Transmetre dades via radio d'ultra baix consum.

Un nou mètode de comunicació, en principi, d'ultra baixa potència sembla estar al llindaar de les lleis de la física. És possible transmetre informació sense fils simplement obrint i tancant un interruptor que connecta una resistència a una antena el que implica que no caldria enviar energia a l'antena?

Aquest sistema, combinat amb tècniques per  rebre energia via radio, podria donar lloc a tot tipus de dispositius que transmeten dades, inclosos petits sensors i dispositius mèdics implantats, sense necessitat de bateries o altres fonts d'alimentació. Això, inclou els sensors per a  l'agricultura intel·ligent,  aparells electrònics implantats al cos que implicaria que no s'hagés de fer mai cap canvi de bateries, millors  targetes de crèdit sense contacte  i potser fins i tot noves maneres de comunicar-se amb els satèl·lits.

A part de l'energia necessària per activar l'interruptor, no es necessitaria cap altra energia per transmetre informació és a dir, l'interruptor és un transistor, un interruptor controlat elèctricament sense peces mòbils que consumeix una minúscula quantitat d'energia.

En la forma més senzilla de la ràdio ordinària, un interruptor connecta i desconnecta una font potent de senyal elèctric, potser un oscil·lador que genera una ona sinusoïdal que fluctua 2.000 milions de vegades per segon i, aquesta osclació la lliura a una antena per aconseguir fer la transmissió. Quan la font del senyal està connectada, l'antena genera una ona de ràdio que es pot codifciar dins del sistema binari com un "1" i quan no, podria ser codificat com un "0". 

El que es va demostrar és que no cal una font alimentada de senyal. En canvi, el soroll tèrmic aleatori present en tots els materials elèctricament conductors a causa de la calor que provoca el moviment  dels electrons, pot ser substituit com el senyal que circula per l'antena. 

Llavors, com es pot explciar que no viola la  segona llei de la termodinàmica que és la principal llei de la física que explica perquè  no són possibles les màquines de moviment perpetu les quals, són màquines teòriques que poden funcionar indefinidament sense necessitat d'energia de cap font externa.

Una de les maneres en què es pot afirmar la segona llei és que la calor només flueix espontàniament des d'objectes més calents a objectes més freds. Els senyals sense fil d'aquests transmissor transporten calor. Si hi hagués un flux espontani de senyal del transmissor al receptor en absència de diferència de temperatura entre ambdós, seria possible recollir aquest flux per obtenir una energia lliure que en violaria la segona llei. 

Vídeo

La resolució d'aquesta aparent paradoxa és que el receptor d'aqueest nou sistema està alimentat i actua com una nevera. Els electrons que transporten el senyal del costat de recepció es mantenen freds per un amplificador alimentat, de manera similar a com un refrigerador manté fred el seu interior bombejant calor contínuament. El transmissor gairebé no consumeix energia, però el receptor consumeix una potència substancial, fins a 2 watts. Això és similar als receptors d'altres sistemes de comunicacions d'ultra baixa potència. Gairebé tot el consum d'energia es produeix en una estació base que no té restriccions en l'ús d'energia.

Molts investigadors d'arreu del món han estat explorant mètodes de comunicació passius relacionats, els quals, són coneguts com  a retrodispersió. Un transmissor de dades de retrodispersió sembla molt semblant a aquest nou concepte de transmissor de dades. La diferència és que en un sistema de comunicació de retrodispersió, a més del transmissor de dades i el receptor de dades, hi ha un tercer component que genera una ona de ràdio. La commutació realitzada pel transmissor de dades té l'efecte de reflectir aquesta ona de ràdio, que després és captada pel receptor. 

Un  dispositiu de retrodispersió  té la mateixa eficiència energètica que aquest nou sistema, però la configuració de la retrodispersió és molt més complexa, ja que   es necessita un component generador de senyal. Tanmateix, aquest nou sistema té una velocitat i un rang de dades més baixos que els sistems ràdio de retrodispersió o la ràdio convencional.

Per millorar la velociat, encara cal més recerca i ser provat en altres aplicacions com ara dispositius implantats ja que, un avantatge d'aquest nou mètode és que no cal exposar el pacient a un fort senyal de ràdio extern, que pot provocar l'escalfament dels teixits. També es creu que es podrien permetre altres noves formes de comunicació en les quals es puguin modular altres fonts de senyals naturals, com ara el soroll tèrmic del teixit biològic o altres components electrònics. 

Font: Zerina Kapetanovic,  professora adjunta interina d'enginyeria elèctrica de la Universitat de Stanford.

Llibres que van predir el futur.

