Captació de CO2 en centrals de carbó.

La cooperativa elèctrica localitzada a Grand Forks ha llançat el Project Tundra, una iniciativa per construir la instal·lació més gran del món de captació de carboni basada en centrals elèctriques prevista la construcció  a partir del 2022. 

Si Minnkota Power reuneix els 1.000 M US$, el projecte preveu adaptar l'estació amb tecnologia que permetin  capturar més del 90 % del diòxid de carboni (CO2 ) emès pel generador més gran de la planta, una unitat de 455 MW. L’efecte serà l’equivalent a treure 600.000 cotxes de benzina circulant pers les carreteres. 

Font: Minnkota Power Coorperative

L'empresa està molt compromesa en trobar una manera de mantenir aquesta central de carbó en funcionament però, també estan igualment compromesos a trobar una manera de fer alguna cosa sobre les emissions de diòxid de carboni i és per això que invertiran diners per desenvolupar aquest projecte.

La captació de carboni, és el procés de captura el CO2 a la seva font d’emissions abans de ser llançat a l’atmosfera. Això te un creixent interès com a solució per a l’escalfament global. Per tal que el món compleixi l'objectiu de no superar els  2ºC previst en l'acord sobre el clima de París del 2015, cal combatre el diòxid de carboni, el principal gas hivernacle responsable d'aproximadament les tres quartes parts de les emissions. Les estimacions preveuen que la captació de carboni pot ajudar a reduir prop del 10 % d'aquestes emissions cap al 2050.

Per capturar el CO2 de la Young Station, el  projecte Tundra, farà ús de tecnologia similar a la que s’utilitza a les dues úniques instal·lacions de captació i emmagatzematge de carboni existents que operen a les centrals elèctriques del món: Petra Nova a Texas i Boundary Dam a Saskatchewan, Canadà. 

El procés d’eliminació del CO2 s’inicia passant el gas de combustió a través d’un sistema de neteja per eliminar les impureses i baixar la seva temperatura. El gas entra llavors en un procés absorbent, que conté una solució d'amina a base del líquid que s'uneix al CO2. S’aplica calor per alliberar el gas de les amines i el CO2 extret, es comprimeix. El projecte Tundra té previst impulsar el CO2 líquid en roques de gres que es troben a poc més d’una milla sota la mina de carbó de lignit, on s’emmagatzemarà de forma permanent.

Tundra, un dels 51 projectes de gran escala a tot el món, va començar fa quatre anys. Alguns  pensen que afegir la captació de carboni és només una manera de rescatar centrals de carbó antigues, cares i ineficients. Més de la meitat de les centrals elèctriques de carbó dels Estats Units tenen més de 40 anys.  

A més,  una planta de carbó que captura el seu propi CO2, pot ser més costosa de fer a causa d’un augment de la càrrega dels processos interns. Una planta de carbó utilitza entre el 5 i 9 % de l’electricitat que genera pels seus serveis locals. Però, la captació de carboni, és un procés que consumeix energia i aigua, pot augmentar fins a un 33 % aquest consum auxiliar.  

Segons les estimacions de l’IEEFA, això superaria el triplet del cost de l’electricitat generada per una central de carbó, passant de 30 dòlars a 96 dòlars per MWh. Com a resultat, el carbó es fa encara menys competitiu davant l’electricitat solar i eòlica, que es pot adquirir avui per un preu de fins a 35 US$ i 21 MWh respectivament.

Això és especialment cert en les zones que són adequades per a l’ús de les renovables. Dakota del Nord, per exemple, disposa d'una gran quantitat de vent que pot subministrar electricitat a la xarxa a preus molt baixos.

El suport a la indústria del carbó continua sent fort a moltes economies del país. Tot i que la confiança dels Estats Units amb el carbó ha disminuït, el combustible continua subministrant prop d’una quarta part de les necessitats d’electricitat del país. A nivell mundial, aquesta xifra s’aproxima al 40 per cent i en molts països d’Àsia,  afavoreixen el carbó per la seva disponibilitat i baix cost.

Els projectes de captació de carboni, com el Projecte Tundra, formen part dels objectius  per assolir la neutralitat del carboni en el 2050. 

Però hi ha formes menys cares de reduir la petjada de carboni dels Estats Units,els projectes de capatació de CO2, tenen un mal historial, principalment a causa dels elevats costos que comporta la seva construcció. Dels nou projectes demostratius finançats pel programa de recerca avançada d’energies fòssils del Departament d’Energia entre el 2010 i el 2017, per un import aproximat de 1.12 BUS$, només queda en funcionament una central: la Petra Nova de 240 MW.

Fins i tot els projectes com  Tundra i la Central de Generació de San Juan a Nou Mèxic, no semblen prometedors. Aquests projectes, no semblen econòmicament viables. 

Font: IEEE Spectrum