El sistema de la Pacific Northwest National Laboratory (PNNL) s'ha dissenyat per entendre com l'aigua amb molta temperatura flueix a través de les roques del subsol per després, transferir la seva calor a la superfície.
El nou sistema forma part de l'Enhanced Geothermal Systems, què és un projecte que involucra diversos laboratoris, universitats i socis industrials que treballen per millorar les tecnologies geotèrmiques.
Aquest sistema, està instal·lat a 4.100 peus sota terra al Sanford Underground Research Facility a Lead, Dakota del Sud. Antigament considerada la mina d'or més gran i profunda d'Amèrica del Nord, ara la mina s'utilitza per a diversos tipus d'investigació. Una de les què actualment està en curs, explora com un dia l'energia geotèrmica podria proporcionar energia elèctrica.
Per això, s'està utilitzant la instal·lació subterrània com una base de proves on l'aigua i altres mescles de fluids seran bombejades a alta pressió en un dels cinc forats, "túnels" de quatre polzades d'ample perforats a la roca, i després es bombaran cap fora. S'està estudiant com els fluids, no només trenquen la roca entre els forats, sinó també com obtenen calor de l'energia emmagatzemada dins de la roca, energia que finalment es pot bombejar per sobre del sòl per generar electricitat.
La singularitat d'aquest sistema és que combina diversos components necessaris per recopilar importants dades per a l'estudi geotèrmic en un sol sistema de manera que això és innovador ja que no existeix en cap altre lloc.
Aquests components inclouen dues bombes d'injecció que poden injectar fluids a la roca a altes pressions. Una bomba es pot utilitzar per controlar el flux i la pressió amb molta precisió, mentre que l'altra es pot fer servir per quan calen grans cabals.
Un refrigerador de fluids, redueix la temperatura de l'aigua amb la finalitat de poder estudiar com les temperatures de l'aigua afecten les propietats tèrmiques de la roca. Un sistema d'osmosi inversa permet a l'equip recollir dades sobre el recorregut del flux de l'aigua canviant la salinitat (o salinitat) del fluid injectat.
El sistema també inclou un conjunt de cinc "empaquetadores" que s'insereixen als forats. Les envasadores estan equipades amb sensors que proporcionen mesures de temperatura i pressió. Les bufetes a pressió dels empaquetadors, juntament amb les bombes de control, segellen els forats i eviten les fuites fora de la secció prevista del forat.
El nivell precís de control i integració, és un aspecte únic del sistema, que proporciona dades de qualitat necessàries per avançar en la comprensió científica.
La millor part del sistema, és autònom, el que significa que es pot operar i recopilar dades sobre el sòl amb un ordinador portàtil o un telèfon des de casa.
El procés va començar en muntar i provar el sistema en un laboratori sobre el terra per assegurar que tot funcionava. Després es va desmuntar, es va arribar a una milla sota terra amb peces de 4 peus per 4 peus, fins que va ser possible utilitzar un vagó de ferrocarril.
Tot el sistema, que te una superfície de 7 peus i una alçada de 7 peus i 30 peus de llarg, va trigar tres setmanes a fer possible el seu muntatge sota terra.
Es pot intuir que treballar en un túnel de 7 peus a una milla sota terra és incòmode. No obstant això, com l'aire es bombeja contínuament des de la superfície per mantenir els túnels a 70 graus constants i proporcionar aire fresc per respirar no representen les millor condicions de treball.
Aquest sistema, proporcionarà dades durant molts mesos i possiblement anys. La informació obtinguda d'aquest projecte ajudarà a informar noves tecnologies d'energia geotèrmica que es poden desenvolupar per a la indústria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada