Emmagatzemar hidrògen.

Amb la necessitat per readaptar l'economia, l'hidrogen es pot utilitzar per fer fertilitzants, acer o, alimentar alguns modes de transport en el qual, les bateries electroquímiques no són viables.

Contra la volatilitat dels mercats energètics  cal ser tan independent en termes d'energia com sigui possible. Una manera de veure-ho idealment, és consumir només hidrogen verd produït localment, utilitzant abundants recursos hidràulics, eòlics i solars renovables.

En teoria, una economia basada en el hidrogen és bona, però per fer possible el canvi calen grans quantitats petajoules (PJ) d'hidrogen cada any.

L'hidrogen es produeix en un procés conegut com a hidròlisi: la divisió de l'aigua en gas d'hidrogen i oxigen, utilitzant electricitat. Per produir una quarta part del consum d'energia, la hidròlisi consumiria una quantitat enorme d'aigua.

Això planteja problemes tant culturals com tècnics el quals, cal abordar abans d'embarcar-se en una transició cap a l'hidrogen com a combustible verd.

L'aigua dolça té molta importància sobre la hidròlisi i també pel consum humà. Si s'ignora la complexitat cultural, la infraestructura o els processos d'hidrogen poden no aconseguir un ajust adequat amb la societat fet que podria fer fracassar aquesta tecnologia.

En lloc d'això, podríem començar a abordar-ho aviat mitjançant reconèixer i abordar les preocupacions culturals des del principi permetrà donar forma a com es desenvolupa la tecnologia i compartir els beneficis econòmics d'una economia de l'hidrogen. 

Suposant que s'està disposats i s'és capaç de produir grans quantitats d'hidrogen, en base a les diferents experiències amb altres combustibles es pot entreveure que caldria un  volum molt grans i distribuït per l'emmagatzemament del H2. L'emmagatzematge ajuda a atendre la demanda variable del mercat, aprofita l'excés estacional de renovables i proporciona reserves.

Malauradament, l'hidrogen no es pot emmagatzemar com a líquid excepte en recipients especials que el mantenen a temperatures extremadament baixes. Com un congelador, això sempre consumeix energia.

L'hidrogen es podria mantenir en tancs especials d'alta pressió, però caldrien molts d'aquests dipòsits dels que actualment hi han disponibles. Aquests dipòsits són cars, requereixen grans extensions de terreny i són propensos a patir danys pels riscos naturals.

Per això, una opció es estudiar la possibilitat d'emmagatzemar hidrogen sota terra, en grans coves tallades en sal o en antics jaciments de petroli i gas.

Això ja es fa amb el gas natural. L'emmagatzematge subterrani de gas (metà) és una pràctica habitual, proporcionant resiliència energètica. Per exemple, ateses les interrupcions causades per la guerra a Ucraïna, Alemanya està accelerant l'emmagatzematge de gas als embassaments geològics per disposar-ne a l'hivern.

Es sap que el gas pot reaccionar amb certs tipus de roques. Fins i tot pot ser un àpat per a microbis famolencs. Ambdós processos consumirien un combustible valuós. Però predir si en els potencials dipòsits naturals passaria, requereix d'experiments especials que requereixen replicar la pressió i les temperatures extremes a 3 km sota terra.

També s'està aprenent a predir com es mourà l'hidrogen sota terra. Es sap que part del gas injectat mai tornarà a sortir. Aquest és el "coixí " que actua una mica com una molla que permet empènyer el hidrogen cap a la superfície.

També, es pot escapar una mica d'hidrogen a través de petites esquerdes a la roca. Per tant, cal saber quant i establir una vigilància per vigilar-ne i considerar el seu efecte sobre el clima.

El futur de l'hidrogen segueix sent incert, però s'està treballant per fer-lo possible. De fet, els primers signes d'emmagatzematge subterrani d'hidrogen verd són engrescadors per això s'entreveu molt entusiasme en general en el sector a nivell mundial.

Però la viabilitat tècnica no és suficient: qualsevol solució ha de tenir sentit econòmic i ser acceptable per ala societat i el seu públic en general.

Demostrar la viabilitat de qualsevol nova idea requereix temps. Per això cal desenvolupar, de vegades fracassar, perfeccionar i després trobar l'èxit. Però en base al canvi climàtica que cada dia mostra més agressivitat meteorològica, clarament no hi ha gaire temps per perdre. En aquesta nova era d'adaptació, els governs, la indústria, la societat i els científics han de treballar molt conjunta i coordinadament.

Aquests aspectes són només alguns dels reptes que planteja l'emmagatzematge subterrani d'hidrogen. Però en base a l'experiència amb l'emmagatzematge de gas natural  dóna la confiança que serà possible gestionar-lo amb una investigació i planificació adequades.

Ramon Gallart