Per fer posible la transició energètica, cal reduir dràsticament les emissions de CO2 i minimitzar-ne la presència a l’aire. Una eina que podria ajudar a assolir-la, és la tecnologia de captació directa d’aire (DAC), que filtra directament el CO2 de l’aire, mitjançant un procés d’adsorció-desorció. Tot i que la tecnologia DAC és prometedora, la seva elevada demanda energètica podria generar emissions indirectes d’efecte hivernacle i altres efectes no desitjats.
Investigadors de l’Institut de Termodinàmica Tècnica de la Universitat Rachth Aachen, recentment han realitzat un estudi dirigit a avaluar el cicle de vida de dues plantes comercials de DAC operades per Climeworks, una empresa suïssa especialitzada en tecnologia de captura de CO2. Tot i que els sistemes de captació d’aire poden ser molt avantatjosos, sovint, els seus beneficis depenen de la font d’ energia que s’utilitza per alimentar-los.
Aqueste tecnologia va començar a ser explorada en el 2017. Tot i que el DAC està adreçat per aconseguir beneficis climàtics, no es coneixien les compensacions amb altres emissions de CO2 i altres impactes ambientals al llarg del cicle de vida. Aquest estudi, determina aquestes compensacions en funció de les primeres plantes industrials.
Les dades analitzades proporcionades per Climeworks, es van mesurar en dues plantes DAC a Hinwil (Suïssa) i Hellisheiði (Islàndia). Els investigadors van utilitzar aquestes dades per modelar el cicle de vida complet d’aquestes plantes i d’una àmplia gamma de materials adsorbents que la tecnologia DAC podria utilitzar per capturar CO2 . Posteriorment, es va realitzar una avaluació del cicle de vida per determinar els beneficis de les tecnologies DAC industrials i el seu potencial impacte ambiental.
Aquest estudi demostra que les primeres instal·lacions de DAC a Hinwil i Hellisheidi ja poden aconseguir eficiències de captura de carboni molt altes que van des del 85,4% i 93,1%, respectivament. El seu requisit clau és l'energia amb una baixa petjada de carboni. A més, mentre que el DAC comporta altres impactes ambientals, es va demostrar que l'augment no era excessiu.
Els investigadors van trobar que quan les tecnologies DAC utilitzen energia baixa en carboni, com a la planta DAC d’Hellisheiði, l’elecció dels materials absorbents i la manera com es construeix la planta esdevé de vital importància per garantir els mínims compromisos entre els seus beneficis i les seves mancances. Per exemple, a causa de la manera com es dissenyen i es basen en els materials que utilitzen per capturar CO2 , les plantes de Hinwil i Hellisheiði redueixen l'emissió fins a 45 g i 15 g de CO2 per kg de CO2 capturat, respectivament.
En general, l’estudi realitzat, demostra els possibles beneficis d’implementar la tecnologia DAC a gran escala, alhora que posa de manifest la seva dependència de fonts d’energia baixes en carboni. A més, demostra que l'ús de la tecnologia per capturar l'1% del CO2 produït al món a l'any no es veuria obstaculitzat ni afectat pels requeriments materials ni per la disponibilitat d'energia. Tot i això, els investigadors van trobar que, per tal d’implementar amb èxit la tecnologia a gran escala, les empreses primer haurien d’augmentar significativament la producció dels adsorbents que utilitza. A més, si les centrals de DAC funcionessin amb energia eòlica, altres impactes mediambientals augmentarien en menys del 0,057% i no més del 0,3% utilitzant electricitat a la xarxa el 2050.
Font: Institut de Termodinàmica Tècnica de la Universitat Rachth Aachen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada