basada en la fricció, la millor pràctica és treballar per reduir les “friccions”, en comptes d’afegir-ne més “combustible”

Ramon Gallart