Les files de plaques solars s’estenen fins a l’horitzó prop de Chandrasan, un petit poble de l’estat de Gujarat, a l’oest de l’Índia. La xarxa solar de 1 MW transcorre a través de camps de cotó i cacauets.
El primer "canal solar" de l'Índia, acabat en el 2012, ha despertat un interès mundial pel disseny no convencional, a causa dels seus beneficis. Quan es col·loquen sobre un canal, les matrius de plaques solars fan més que produir electricitat a les zones amb restriccions de terrenys. També es mantenen frescos i, per tant, funcionen de manera més eficient gràcies a l’aigua que hi ha a sota. Mentrestant, l’ombra dels panells pot reduir l’evaporació i limitar aspectes nocius a la via fluvial.
Diferents canals solars transcorren pels camps de l’Índia, proporcionant una quantitat de producció d’energia i conservació d’aigua. Darrerament, també investigadors de Califòrnia van estudiar aquesta nova xarxa per determinar si aquests projectes també serien viables als EE.UU.
Uns 6.400 km de canals públics, per subministrament d’aigua travessen el Golden State, proporcionarien béns. Però, cal saber si la infraestructura per abastir els canals seria prohibitiva .
Per exemple, la instal·lació de 1 MW a Gujarat, necessita encavallades d’acer per suportar milers de plaques PV sobre un tram de canal de 750 metres. Una instal·lació de 2,5 MW a l’estat del Panjab de l’Índia utilitza cables tensats. Tots dos sistemes són més costosos i tècnicament més complexos que els tradicionals dissenys muntats sobre el terreny. També és més complicat mantenir i operar els canals solars, ja que els operaris necessiten construir rampes per poder pujar i netejar els panells o contractar equips especialitzats per mantenir les estructures que estiguin sota l'aigua del canal.
Tot i que un projecte standard muntat al terra és un projecte senzill, els projectes dels canal d'aigua són més complexos des dels punt de vista de l'enginyeria.
Tot i les addicionals despeses, els investigadors de Califòrnia van trobar que els canals solars podrien ser “econòmicament factible” per ajudar a assolir els objectius de l’Estat en matèria d’energia neta. Sobre el paper, els beneficis financers (millora de la producció d’electricitat, evitació de les taxes sobre els terrenys, estalvi de costos derivats de la conservació de l’aigua) van compensar en última instància els majors costos associats a la infraestructura.
Els projectes a l'Índia han mostrat resultats prometedors. Gràcies als efectes naturals de la refrigeració de l’aigua, els panells col·locats sobre els canals van mostrar com la seva eficiència i producció augmentaven entre un 2,5 i un 5 %, segons el Gujarat Energy Research and Management Institute. Els panells superiors del canal tampoc van mostrar degradació, i la seva potència es va mantenir estable durant un període d'estudi de tres anys. Per contra, els panells solars muntats a terra solen veure disminuir la seva producció a un ritme de l’1% anual.
I, atès que els canals de reg de l’Índia travessen zones agrícoles, cobrir les vies d’aigua amb plaques solars també pot ajudar a augmentar el subministrament d’electricitat rural, cosa que al seu torn redueix la dependència de les línies de transport i enforteix la xarxa local.
Els costos de transport són un cost elevat en el negoci de l'electricitat i també hi ha pèrdues, per tant, reduirà tots dos si s'utilitzen aquests canals per produir electricitat a les zones amb deficiència energètica del país. L'estalvi financer derivat de les pèrdues de transport podria anul·lar els costos extre que tenen la construcció i explotació de canals solars.
Amb 120 grans canals, l'Índia té un potencial enorme (almenys 10.000 MW) per portar l'energia solar a les zones rurals i més enllà
A Califòrnia, molts canals de reg transcorren a través de centres agrícoles propensos a la sequera, que produeixen més de la meitat de les fruites, verdures i fruits secs cultivats als Estats Units i proporcionen una quantitat important d’exportacions mundials d’aliments. Els investigadors de la Universitat de Califòrnia van assenyalar als canals solars com una manera de conservar els subministraments vitals d’aigua de l’Estat davant del canvi climàtic, que augmenta el risc de sequeres més extremes i duradores. Per exemple, s’espera que un canal solar de 10 MW a Gujarat impedeixi que s’evapori 90 milions de litres d’aigua cada any.
Font: Universitat de Califòrnia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada