Fins ara, moltes plantes de generació podien seguir el que establia l’Ordre TED/749/2020, que permetia passar de zero a la potència màxima en només dos minuts (Art- 5.6 Anex-I).
Red Eléctrica limitarà les rampes de pujada i baixada de producció de les instal·lacions renovables de més de 5 MW.
La xarxa elèctrica necessita estabilitat per garantir un subministrament segur. Quan moltes plantes grans injecten sobtadament grans quantitats d’energia, sobretot en hores de baixa demanda, poden produir-se pujades de tensió. Aquestes poden posar en risc la seguretat del sistema i obligar a desconnectar generació de forma d’emergència. Per minimitzar aquest risc, s’ha decidit allargar el temps de rampa de les grans instal·lacions, fent que la seva entrada o sortida sigui més progressiva i previsible. L’objectiu declarat és reduir els episodis de sobretensió
El problema de fons és tècnic: la xarxa elèctrica necessita estabilitat.
Les plantes grans, connectades habitualment a la xarxa de transport o a línies d’alta tensió, són les més afectades. Hauran de començar i aturar la producció de manera més gradual, invertint tretze minuts addicionals a mitja potència cada vegada que facin un canvi d’operació. Això implica que no podran injectar tota l’energia tan ràpidament i els serà més difícil participar en mercats de serveis d’ajust o auxiliars, on la rapidesa és clau per estabilitzar la xarxa. En canvi, les plantes petites, de menys de cinc megawatts i connectades sobretot a xarxes de distribució, no estan subjectes a aquesta obligació de rampes més lentes. Això els permet mantenir una major flexibilitat operativa i adaptar-se ràpidament a les condicions del mercat o de la demanda local, fet que pot ser interessant per a l’autoconsum compartit, les comunitats energètiques o les microxarxes. Tot i així, la seva mida sovint no els permet accedir a mercats d’ajust o a contractes de gran escala.
La mesura ajuda a estabilitzar la tensió a les línies de transport, però també desplaça part del problema a les xarxes de distribució.
Això pot requerir més recursos locals per mantenir l’equilibri, com ara bateries distribuïdes per absorbir o lliurar energia ràpidament, gestió intel·ligent de la demanda que ajusti el consum segons la disponibilitat i agregadors que coordinin molts petits productors i consumidors per actuar com una sola entitat flexible. Aquesta adaptació és clau en un sistema cada vegada més basat en renovables, on la generació no sempre coincideix amb la demanda i la gestió de la tensió i la freqüència esdevé més complexa.
En resum, el canvi normatiu fa que les grans plantes renovables hagin d’injectar energia de manera més lenta i controlada per evitar problemes de sobretensió i millorar l’estabilitat de la xarxa. Les instal·lacions petites queden exemptes i poden seguir operant amb més agilitat, però la nova regulació posa sobre la taula la necessitat de tecnologies de suport a la xarxa, com bateries, gestió de la demanda, control avançat de potència i energia reactiva, per poder integrar més renovables sense comprometre la seguretat del sistema.
Si els grans productors no poden reaccionar ràpidament, pot ser que calgui més flexibilitat local: bateries distribuïdes, gestió intel·ligent de la demanda, agregadors que coordinen molts petits productors i consumidors. El sistema elèctric espanyol està fent un pas necessari per protegir la seva seguretat, però
Ho fa sense reforçar prou les infraestructures de distribució que hauran d’absorbir més variabilitat. Això pot crear colls d’ampolla i noves complexitats que encara no estan resoltes.
Com a opinió personal, la decisió té lògica tècnica, però la seva forma d’aplicar-la pot genrar certa problemàtica. Canviar una norma tan rellevant (tot i que esta prevista) de manera sobtada, sense una estratègia de transició i sense mecanismes de compensació, és una mala notícia per a un sector que necessita certesa per invertir. Si el sistema vol estabilitat, caldria també incentivar o compensar qui ha de reduir ingressos per aconseguir-la. També caldria impulsar, amb més decisió, les inversion en xarxes, el desplegament de bateries i tecnologies “grid forming” que permeten a les renovables actuar com a estabilitzadores de la xarxa sense perdre producció i apostar per acitus de gestió de reactiva connectades a les xarxes de transport, ara i, aviat a les de distribució.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada