Sector energètic i la seva dinàmica professional.
Al sector energètic, igual que en qualsevol àmbit exigent, el ritme de la vida professional ve donat per un equilibri delicat entre prioritats, disciplina i creixement continu. Quan es diu que “no tinc temps” per a certes activitats, sigui mirar la televisió, dedicar-se a aficions o formar-se, sovint no és una manca real de temps, sinó una decisió conscient de què prioritzar. En el sector energètic, on la tecnologia, la regulació i els reptes de sostenibilitat evolucionen constantment, aquesta manera de pensar pren una especial rellevancia.
El concepte de la “regla de les 5 hores” (https://www.infobae.com/america/mundo/2021/01/24/que-es-la-regla-de-las-5-horas-clave-del-exito-de-bill-gates-jack-ma-y-elon-musk/) extret de l’àmbit emprenedor, encaixa perfectament en el camp energètic. Aquí, dedicar temps constant a l’aprenentatge no és només un impuls professional: és una necessitat. Les regulacions canvien, la tecnologia avança i els objectius de sostenibilitat s’estrenyen. Un gestor de projectes pot destinar aquesta hora extra a aprofundir en novetats sobre l’emmagatzematge; un enginyer d’explotació pot explorar avenços en manteniment predictiu basat en intel·ligència artificial. Aquesta inversió constant de temps manté els professionals competitius i adaptables en un entorn en canvi continu.
L’experimentació també forma part de l’ADN de la professió energètica. Des de provar nous sistemes de seguiment solar fins a assajar mètodes no convencionals d’estabilització de xarxes, el sector prospera gràcies a assumir riscos calculats. Aquestes proves rarament comencen a gran escala: sovint són projectes pilot, estudis de viabilitat o assaigs de laboratori. Tal com passa amb la filosofia d’assaig i error que impulsa el creixement individual, aquest enfocament iteratiu permet al sector avançar minimitzant els contratemps greus.
La reflexió té un paper igualment de valor. Les avaluacions posteriors als projectes, les anàlisis d'avaries i les revisions de seguretat són pràctiques habituals que converteixen errors i ineficiències en fulls de ruta per millorar. Una prova de turbina avariada, un projecte de xarxes de distribució endarrerit o un objectiu d’eficiència no assolit no es veuen com un final, sinó com conjunts de dades per perfeccionar esforços futurs.
En essència, la vida professional al sector energètic reflecteix una veritat més àmplia sobre el temps i el creixement: tothom disposa de les mateixes 24 hores, però la manera com s’assignen determina l’impacte. Els professionals de l’energia que es dediquen a l’aprenentatge continu, l’experimentació conscient i la reflexió disciplinada no només milloren les seves carreres, sinó que contribueixen a orientar el sector cap a la innovació, la sostenibilitat i la resiliència. I en un món àvid d’energia neta i fiable, aquest és un temps extraordinàriament ben invertit.
Ramon Gallart