La fam energètica està relacionada amb el passat econòmic.

De la mateixa manera que un organisme viu necessita contínuament menjar per mantenir-se, una economia consumeix energia per treballar i per mantenir les coses. Aquest consum comporta, però, el cost de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el canvi climàtic. Com es pot fer servir l'energia per mantenir l'economia viva sense cremar el planeta?

L'actual consum energètic mundial, està lligat a una invariable producció econòmica del passat. La possibilitat de sortir d'aquest ritme creixent  en les emissions de carboni, pot ser que no esdevingui  necessàriament una eficiència energètica, de fet pot ser el contrari.

Com s'aconsegueix una economia en estat estacionari on existeix una producció econòmica creixent sense augmentar les  necessitats energètiques? Es pot sobreviure només  canviant simultàniament la infraestructura fòssil existent a una no fòssil?

Termo-economia

Els fenòmens atmosfèrics, inclosos l'augment del nivell de diòxid de carboni i el canvi climàtic, estan lligats a l'activitat econòmica humana. Com que es modela el sistema terrestre com a sistema físic, seria possible modelar sistemes econòmics d'una manera similar?

No només cal pensar en sistemes econòmics en termes de lleis físiques. De fet, hi ha un camp d’estudi anomenat termo-economia. Així com la termodinàmica descriu com la calor i l’entropia (trastorn) flueixen a través dels sistemes físics, la termo-economia explora com la matèria, l’energia, l’entropia i la informació flueixen a través dels sistemes humans.

Com es correlaciona  el consum d’energia i la producció actual, o el producte interior brut? Si s'adopta un enfocament diferent; el  concepte de sistema econòmic comença amb la idea centenària d’un motor de calor. Un motor de calor consumeix energia a altes temperatures per fer Treball i emet calor. Però només consumeix, no creix.

Llavors, com pensar un motor de calor com un organisme, que utilitza energia per fer Treball i créixer?.

A causa del creixement passat, es necessita una quantitat cada vegada més gran d'energia per mantenir-se. Per als humans, l’energia prové dels aliments. La majoria es destina al sosteniment i una mica al creixement. I des de la infància fins a l’edat adulta, creix la  gana. Es menga més i s'exhaureix una quantitat cada vegada més gran de diòxid de carboni. 

"Hem mirat l'economia en general per veure si es podrien aplicar idees similars per descriure el nostre manteniment i creixement col·lectius", afirma Garrett. Mentre que les societats consumeixen energia per mantenir la vida quotidiana, una petita part de l’energia consumida passa a produir més i a fer créixer la nostra civilització.

El creixement com a símptoma

Per provar aquesta hipòtesi, es  van utilitzar dades econòmiques des del 1980 fins al 2017 per quantificar la relació entre la producció passada econòmica acumulada i la taxa actual a la qual es consumeix energia. Independentment de l'any examinat, es va trobar que per cada US· de milions de US$ de producció econòmica mundial ajustada a la inflació, corresponia a una civilització  que requeria 5,9 GW addicionals de producció d'energia per mantenir-se. En una economia fòssil, que és equivalent a al voltant de 10 plantes elèctriques de carbó, comporta  que cada any al voltant de 1,5 milions de tones de CO2, són  emeses a l'atmosfera. El consum actual d'energia és, doncs, la conseqüència natural de la producció econòmica acumulada anterior.

Llavors:

1.- Millorar la eficiència mitjançant la innovació és un distintiu dels esforços per reduir l’ús d’energia i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’eficiència té els efectes secundaris de facilitar que la civilització creixi i consumeixi més.

2.- És possible que les taxes actuals de creixement de la població mundial no siguin la causa de l’augment de les taxes de consum d’energia, sinó que és un símptoma dels guanys d’eficiència passats.

Els defensors de l'eficiència energètica per a la mitigació del canvi climàtic poden semblar raonables, però el seu argument només funciona si la civilització es manté en una mida fixa. En canvi, una civilització eficient és capaç de créixer més ràpidament. Pot utilitzar els recursos energètics disponibles amb més eficàcia per aconseguir més coses, incloses les persones. L'expansió de la civilització s'accelera en lloc de disminuir, i també de les seves exigències energètiques i les seves emissions de CO2.

Un futur descarbonitzat en estat constant?

Què signifiquen aquesta conclusió per al futur sobretot pel que fa al canvi climàtic?  Avui dia, no es pot deixar de consumir energia, existeix una inèrcia. Aprofitar el consum d'energia però, la civilització no deixi d'emetre's, resulta inútil.  Però, és possible desfer els avenços econòmics i tecnològics que han portat la civilització fins a aquest moment? 

Cal que l’economia aconsegueixi mantenir-se en estat constant, on l’energia que utilitza es dediqui a mantenir la  civilització i no a expandir-la. L'energia del futur no es pot basar en combustibles fòssils. 

A les taxes de creixement actuals, només per mantenir les emissions de diòxid de carboni al seu nivell actual ràpidament caldrà construir instal·lacions renovables i nuclears, aproximadament una gran central elèctrica al dia. I d'alguna manera s'haurà de fer sense recolzar involuntàriament la producció econòmica, de manera que les demandes de combustibles fòssils també augmentin.

Es un compromís que cal trobar entre eliminar les innovacions anteriors basades en el combustibles fòssils que van accelerar l'expansió de la civilització, amb la innovació de les noves tecnologies de combustibles no fòssils. Tot i que aquesta economia en estat constant es pogués estabilitzar les emissions de CO2, el ritme d’escalfament global s’alentiria, no s’eliminaria. Els nivells atmosfèrics de CO2, encara arribarien al doble del seu nivell preindustrial abans d'equilibrar-se.

Qualsevol forma d’economia o civilització necessita energia per treballar i sobreviure. El truc és equilibrar-ho amb les conseqüències climàtiques. El canvi climàtic i l'escassetat de recursos són els reptes que defineixen aquest segle. No es pot esperar sobreviure en aquesta situació ignorant les lleis físiques.

Font: Universitat de Utah