Principals motors de les crisis ambientals.

Un grup d’investigadors, liderats per un científic de sostenibilitat de la UNSW, han revisat els debats acadèmiques  sobre el vincle entre riquesa, economia i impactes associats, arribant a una clar conclusió: la tecnologia ha d'orientar-se cap a la sostenibilitat.

Font: Scimex

Les recents advertències dels científics, han fet un gran treball en descriure els perills que el  món natural té davant de crisis climàtica, la biodiversitat i els sistemes alimentaris.

Tanmateix, cap d'aquests avisos ha tingut explícitament  en compte el paper de les economies orientades al creixement i la recerca de l'afluència. En l'avís dels científics, s'identifiquem les forces subjacents del suposat consum i així, definir les mesures necessàries per afrontar l'enorme potencia, el consum i el paradigma del creixement econòmic.

La conclusió clau,  és que no es pot confiar només en la tecnologia per solucionar problemes ambientals existencials, com el canvi climàtic , la pèrdua de biodiversitat i la contaminació, sinó que també cal canviar els  estils de vida afluents i reduir el consum excessiu, en combinació amb els canvis estructurals. 

Durant els darrers 40 anys, el creixement de la riquesa mundial ha superat contínuament els guanys d'eficiència. La tecnologia,  pot ajudar a consumir de manera més eficient, és a dir, a estalviar energia i recursos, però aquestes millores tecnològiques no poden seguir el ritme dels nivells de consum que cada vegada són més grans.

Reduir l'excessiu consum en els països més rics del món

El treball, ha demostrat que és realment perillós i condueix a la destrucció a escala planetària. Per protegir el deteriorament de la crisi climàtica, cal reduir la desigualtat i posar en dubte la noció de que les riqueses i els que les tenen, són inherentment bones.

De fet, els investigadors asseguren que els ciutadans més afluents del món són els responsables de la majoria dels impactes ambientals i que són fonamentals per a qualsevol futur.

El consum de les llars a tot el món és amb diferència el determinant més fort i el més accelerador, de l'impacte incremental social i ambiental global.

Els actuals debats sobre com abordar les crisis ecològiques dins de la ciència, la presa de polítiques i els moviments socials, han de reconèixer la responsabilitat dels més afluents per aquestes crisis. Els investigadors asseguren que cal superar el consum i l’afluència mitjançant canvis d’estil de vida .

Gairebé mai es reconeix gairebé mai, però qualsevol transició cap a la sostenibilitat només pot ser efectiva si els avenços tecnològics es complementen amb amplis canvis d'estil de vida 

Cap nivell de creixement és sostenible

Tanmateix, els científics asseguren que la responsabilitat del canvi no correspon només als individus, cal fer canvis més amplis estructurals. Els intents dels individus per a aquestes transicions d'estil de vida poden estar condemnats al fracàs perquè les societats, les economies i les  cultures actuals, incentiven l'expansió del consum.  Per tant, cal fer un canvi de paradigmes econòmics.

L'imperatiu estructural pel creixement de les economies competitives  de mercat,  porta a que els responsables de les decisions es vegin reforçats per reforçar el creixement econòmic i inhibir els canvis socials necessaris.

Així doncs, cal fugir  de l'obsessió pel creixement econòmic; realment, cal començar a gestionar les  economies de manera que es protegeixi el clima i els recursos naturals, encara que això signifiqui un menor  creixement. Els investigadors asseguren que el "creixement verd" o el "creixement sostenible" és un mite.

Font: The Millenium Alliance for Humanity and the Biosphere

Mentre hi hagi creixement, tant econòmic com en població, la tecnologia no pot seguir amb la reducció dels impactes, els impactes generals  ambientals només augmenten.

Una forma d’aplicar aquests canvis d’estil de vida podrien ser la reducció del consum excessiu per part dels súper rics, per exemple mitjançant polítiques d’impostos. Els defensors del decreixement fan un pas més i suggereixen un canvi social més radical que allunyi el capitalisme a altres formes de governança econòmica i social.

Les polítiques poden incloure, per exemple, els impostos ecològics, les inversions verdes, la redistribució de riquesa mitjançant la fiscalitat i un ingrés màxim, un ingrés bàsic garantit i una jornada de treball reduïda.

Modelar un futur alternatiu

Ara es pretén modelar escenaris per a transformacions sostenibles, és a dir, explorar diferents vies de desenvolupament amb un model informàtic per veure què cal fer per aconseguir el millor resultat possible.

S'espera poder obtenir una perspectiva diferent sobre el que importa i això donarà suport per superar visions profundament arrelades sobre com els humans han de dominar la natura i sobre com les  economies han de créixer cada cop més. No es pot seguir amb un comportament que doni a entendre que es disposa d'un altre planeta Terra de reserva.

Font:  Universitat de Nova Gal·les del Sud