Renovació energètica: primer ordenar, després reformar.

La calefacció i la refrigeració d’edificis és un dels principals contribuents a les emissions de CO2 a tots els països industrialitzats. Per assolir els objectius climàtics del govern suís (zero per al 2050), el parc immobiliari de Suïssa també ha de contribuir significativament. Però tant els planificadors com els responsables, necessiten aplicar les mesures adequades.

Arquetips de totes les cases de Suïssa

A Suïssa hi ha al voltant d’1,8 milions d’ edificis residencials. Modelar les necessitats de renovació de cada casa individualment requeriria una gran quantitat de càlculs. Per tant, cal recórrer a la mineria de dades per buscar en les bases de dades nacionals per poder classificar els edificis, ordenats per any de construcció, tipus de calefacció i nombre d'ocupants. El resultat: la majoria dels edificis suïssos es van construir entre 1949 i 1994 i el 77% d’aquests edificis s’escalfen elèctricament amb gas-oil o gas. Això demostra que hi ha un potencial considerable de renovació.

Atès que l'energia solar representa una base essencial per al subministrament d' energia del futur, tots els arquetips es van avaluar per obtenir la seva idoneïtat per a la tecnologia fotovoltaica, utilitzant dades climàtiques de la regió on es troben els edificis , així com dades de geometria del sostre amb informació sobre la mida i el pendent de la superfície.

Ciutat i país

La selecció adequada del mètode d’equipament energètic, també depèn de la densitat de l’edifici: les cases de la ciutat es poden connectar de manera eficient a una xarxa de calefacció; en canvi, per a edificis amb superfícies grans en zones rurals, sovint no té sentit una xarxa de calefacció. Per tant, el parc immobiliari suís també s’ha de classificar per zones urbanes i rurals.

Els investigadors van dividir tota la superfície terrestre suïssa en superfícies d’un quilòmetre quadrat; les superfícies sense cases van ser ignorades. La resta es va ordenar de nou mitjançant bases de dades públiques, depenent de la quantitat d'espai habitable situat a cada rajola, així com d'altres característiques. El resultat són dotze arquetips de barris suïssos: quatre arquetips urbans, quatre suburbans i quatre rurals que descriuen la distribució dels edificis a Suïssa.

Com renovar amb eficàcia

Després de tota la classificació, es podrien calcular mesures de renovació per als arquetips individuals. Conclusió: val la pena abordar la renovació de teulades i la substitució de finestres en cases antigues amb la màxima prioritat. Això pot reduir la demanda d’energia de calefacció i refrigeració entre un 20 % i un 30 %.

El següent pas hauria de ser renovar els sistemes de calefacció de gairebé tot tipus de cases: els edificis d’apartaments, escoles i edificis d’oficines sovint es poden renovar de manera més rendible que les cases unifamiliars. Per què? En edificis més grans, la renovació del sistema de calefacció afecta alhora molts metres quadrats d’espai ocupat. Per tant, qualsevol intervenció tècnica és més rendible.

Xarxes i planificació d’emmagatzematge

A mesura que el sistema energètic es transforma, la planificació i explotació d’edificis i barris es fa cada vegada més complexa. L’energia solar es genera principalment a l’estiu al migdia, però s’espera que es consumeixi durant tot el dia, potser fins i tot a la tardor i a l’hivern. Per tant, es necessiten nous sistemes d’emmagatzematge d’energia durant hores o dies, així com un emmagatzematge a llarg termini durant mesos, per satisfer la demanda d’energia en tot moment. Cal investigar l’emmagatzematge de bateries per obtenir electricitat i calor, així com la conversió de l’energia solar en combustibles per afrontar aquest repte. L’emmagatzematge d’energia generada de manera sostenible no només s’hauria de produir a nivell nacional, sinó també a nivell d’edifici o barri. Al mateix temps, els sistemes de calefacció fòssil, com les calderes de gas, s’han de substituir el més ràpidament possible per sistemes nous i sostenibles, com ara piles de combustible d’hidrogen, una connexió de calefacció urbana o bombes de calor alimentades amb electricitat renovable. Tota la transformació també s’hauria d’equilibrar segons criteris socials i econòmics. Totes aquestes decisions necessiten una base científicament sòlida. 

Estalvi de gasos d’efecte hivernacle

És important substituir els combustibles fòssils el més ràpid possible, per plaques fotovoltaiques a la coberta i a les façanes. La calor es pot generar, per exemple, mitjançant bombes de calor d’aire alimentades per la pròpia electricitat solar de l’edifici o altres fonts d’energia renovables. Els sistemes de calefacció per biomassa (biogàs o pellets de fusta) també redueixen eficaçment les emissions de CO2.

Si es prenen les mesures proposades, les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades pel parc immobiliari de Suïssa es poden reduir entre un 60 % i un 80 %

Font: Laboratoris Federals Suïssos de Ciència i Tecnologia de Materials