Amazon ha resolt un important obstacle quan la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels Estats Units va anunciar el 30 de juliol que la companyia estava autoritzada a desplegar i operar la seva constel·lació de satèl·lit Kuiper. L'autorització està pendent de demostrar que Kuiper no interferiria amb els projectes prèviament autoritzats de satèl·lit, com són l'Starlink de SpaceX.
És temptador imaginar que la idea de posar una mega-constel·lació de milers de satèl·lits en òrbita baixa de la Terra, per proporcionar un accés de banda ampla ininterrompuda a qualsevol part del Planeta, es convertirà en una batalla entre el projecte Kuiper de Jeff Bezos i el Starlink de Elon Musk.
Alguns experts suggereixen que l'aposta d’Amazon provindrà de la seva capacitat d’integrar verticalment Kuiper a la resta de l’ecosistema amazònic; una habilitat que SpaceX no pot fer amb Starlink.
Amazon, és una aposta molt diferent, ja que Amazon no només pot oferir accés global de banda ampla per satèl·lit, sinó que pot incloure aquest accés com a part dels seus serveis web d'Amazon (AWS), que ja ofereix recursos per a computació al cloud, machine learnig, analítica de dades i molt més.
En primer lloc, la ràpida informació què planeja Amazon amb el mateix Kuiper, requereix de 3.236 satèl·lits. No tots aquests milers de satèl·lits han de ser llançats immediatament. Amazon està obligada a llançar almenys la meitat del total fins al 2026 per conservar la llicència d’operació que la FCC ha atorgat a la companyia.
Amazon, invertirà 10 B US$ per construir la constel·lació. Els propis satèl·lits envoltaran a la Terra en el que s’anomena una “òrbita terrestre baixa” ( de l'angles, LEO), que és qualsevol altura orbital per sota dels 2000 km. Els satèl·lits funcionaran a la banda Ka, que va des de 26,5 a 40 GHz.
Un punt comú de discussió per a les empreses que construeixen sistemes de banda ampla per satèl·lits, és que les constel·lacions podran proporcionar un accés de banda ampla omnipresent. En realitat, llevat dels usuaris que es troben en llocs remots o rurals, la resta disposa d'infraestructura de fibra o xarxes cel·lulars. En altres paraules, ningú en una ciutat, hauria de ser usuari de banda ampla per satèl·lit.
Aquests projecte, no competiran amb els serveis de proveïdors d'infraestructures terrestres, ja que la banda ampla per satèl·lit és per a clients d'últim recurs que no tenen cap altra opció per obtenir connectivitat.
Tot i això, aquests clients d’últim recurs també inclouen certes indústries que poden estar condicionats a un cost de la banda ampla car que podria resoldre els projectes per satèl·lit, com serien: ministeris de defensa, el petroli, el gas i l’aviació. Hi ha molts diners que es podrien guanyar gràcies a aquests serveis aplicats a la indústria alimentària i no només, per connectar els subscriptors de banda ampla rurals.
Però el que aquestes indústries tenen en comú, juntament amb la indústria de televisió i la vigilància a temps real que també depenen de la connectivitat per satèl·lit, són les dades. Concretament, la necessitat de moure, emmagatzemar i trossejar grans quantitats de dades. I això, ja ho ofereix Amazon.
Es podria interpretar que el Project Kuiper, esdevé com un intermediari per obtenir dades. SpaceX, és propietari del segment espacial, que pot obtenir dades des del punt A al punt B a través de l’espai. Amazon pot obtenir les dades a través de la xarxa i al seu núvol sense tenir relació amb els usuaris finals. Hi ha un munt de start-ups tecnològiques i altres empreses que ja fan machine learning i altres operacions amb intensitat de dades en el AWS i podrien utilitzar el Kuiper per moure les seves dades.
Amazon també ha construït estacions terrestres AWS que connecten satèl·lits directament amb la resta de la infraestructura de serveis web per l’empresa. Construir i llançar satèl·lits és certament car, però les estacions terrestres per connectar aquests satèl·lits també són un cost important. Com que Amazon ja ofereix accés a aquestes estacions terrestres, es creu que no és raonable que la companyia expandeixi aquesta oferta a la connectivitat de Kuiper.
Si bé la companyia de coets propietat de Bezos actualment compta amb un coet que, concebiblement, podria portar satèl·lits Kuiper a LEO, cal dir que Amazon comptarà amb almenys un coet d'aquest tipus: el New Glenn, en desevolupament. Amazon podria dedicar-se els propers anys a desenvolupar satèl·lits abans de començar a llançar satèl·lits en serio, cosa a la qual cosa Blue Origin podria ser una opció per llençar satel·lits d'Amazon.
Amb una inversió de 10 B US$, Amazon haurà d’aconseguir milions de subscriptors per considerar el projecte un èxit financer. Però Amazon també pot jugar un joc diferent, per exemple, el del SpaceX. Si bé aquest últim dependrà completament de les subscripcions generin ingressos per Starlink, la plataforma comercial més àmplia d’Amazon,el que significa que Kuiper, no depèn només de la seva pròpia capacitat d’atraure usuaris. A més, Amazon disposa de recursos per realitzar una inversió a llarg termini a Kuiper abans d’obtenir beneficis, de manera que Starlink no ho pot fer.
Font: IEEE Spectrum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada