El retorn dels dirigibles.

El transport produeix aproximadament una quarta part de les emissions de carboni a tot el món. D'aquest 25%, el transport marítim suposa un 3 per cent, i es preveu que aquesta xifra augmentarà en les pròximes tres dècades, tot i que la indústria marítima busca activament alternatives més ecològiques gràcies al desenvolupament de vaixells amb gairebé zero emissions .

Investigadors de l’ Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA) , a Àustria, van explorar recentment una altra potencial solució: el retorn de les aeronaus als cels. Les aeronaves es basen en la propulsió que es generara per la reacció del vent. Ofereixen clars avantatges sobre els vaixells de càrrega tant en termes d'eficiència i reducció d'emissions. Aquest tipus d'aeronaus, podrien ser viables en un món 100 % renovable.

Font: iStocks

Recentment, els líders mundials es van reunir a Nova York en la Cimera a l'Acció Climàtica de les Nacions Unides  per presentar plans per abordar el canvi climàtic. Ja les temperatures mitjanes de la superfície terrestre i del mar han augmentat fins aproximadament un grau centígrads per sobre dels nivells preindustrials. Si la taxa d’emissions actual no es manté controlada, el Grup Intergubernamental sobre Canvi Climàtic calcula que cap al 2052, les temperatures podrien augmentar fins a 2 ºC. En aquest punt, fins al 30% de la flora i la fauna de la Terra podria desaparèixer, la producció de blat podria caure un 16 per cent, i l’aigua seria més escassa.

Per això, es pensa que les aeronaus dirigibles podrien tenir un paper en la reducció de les emissions antropogèniques futures del sector marítim. Els fluxos de reacció flueixen en direcció oest amb una velocitat mitjana del vent de 165 km/h. Segons aquests vents, un vaixell més lleuger que l'aire podria viatjar al voltant del món en unes dues setmanes (mentre que un vaixell trigaria 60 dies) i requeriria només el 4 per cent del combustible que consumeix el vaixell.

font: Wired

L’estudi dirigit per l’IIASA, realitzat per un equip d’Àustria, Brasil, Alemanya i Malàisia, també proposa combinar el transport d’hidrogen juntament amb la càrrega en dirigibles que utilitzen hidrogen com a gas elevador. Un aspecte que augmentarà la viabilitat dels dirigibles i els globus aerostàtics, és el desenvolupament d'una economia basada en l'hidrogen. Atès que aquestes aeronaus dirigibles ja són una tecnologia neta (l’únic producte secundari dels combustibles basats en hidrogen és l’aigua), utilitzar-les per transportar també hidrogen podria oferir un avantatge addicional d’aquest mode de transport.

No obstant això, moltes persones encara associen aquests dirigibles amb el tràgic  desastre de Hindenburg el 1937, quan una explosió d'hidrogen va causar 36 morts. Les aeronaus plenes d'hidrogen esmentades en l'estudi IIASA tenen un risc potencial d'explosió pel que no són adequades per a viatges de passatgers.

Però, gràcies als nous materials com el grafè, que són més lleugers, duradors i resistents a la flama, els riscos són considerablement menors. També caldria prendre mesures addicionals de seguretat, incloses les rutes de vol evitant zones amb una densitat gran de població. Per això i davant un problema en ple vol, el dirigible hauria de ser evacuat i explotar a l'estratosfera de manera que gràcies a un mecanisme que permeti  descarregar de forma segura qualsevol altra càrrega (amb paracaigudes, per exemple).

No obstant això, la majoria de aeronaus modernes utilitzen heli (He) en lloc d’hidrogen com a gas elevador, incloses les desenvolupades per l’empresa Flying Whales, que té com a objectiu començar afer transport a zones remotes en el 2023, i les aeronaus híbrides construïdes per Lockheed Martin per a Straightline Aviation.

L'heli és un gas inert, de manera que,  s'espera que els  vaixells de càrrega híbrids basats en l'heli estiguin disponibles a principis del 2021. No és tan eficient com l'hidrogen i és més car, però molt més segurs.  Els vaixells híbrids fabricats per Lockheed Martin, a diferència de les aeronaus convencionals, són més pesats que l’aire.

Font: Tumblr

La part més intensa en energia de les operacions dirigides arriba quan s'ha de feer pressió el gas per  permetre la baixada. Si l’energia alliberada durant la despresurització, es pot emmagatzemar i reutilitzar durant el descens, en cada viatge, teòricament es podría tenir un consum net d’energia zero. Qualsevol combustible d'hidrogen a bord es podria complementar amb matrius d'energia solar a la superfície del dirigible.

Si  s'intenta estimar el cost de l'ús de dirigibles per a la càrrega, ara seria de 10 a 50 vegades més car que els vaixells, els quals, són una tecnologia madura que es desenvolupa des de fa centenars d'anys. Per a que el dirigibles siguin competitius amb el transport marítim convencional,  la indústria de càrrega hauria d'invertir almenys entre 50 a 100 mil milions US$ en la propera dècada  en el desenvolupament de les tecnologies necessàries per convertir-lo en un mitjà de transport segur i eficient.

Font: Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA), Àustria