Ramon

Ramon
Ramon Gallart

dijous, 24 de març del 2022

Xarxa elèctrica i les sequeres.

Les onades de calor, poden afectar a la qualitat de servei de les distribuïdores elèctriques.

Les condicions meteorològiques extremes recurrents, poden ser un problema per les antiquades xarxes elèctriques ja què,  no van ser dissenyades per fer front a les exigències del canvi climàtic. Tampoc no es van dissenyar per suportar l'impacte energètic derivat de les extremes incidències com són: les onades de calor, les sequeres o els incendis forestals, que es preveu que aniran a més.

En les zones que es depèn de l’energia hidroelèctrica per generar electricitat, les onades de calor, l’escassetat d’aigua i l’augment del risc d’incendis forestals exerceixen una major pressió sobre una sobrecarregada xarxa elèctrica. Per minvar aquesta pressió, cal treballar en la prevenció per tant, cal destinar esforços en la predicció d'escenaris futurs de sequera i crear plans de contingència, implementar controls intel·ligents sobre els valors de càrrega elèctrica, gestionar la tala i poda dels boscos per reduir l’impacte d'incendi i col·locar on calgui, noves infraestructures de xarxa, com són les bateries o les microxarxes.

Les onades de calor van associades a un augment de la demanda d’energia que fa que els operadors de les preses hidroelèctriques,  utilitzin l’aigua per fer front a l’augment del consum el que provoca menys aigua per a finals d’estiu o cal comprar energia al mercat, que acostuma a estar a preus molt més com a conseqüència del preu del gas natural.

És important, utilitzar modeladors per predir aquest tipus de situacions i els impactes sobre la generació i les càrregues, inclús estudiar els problemes a curt termini com serien les onades de calor o, els problemes a llarg termini com seran les sequeres.

Per això, cal utilitzar models avançats per predir les sequeres i proporcionar als operadors de la xarxa elèctrica informació per decidir com assignar energia durant situacions extremes. Per tant és important poder predir les condicions futures de sequera i els impactes sobre les centrals hidroelèctriques i termoelèctriques, per després utilitzar-les per comprendre el potencial impacte sobre les operacions de la xarxa i així, orientar la seva adaptació.

Per tant, aquesta informació es podria utilitzar per ajudar els operadors a prendre decisions basades en els riscos i determinar on es poden situar les vulnerabilitats. En última instància, també ajudaria a respondre a la pregunta, tenint en compte diferents factors de tensió si, hi haurà prou energia per satisfer la demanda i altres necessitats de la xarxa elèctrica?

Si es fa una avaluació sobre com les operacions hidroelèctriques varien estacionalment i anualment en funció de la disponibilitat d’aigua, es podria mostrar que fins i tot durant un estiu sec, quan la generació d’energia hidràulica està limitada per la baixa disponibilitat d’aigua, en casos extrems l’energia hidràulica manté la seva flexibilitat per suportar les càrregues màximes. Això posa de manifest la necessitat de considerar millor l’oferta de serveis que pot proporcionar l’energia hidroelèctrica per fer front a la resistència de la xarxa elèctrica en cas de situacions extremes.

Durant una temporada que hi hagin més incendis del normal, és probable que hi hagi impactes a la xarxa, ja sigui a través d’aturades intencionades per reduir el risc d’incendi o la pèrdua d’infraestructura a causa del mateix incendi.

Per tant, pot ser el que caldria seria no és aturar tots els incendis, sinó treballar per endavant per reduir el risc i predir àrees que els siguin més propensos. Després d'un incendi, normalment hi ha un augment de l’escorrentia i la sedimentació. Els sediments flueixen riu avall, s’acumulen als embassaments i no són bons per a les turbines.

Quan cal  màxima potència durant una onada de calor, la tecnologia emergent ofereix als consumidors el potencial de gestionar el seu consums gràcies a les eines intel·ligents, com podria ser un  control intel·ligent de consum que permet una gestió automàtica de l’ús d’energia durant les màximes necessitats d’electricitat. 

Les fonts d'alimentació autònomes, també son d'ajut, sobretot en situacions d'emergència. Les microxarxes són xarxes autònomes que poden alimentar zones clau, com ara hospitals o casernes de policia, durant dèficits d’electricitat.

Sense dubte, cal un paper de lideratge del sector en el desenvolupament de noves tecnologies per a l’emmagatzematge d’energia a escala de xarxa, que inclou una nova generació de materials i sistemes de bateries i altres formes d’emmagatzematge d’energia. Per exemple, els sistemes actuals d’emmagatzematge d’energia a escala de xarxa, com l’energia hidràulica de bombat, utilitzen bombes per moure l’aigua cap amunt per emmagatzemar energia renovable quan la demanda és baixa i generen energia quan les demandes són elevades mentre l’aigua flueix cap avall. 

Per acabar, comentar que per preparar-nos per a situacions extrems, mitjançant la innovació tecnològica, serà possible una millora de la resistència de la xarxa o el suport a la planificació a llarg termini agafant una visió holística permetrà afrontar aquests grans reptes a llarg termini.

Ramon Gallart