Quan el financer nord-americà JP Morgan va contractar Thomas Edison, per electrificar la seva llar a Nova York, el seu pare Junius Morgan li va advertir que la llum elèctrica només seria quelcom passatger.

El 1903, a Horace Rackham, l'advocat personal del fabricant d'automòbils Henry Ford, se li va dir que els cotxes mai substituirien els carruatges tirats per cavalls. I en el seu llibre de 1961 The Wonderland of Tomorrow, Brendan Matthews va dir que, aviat, la tecnologia ens permetria acabar amb l'envelliment i el mal temps.

Predir el futur amb qualsevol grau de precisió és difícil, però no és impossible. L'escriptor txec Karel Čapek en el 1920 se li atribueix el terme "robots".  

La literatura clàssica anticipava una varietat d'invents moderns. Frankenstein de Mary Shelley, una de les primeres històries de ciència ficció reals, va  esboçar el desenvolupament de la bioelectrònica, els trasplantaments d'òrgans, l'enginyeria genètica i la intel·ligència artificial.

El llibre amb el major nombre de prediccions precises podria ser El París al segle XX de Jules Verne, que va ser un dels escriptors de ciència-ficció més influents de tots els temps. Aquet llibre ja s'esmeten els vehicles de gasolina, les armes de destrucció massiva, l'escalfament global i que les normes de gènere canviarien.

Algunes prediccions de la humanitat es remunten a temps molt antics. Per exemple, la historiadora Adrienne Mayor narrava el mite de Talos que era un autòmat construït per Hefest, com a exemple de com els grecs utilitzaven la seva imaginació per superar les limitacions de la seva tecnologia. 

Abans que hi hagués la ficció distòpica, un subgènere de la ciència-ficció que es coneix avui dia, hi havia la ficció utòpica. Escriptors i pensadors, des de Plató fins a Thomas Moore, es van basar en els darrers pensaments polítics, filosòfics i científics per elaborar plans per a una civilització ideal. Al segle XIX, autors com HG Wells i Jack London van començar a capgirar la fórmula mil·lenària, explorant com el desenvolupament humà podria conduir a un futur indesitjable.

Els personatges de Zamyatin insisteixen en el dret a ser imperfectes, equivocar-se i actuar per voluntat pròpia. És un sentiment commovedor, però Zamyatin no va ser el primer escriptor que ho va expressar amb paraules. 

Notes From Underground va ser escrit en resposta a l'auge dels moviments socialistes a la Rússia del segle XIX. Com a cristià, Dostoievski simpatitzava amb el desig d'acabar amb la injustícia i elevar els pobres. Al mateix temps, creia que totes les utopies, socialistes o no, estaven condemnades al fracàs perquè la gent valora la llibertat per sobre de tot. 

Dostoievski estava especialment molest amb el llibre Què s'ha de fer? que és una novel·la que tracta de problemes socials de Nikolay Chernyshevsky i dónava una clara impressió de com podrien ser les utopies socialistes i com se suposava que hauien d'actuar els revolucionaris socialistes. Desafiant les expectatives, què s'ha de fer? es va fer molt popular en el seu llançament el 1863. Avui, és un exemple  de llibre que no només va predir el futur, sinó que també li va donar forma a la seva pròpia imatge.

Font: Tim Brinkhof és un periodista neerlandès, resident a Nova York, que informa sobre art, història i literatura. Va estudiar la primera pintura neerlandesa i la literatura eslava a la Universitat de Nova York, va treballar com a assistent editorial a la revista Film Comment i ha escrit per a Esquire , Film & History , History Today i History News Network. 

Xarxa elèctrica Intel·ligent: Una necessitat.

La transformació de la xarxa elèctrica de distribució a les zones rurals és un proces igual de crític que en els entorns urbans per millorar l'accés a l'electricitat, impulsar el desenvolupament econòmic i millorar la qualitat de vida de les comunitats.

La transició energètica aborda les necessitats de la zona rural a on la variabilitat dels fluxes d'energia elèctrica impacten en la volatilitat de la tensió.

La intel·ligència s'infon a la xarxa elèctrica a través de sistemes avançats de gestió, automatització i actius amb capacitat de pressa de decissió distribuida.

L'eficiència i el monitoratge es converteixen en aliats de valor i cal apostar per nous actius tals com, la electròncia de potencia mitjançant el concepte Intelligent Distribution Power Router els quals, permeten oferir una capacitat flexible en base a la gestió de la varibiliat de la tensió i compensació de les corrents que circulen per les fases.

Aquesta solució perment que actors com els agregadors pugin disposar d'actius dinàmics que poden participar a Espanya i quan sorgeixin, en els mercats locals elèctrics.

No és només un problema de la tecnologia; és un compromís que requerix un nou mindset per fer possible la participació de la societat en una xarxa de distribució sobre la qual, és necessari invertir-hi i, molt, per electrificar els usos energètics provinent de fonts de genració renvable distriuïda.

Els gestors de la xarxa elèctrica treballen perquè el seu rol clau, permeti la neutralitat del mercat i esdevinguin facilitadors de la transició energètica a qualsevol lloc. 

La pols de ferro com una alternativa als combustibles.

Els alts punts de fusió dels metalls els converteixen en materia per fer components per a maquinària, l'electrònica i forns. 

Però fins i tot els metalls es poden cremar si els tritureu en fina pols. A més, els metalls poden cremar sense emetre emissions tòxiques o d'efecte ivernancle, cosa que els converteix en un potencial combustible  atractiu per produir genrar energia de forma neta la qual, facilment  es pot emmagatzemar i transportar.

Per això, la  Renewable Iron Fuel Technology  (RIFT), és un spin-off d'Eindhoven la qual, recenment ha demostrat que podria escalfar cinc llars mitjançant la seva tecnologia de combustible de pols ferro. Mentrestant, al Canadà, la startup Altiro Energy, constituida per investigadors de la Universitat McGill , ha produït un prototip de planta amb combustible de ferro de 10 kW.

El ferro és un dels metalls més abundants a la Terra, i el més produït. Té una densitat energètica d'uns 11,3 kWh per litre el que signfica que és  millor que la gasolina. La crema de pols de ferro produeix calor que es pot utilitzar directament o convertir-se en electricitat mitjançant una turbina de vapor, deixant enrere òxid de ferro o òxid. Això es pot reduir més tard, és a dir, es pot eliminar l'oxigen, de nou en pols de ferro. en altres paraule,  la posls de ferro podrai ser vista com un carbó net i reciclable.

L'òxid de ferro també es pot reduir a ferro mitjançant hidrogen. L'hidrogen ja és un combustible verd sense carboni si es produeix dividint l'aigua amb electricitat renovable. Però també és un gas ultralleuger i voluminós, per la qual cosa s'ha de convertir en estat líquid amb altes pressions i molt fred, que després s'ha d'emmagatzemar i transportar en contenidors especials. El ferro, en canvi, ja es pot transportar en contenidors amb un cost molt més baix.

Tant l'hidrogen com els metalls són essencialment una manera d'emmagatzemar energia, l'ús de metalls té més sentit donat què és més eficient produir ferro a partir d'hidrogen gasós que produir hidrogen líquid. Per tant, la pols de ferro com a combustible és més car que l'hidrogen gasós, però més barat de produir i transportar.

No obstant això,  cal resoldre com que el ferro per si sol, no combustiona tan facilment com els combustibles d'hidrocarburs, i la velocitat de la flama és més lenta, cosa que la fa inestable i més propensa a la seva extinció. Això es pot resoldre afegint una mica de gas natural per encendre la pols de ferro quan s'engega la caldera. També s'ha creat creat una tecnologia que perment estabilitzar la flama perquè cremi durant llargs períodes de temps sense apagar-se. També s'ha resolt en gran mesura el com recollir l'òxid de ferro resultant garantint la formació de partícules d'òxid de ferro prou grans per se capturares fàcilment.

Una part de la pols de ferro s'evapora per formar nanopartícules d'òxid de ferro que no es poden recollir i tornar a fer ferro. Per  inimizar-ho s'ha millorat la caldera augmentant l'eficiència de la transferència de calor. L'evaporació de la pols de ferro que condueix a emissions de nanopartícules s'ha reduït en un factor de 10, de manera que és inferior al 0,3 %. Les nanopartícules no s'emeten a l'atmosfera sinó que es capturen en un filtre

El següent pas per la vibabilitat del combustible de ferro és augmentar més l'eficiència de conversió de ferro a òxid de ferro, ja que part del ferro no es converteix completament, per això cal augmentar la producció de pols de ferro i reduir el cost de produir hidrogen verd.

Si es poden superar aquests problemes, seria viable utilitzar electricitat renovable per produir ferro, emmagatzemar-la el temps que sigui necessari, transportar-la allà i després cremar-lo per obtenir energia quan sigui necessari. Els llocs on hi ha excessos d'energia podrien produir ferro, i altres el poden comprar. D'aquesta manera, es podrai mercantilitzar l'energia renovable perquè es pugui distribuir globalment sense necessitat de línies de transport. Els metalls poden resoldre un gran problema en la transició a les energies renovables: l'emmagatzematge d'energia.

Font: Prachi Patel is a freelance journalist based in Pittsburgh. She writes about energy, biotechnology, materials science, nanotechnology, and computing.

Evolució dels aeroports cap a la transició energètica.

La indústria de l'aviació es reafirma amb el compromís d'aconseguir el net zero emissions per al 2050. La tecnologia de les bateries té el potencial d'aplicar-se per avions de vols regionals, mentre que l'hidrogen té el potencial d'aplicar-se en els avions de distacia mitjana i de fusselatje estret com serien els A320 i B737.

Les dues fonts d'energia tenen associats perfils d'emissions net zero. Tot i que s'estan fent notables avenços cap a els vols net zero, els objectius d'emissions només s'aconseguiran amb el compromís i el suport actiu dels operadors aeroportuaris. Els aeroports  no estan dissenyats per a operacions d'aeronaus electrificades o d'hidrogen i, per tant, caldrà el desenvolupament i el desplegament de noves infraestructures.

Els avions basats en bateries requeriran incrementar el subministrament elèctric dels aeroports, instal·lacions d'emmagatzematge de bateries i noves infraestructures de càrrega. Les tecnologies dels carregadors de bateries fixes i mòbils tindran un paper clau per ser adopatdes en aquests vols per què tinguin un impacte mínim  en les recarregues quan els avions estan a terra. 

Els avions d'hidrogen requeriran adapatar la infraestructura elèctrica, en funció del model de generació i emmagatzematge que s'adopti. La liqüefacció i/o l'electròlisi de l'hidrogen verd als aeroports, requerirà centenars de MW o GW, així com grans àrees geogràfiques que suposarà un altre important repte per als aeroports. Aquesta inevitabilitat es compensarà amb la producció externa i la rendibilitat del transport a gran escala d'hidrogen a l'aeroport. 

La incertesa sobre la combinació i el ritme de les tecnologies net zero que s'adoptaran caldrà resoldre's per a una planificació adequada als aeroports. A més, els requisits associats per a la infraestructura seran específics de cada aeroport, basats en l'escala i els tipus de les flotes d'avions. Per exemple, un petit aeroport d'una illa  podria veure avions regionals més petits. Com a tal, dispossar  d'una flota d'avions amb bateries amb el suport de la generació distribuïda local pot ser la millor manera.

D'altra banda, un gran aeroport internacional podria tenir una gran flota d'avions tipus A320 o B737 que serien més adequada per a l'ús de hidrogen. En aquest cas, el requisit podria ser transportar hidrogen a l'aeroport amb la infraestructura elèctrica que suporti l'emmagatzematge criogènic i la manipulació d'hidrogen líquid in situ. També és important tenir en compte que els aeroports no existeixen com a entitats autònomes: les rutes d'interconnexió, les macrotendències de la tecnologia, l'estandardització del sector i la viabilitat econòmica influiran en el mode de vol descarbonitzat adoptat juntament amb les polítiques i els incentius. 

Quan es comencin a explorar aquestes influències, capturant les diferents vies de transició i els compromisos, podria ajudar a la presa de decisions per fer una millor planificació. La viabilitat econòmica influirà en el mode que s'adopti  de vol descarbonitzat acompanyat de les polítiques i  incentius. 

Per tant, serà important que els aeroports planifiquin la descarbonització dels vols per donar suport a la consecució d'objectius ambiciosos. Mitjançant metodologies adequades, els operadors aeroportuaris podran comprendre el ritme i l'equilibri per l'energia necessaria, així com donar suport als canvis d'infraestructura a l'aeroport d'acord amb les vies de transició adoptades. Això ajudarà a la futura transformació de la microxarxa / centre energètic de l'aeroport mitjançant la identificació de punts de distribució, l'evolució de les demandes que inclou els vehicles elèctrics, i les variacions estacionals dels viatges d'acord amb la generació distribuïda/renovables. 

Els aeroports no només serviran com a principals connectors de persones i mercaderies, sinó que tindran l'oportunitat de convertir-se en principals connectors de recursos energètics més ecològics i de demandes d'energia de transport del futur.

Ramon Gallart

Tecnologies del sector energètic elèctric.

Al començar l'any és un bon moment per fer memòria dels origens del sector elèctric i adonar-se que ha experimentat una notable  transformació gràcies a les noves tecnologies.

La electrificació de la societat acabarà amb una creixent demanda d'energia amés, de la necessitat innegable per reduir les emissions de carboni. Això comporta un canvi de pradigma per la indústria energètica que necesita adoptar noves estratègies.

