Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 22 de novembre del 2020

Internet aquàtic.

El internet aquàtic, es capaç d'enviar dades a través dels raigs de llum, Això, podria permetre als submarinistes transmetre instantàniament imatges des de sota el mar a la superfície.

Internet, és una indispensable eina  de comunicació gràcies a la connexió de deu mil milions de dispositius arreu del món. No obstant això, avui hi han dificultats per connectar-se a les web des de sota l'aigua. Investigadors de l'àmbit acadèmic i de la indústria volen supervisar i explorar les possibilitats dels ambients submarins. Això és el que esdevindria com la Internet sense fils sota el mar i permetria als submarinistes parlar sense senyals manuals i enviar dades en directe a la superfície.

Navegar per la WiFi submarina

La comunicació subaquàtica és possible amb senyals de llum ràdio, acústica i gestos visibles. Tanmateix, la ràdio sota l'aigua,  només pot transportar dades a distàncies curtes, mentre que els senyals acústics es propaguen a llargues distàncies, però amb una taxa de dades molt limitada. La llum visible pot viatjar lluny i transportar moltes dades, però els estrets raigs de llum  requereixen d'una clara línia de visió clara entre els emissors i els receptors.

Ara, s'ha desenvolupat un prototip sense fils subaquàtics, Aqua-Fi, que admet els serveis d'internet, com ara l'enviament de missatges multimèdia mitjançant led o làser. Els led ofereixen una opció de baix consum d’energia per a les comunicacions de curta distància, mentre que els làsers poden portar més dades, però es cert que necessiten més energia.

Navegar per la WiFi submarina
Els submarinistes podrien enviar fotografies de la mar en temps real mitjançant un servei d’internet aquàtic. Font: KAUST

El prototip d'Aqua-Fi, utilitza  led verds o un làser de 520 nanòmetres (nm) per enviar dades des d’un senzill  petit ordinador a un detector de llum connectat a un altre ordinador. El primer ordinador converteix fotos i vídeos en una sèrie binaria de 1 i 0, que es tradueixen en feixos de llum que s’encenen i s’apaguen a velocitats molt altes. El detector de llum detecta aquesta variació i la converteix en uns i ceros, que l'ordinador receptor converteix de nou en eles fotos i vídeos originals.

S'ha provat el sistema carregant i descarregant simultàniament material multimèdia entre dos ordinadors situats a pocs metres dins d'un aigua estàtica. Es va aconseguir una velocitat màxima de transferència de dades de 2,11 MBps i un retard mitjà d’1 ms entre l'anada i tornada del senya. VA ser la primera vegada que algú ha fet servir Internet sota l'aigua totalment sense fils.

A la realitat, Aqua-Fi usaria ones de ràdio per enviar dades des d’un telèfon intel·ligent d’un submarinista a un dispositiu que faria de “passarel·la” connectat al seu equip. Aleshores, de manera semblant a un amplificador WiFi d’un router d’internet domèstic, aquesta passarel·la envia les dades mitjançant un feix de llum a un ordinador de la superfície marina que si està molt mar endis, podria estar connectat a internet via satèl·lit.

Aqua-Fi no es preveu que estigui disponible fins que els investigadors resolguin diversos obstacles. S'espera millorar la qualitat dels enllaços i la gamma de transmissions amb components electrònics més ràpids. El feix de llum també s’ha de mantenir perfectament alineat amb el receptor en aigües mòbils com les que ocorren dins del mar, de manera que l’equip, estria considerant com un receptor esfèric que pot capturar llum des de tots els angles.

Per tant, sembla que s'ha creat una forma relativament barata i flexible de connectar ambients subaquàtics a l'Internet global.

Font: Universitat de Ciències i Tecnologia de l'Rei Abdullah