Les tecnologies quàntiques –incloent la computació quàntica, els detectors quàntics ultra-sensibles i els generadors quàntics de números aleatoris– són l’avantguarda de molts camps d’enginyeria actuals. Però una de les primeres aplicacions quàntiques, que data de la dècada del 1980, sembla encara molt lluny de qualsevol tipus de desplegament generalitzat comercial.
Malgrat dècades d’investigació, no hi ha un full de ruta viable sobre com escalar la criptografia quàntica per assegurar les dades i les comunicacions del món real.
No vol dir que la criptografia quàntica no tingui aplicacions comercials. La quantum crypto, que utilitza estats quàntics de fotons individuals per transmetre informació a la qual no es pot accedir sense detecció, és una indústria nínxol. Ja hi han empreses que ara operen o paguen per accedir a xarxes assegurades mitjançant criptografia quàntica als Estats Units, la Xina, Àustria i el Japó.
Font: iStocks |
Segons un recent informe de la indústria, sis startups més Toshiba, lideren els esforços per proporcionar criptografia quàntica als governs, a les grans empreses (incloses les entitats bancàries i financeres) i a les PIMEs. Però aquests primers clients mai podrien oferir una demanda suficient per escalar aquests serveis.
Des d'un punt de vista pràctic, no sembla que la criptografia quàntica sigui res més que un mètode físic elaborat i costós, i, per a moltes aplicacions, en gran mesura ignorable, per lliurar claus criptogràfiques de forma segura en qualsevol moment.
Això és en part perquè la criptografia tradicional, basant-se en les xarxes d’ordinadors i el maquinari existents, costa molt poc d’implementar. Mentre que el Crypto Quàntic requereix una infraestructura completament nova de detectors i fonts d'un sol fotó conjuntament amb línies dedicades de fibra òptica. De manera que el seu preu elevat s’ha de compensar amb un avantatge de seguretat provat que d’alguna manera podria suposar, un benefici que ha estat teòric en el millor dels casos, fins ara.
Font: Tendencias 21 |
La criptografia quàntica va oferir un sistema de criptografia basat en la física que podria substituir la criptografia matemàtica, que d'una altra manera tindria problemes profunds en un món de computadores quàntiques derrotades per la criptografia.
Però pot ser que les matemàtiques permetin un emergent subcamp amb el nom una mica enganyós de “criptografia post-quàntica” sembla ara més ben situat per a proporcionar criptosistemes robustos i àmpliament escalables que podrien resistir els atacs d’ordinadors quàntics. (El cripto post-quàntic, de fet, no té res a veure amb la criptografia quàntica. Es tracta de desenvolupar una criptografia convencional i matemàtica que no pot ser resolta per ordinadors quàntics.)
Dit això, el director general de Trail of Bits, Dan Guido, assegura que fins i tot, les actualitzacions de molts clients comercials són molt actuals.
Encara que avui les empreses estan disposades a adoptar-lo, la criptografia quàntica no és capaç de reduir el paper essencial del cripto tradicional en el comerç, les finances, la banca, el govern, els negocis i les operacions d'Internet, segons va afirmar Lee Bassett , professor ajudant d'enginyeria elèctrica i de sistemes. a la Universitat de Pennsilvània.
Font: Secur IT |
Els mateixos sistemes de criptografia quàntica amb un nom diferent poden ser crucials per a alguns dels propers passos necessaris per a implementar els futurs ordinadors quàntics.
Les mateixes tecnologies que permetran fer quantum crypto, també permetran crear ordinadors quàntics en xarxae, o permetre tenir ordinadors quàntics modulars que tinguin diferents petits processadors quàntics que parlen entre ells. La manera de parlar entre ells és a través d’una xarxa quàntica i que utilitza el mateix maquinari que utilitzaria un sistema de criptografia quàntica.
Així que irònicament, els intrusos de la “criptografia” quàntica poden ajudar algun dia a ajuntar ordinadors quàntics més petits a crear un tipus de processador d’informació quàntica a gran escala que podria derrotar ... és a dir ... criptografia clàssica.
Font: IEEE Spectrum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada