És un pensar en la transició energètica com quelcom que està perfectament definit amb la finalitat de substituir els combustibles fòssils per alternatives sense emissions de gasos contaminats i emissions de CO2.
La urgència per fer la transició energètica no és més fàcil què posar al home a la Lluna ja què només va afectar a petites parts de l'economia d'un país, en aquest cas, els EUA a més, les vides dels ciutadans gairebé no es van veure afectades o el que és el mateix, tot el contrari del que cal per fer possible la descarbonització sobre el sector energètic i la mobilitat.
La nostra civilització necessita molt de combustibles fòssils que requereix d'un complex i gran supersistema per l'extracció, el processament, la distribució, l'emmagatzematge de manera que la conversió del combustible significa que deixar completament d'usar-lo afectarà directament a totes la societat, a tota la indústria i també, al transport de mercaderies i persones de llarga distància.
Per exemple, quan el projecte Apol·lo va acabar el 1972, va significar un cost d'uns 26.000 MUS$ de llavores que avui equivaldria a uns,207.000 MUS$ o el que és el mateix, durant 12 anys va representar un 0,2% del PIB dels EUA entre els anys 1961 i 1972.
És mol difícil, trobar una valoració justificada i fiable sobre el cost eventual de la transició energètica mundial perquè no es coneix com serà la composició final dels nous subministraments d'energia primària. Tampoc es sap, quines accions caldran de la conversió dels fluxos renovables naturals, si seran utilitzats per produir hidrogen o combustibles sintètics, i fins a quin punt es dependrà de la fissió nuclear o si arriba la fusió nuclear o d'altres opcions, encara desconegudes.
Segons el McKinsey Global Institute, va presentar una conservadora estimació sobre la xifra del cost en 275 bilions US$ entre el 2021 i el 2050. Això és aproximadament 9,2 bilions de US$ a l'any, en comparació amb el producte econòmic global del 2021 de 94 bilions de dòlars. Aquestes xifres impliquen una despesa anual d'aproximadament el 10 % de l'actual PIB mundial.
Si els països pobres i baixos d'ingressos arreu del món no poguesin suportar aquestes càrregues, el països rics haurien de dedicar de l'ordre del 15 al 20 % cent del seu PIB. Aquestes accions només són comparables a la despesa necessària per guanyar la Segona Guerra Mundial.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada