Les necessitats de consum elèctric del cloud, creixen de manera insostenible.
Actualment, quina part de la informàtica està allotjada al cloud? Només els proveïdors d'aquest serveis, guanyen més d’un quart de bilió de US$ a l’any. Per això , Amazon , Google i Microsoft mantenen grans centres de dades arreu del món. Apple i Facebook també funcionen amb instal·lacions similars, totes farcides de CPU amb un gran nombre de nuclis, terabytes de RAM esportius i petabytes d’emmagatzematge.
Aquestes màquines, s'esforcen per donar suport a allò que s’anomena “capitalisme de vigilància”: el seguiment sense fi, el perfil d’usuaris i l’orientació algorítmica que s’utilitzen per distribuir publicitat. Es a dir, tot el que la informàtica genera diners però, també consumeix molts de Watts: Bloomberg, recentment va estimar que aproximadament l'1% de l'electricitat mundial va al cloud computing.
Aquesta xifra durant la propera dècada creixerà de forma exponencial. Bloomberg considera que, a nivell mundial, podríem sortir de la dècada del 2020 necessitant fins al 8 % de tota l’electricitat per alimentar el futur cloud. Podria semblar un salt molt gran, però probablement sigui una estimació conservadora. Al cap i a la fi, en el 2030, amb centenars de milions d’espectacles de realitat augmentada que transmetran vídeo en temps real des del cloud i amb l’adopció generalitzada de les monedes digitals intel·ligents que combinen els diners amb codi sense problemes, el cloud proporcionarà les bases per a gairebé totes les transaccions financeres i la interacció de l'usuari amb les dades.
Quanta energia es pot dedicar a tota aquesta informàtica? Anteriorment, es podria haver confiat en la llei de Moore per mantenir controlat el pressupost energètic mentre augmentàvem els recursos informàtics. Però es passarà a una elevada eficiència del consum quan s'assoleixin els dispositius a escala atòmica, ja que aquestes millores arribaran als límits físics, és a dir, en el camp de la circulació d'electrons, no es podrà ser més eficient. De fet, no passarà molt temps fins que la informàtica i el consum d'energia es tornin a vincular estretament, tal com ho eren fa 60 anys, abans qde l'aparició de les CPU integrades.
No es pot dedicar tota la generació elèctrica del planeta a donar suport al cloud. Sembla que es va cap a un camí sense sortida, ja que la creixent demanda informàtica xoca amb l’eficiència cada vegada més baixa. No es pot dedicar tota la generació elèctrica del planeta a donar suport al cloud.
Les solucions més immediates consistiran en processar més dades al edge-computing, abans que entri al cloud. Però això només farà canviar la càrrega, guanyant temps per replantejar com gestionar el cloud computing davant els recursos limitats energètics.
Sens dubte, l’enginyeria de programari i maquinari reorientarà les seves pràctiques de disseny al voltant de l’eficiència energètica. Hi haurà més codi personalitzat cap al silici. Aquest codi trobarà més motius per executar-se amb poca freqüència, de manera asíncrona i el mínim possible. Tot això ajudarà per fer front aquest repte.
Ja es pot entreveure una cara d’aquest futur en l’acoblament gairebé demoníac del consum d’energia i del benefici privat que proporciona el mecanisme de treball per a les criptomonedes com són el Bitcoin. Empreses com Square han anunciat inversions en energia solar per a la mineria de Bitcoin, amb l’esperança de desviar una part de la mala premsa associada a aquesta activitat. Però hi ha en joc més que relacions públiques.
Bitcoin, ara mateix demana posar els beneficis en contra de la salut del planeta. Cada vegada hi haurà més activitats informàtiques que faran el mateix. Per tant, serà desitjable no arribar a un punt en què el destí de la Terra depengui del destí del transistor.
Font: Cloud Computing's Dark Cloud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada