Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 3 de setembre del 2023

Canvi del panorama hidroelèctric a Espanya

La poca capacitat hidroelèctrica representa un exemple d'alguns dels canvis que es donaran en un món que s'escalfa.

A finals del del segle XIX, es van començar a construir preses per fer que els rius funcionin com màquines formades per una sèrie de rescloses i turbines. Aquestes rescloses van transformar els cursos dels rius que fluïen lliurement i eren capaços de donar vida a diferents especies de peixos d'aigua dolça. Aquest fet va permetre il·luminar habitatges i negocis, i fer funcionar diferents procesos productius, el tèxtil en el cas del riu Ter.

A Espanya,  l'evolució anual de la potència hidràulica instal·lada va arrivar als 17. 097 MW al 2023 i va represen al voltant del 12% de la capacitat de generació d'energia (https://www.ree.es/es/datos/generacion). Però moltes de les centrals d'aquests rius s'acosten o han superat els seus 100 anys i algunes empreses de generació han d'afrontar cares actualitzacions, poden haver casos que els sigui mes rendible tancar-les.

Fa anys que es ve arrossegant sequeres dels rius. En temps de sequera, aixó a fet necessari generar amb central de combustibles fòssils que ha fet incrementar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Aquesta disminució de la generació d'energia hidroelèctrica a Espanyaa a fet que segons un nou informe de l'Observatori de Sostenibilitat, assenyalés que la sequera va determinar una disminució del 40% a la generació hidroelèctrica, mentre es van disparar les emissions de les centrals de gas i carbó. De fet, Espanya va augmentar les emissions del mercat de carboni un 9% el 2022 on  les emissions de gasos efecte hivernacle associades a la producció d'energia van augmentar un 24% per la qual cosa no es pot dir que s'avancés en la descarbonització l'any 2022. 

Pel que fa a la producció d'energia del 2022, la sequera va significar una disminució del 40% en la generació hidroelèctrica, mentre es van disparar les emissions de les centrals de gas, que van augmentar la producció un 53% i les centrals de carbó, que van augmentar la producció un 56%.

Una altre perspectiva pot portar a pensar que fins i tot, l'energia hidroelèctrica no és 100% neutral en carboni donat què els embassaments de tota mena són fonts de metà que es genera per la descomposició de la matèria orgànica que hi ha sota l'aigua.

Per tant, aquesta creixent vulenrabilitat de les centrals hidroelèctriques, cal tneir-les en compte en els models de transició de la xarxa energètica.

L'energia hidroelèctrica sempre ha estat variable, en gran part segons els capricis de la pluja i la neu per això, les preses que hi han a Espanya poden tenir dos tipus d'aprofitaments hidroelèctrics:

1.- El fluent, en aquelles on no hi ha capacitat d'emmagatzematge i es turbina en continu,

2.- Els aprofitaments de regulació en què independentment del cabal, es pot graduar la quantitat d'aigua i produir energia hidroelèctrica quan es necessiti, ja que l'aigua s'emmagatzema aigües amunt. 

Dins dels aprofitaments hidroelèctrics de regulació, hi ha dos tipus de bombament:

1.- El bombament pur en què no hi ha aportació del riu i tota l'aigua procedeix d'un dipòsit artificial construït per emmagatzemar el recurs hídric i deixar-lo anar quan es necessita produir energia,

2.- El bombament mixt, en què l'aigua procedeix de les aportacions del riu i del bombament, en què l'aigua es torna a elevar per produir energia.

Al PNIEC es va publicar una advertència ambiental a les possibles actuacions en els sistemes hidroelèctrics i de bombament hidràulic de manea que tindran en compte les possibles afeccions dels cabals als rius, ja que podrien afectar el bon estat de les aigües.

Dins del pla del Ministeri per a la Transició Ecològica, es va publicar que reglamentàriament, es podran habilitar els mecanismes que permetin aplicar a les noves concessions que s'atorguin una estratègia de bombament, emmagatzematge i turbinat per maximitzar la integració d'energies renovables,

Ramon Gallart.