Tot això, es fonamenta dels avenços d'avantguarda que, no només estan reformant el panorama energètic, sinó que també impacten a les empreses i persones.

Per comprendre l'abast d'aquesta transformació i les seves possibles implicacions cal comprendre diferents tecnologies, una d'elles és l'electrònica de potència que exercirà un paper crucial al sector elèctric, tant front de meter com behind the meter, ja que ofereix una infinitat d'oportunitats que contribueixen a l'eficiència, la fiabilitat i la sostenibilitat dels sistemes elèctrics.

Energy in the Cloud, S.L. facilita la perfecta integració de fonts d'energia renovables a la xarxa elèctrica gràcies al IDPR ja que permet un control de la tensió a les xarxes elèctriques alterat per les energies renovables de naturalesa variable i intermitent .

Amb sistemes de gestió adequats, fa possible la implementació de tecnologies de les xarxes intel·ligents amb capacitat de presa de decisions gràcies al seguiment, control i optimització en temps real de la distribució denergia. Això millora la capacitat i fiabilitat de la xarxa elèctrica i la capacitat de resposta als canvis a la demanda.

La indústria elèctrica es troba enmig d'una transformació sense precedents, amb un futur prometedor a la vista. Adaptar el mindset, apostar per re-skilling i adoptar noves tecnologies com ara #IDPR és la clau per millorar l'eficiència, la fiabilitat i la sostenibilitat. La influència de l'electrònica de potència combinada dels recursos d'energia renovable, les microxarxes, les aplicacions d'IA i els sistemes d'emmagatzematge d'energia són fonamentals per fer possible la transició energètica.

La revolució que està en curs dins del sector elèctric anuncia oportunitats tant per a les empreses, empresaris, treballadors, universitats, centres de recerca tecnològics i la societat.

En definitiva, uns nivells d'eficiència sense precedents, resultats més fiables, més consciència ambiental, pràctiques sostenibles i una dependència reduïda de fonts de combustible no renovables contribueixen col·lectivament a una xarxa més estable.

Els smart meters: Les noves generacions de comptadors intel·ligents, estan transformant el panorama energètic amb innovacions tecnològiques que milloren l'eficiència i la gestió de l'energia. No només permeten la lectura d'informació de consum des del comptador sinó que també permeten l'enviament de comandaments i actualitzacions de programari fetn possible una interacció més dinàmica.

Les noves generacions ofereixen freqüències més altes de lectura, possibilitant l'obtenció de dades de consum amb major granularitat. Això facilita una supervisió detallada de l'ús d'energia en intervals més curts, proporcionant informació més precisa sobre els patrons de consum.

Es treballa per fer una integració de tecnologies IoT per fer possible la creació d'ecosistemas domèstics més intel·ligents clus per els serveis de flexiblitat que estan creixen per Europa. 

Les noves generacions de comptadors intel·ligents incorporen mesures de seguretat millorades per protegir les dades de consum i garantir la integritat de la xarxa.

La compatibilitat amb xarxes intel·ligents reflecteix l'evolució del sector elèctric. Aquests comptdors estan dissenyats per als components clau de les xarxes intel·ligents, permetent una distribució d'energia més eficient i dinàmica.

Les microxarxes: Sorgeixen com a ecosistemes energètics autònoms, capaços de funcionar de manera autònoma o conjuntament amb la xarxa elèctrica primària. Aprofitant diverses fonts d'energia renovables com panells solars, turbines eòliques i generadors, aquests innovadors sistemes son optims  per a les zones remotes on les xarxes d'electriques no hi arriben o no són fiables. 

Intel·ligència artificial (IA): Com a força transformadora amb el potencial de revolucionar la indústria energètica processant ràpidament grans conjunts de dades, predint amb precisió la demanda d'energia i optimitzant la producció i distribució d'energia. L'aplicació de la IA en l'optimització d'aerogeneradors, mitjançant algorismes de machine learning, analitzen les lectures dels sensors i exemplifiquen el seu impacte. Això no només acaba en un augment en la capacitat de producció, sinó que també redueix els costos. La capacitat de detectar interrupcions en mil·lisegons i restaurar l'electricitat amb un temps d'inactivitat mínim, garanteix una millor fiabilitat de la xarxa.

Emmagatzematge d'energia: Esdevé una tecnologia  que redissenya la indústria energètica. En emmagatzemar l'excés d'energia de lesfonts renovables i alliberar-la segons sigui necessari, aquests sistemes redueixen la dependència dels combustibles fòssils alhora que milloren l'estabilitat de la xarxa. 

L'impacte en les empreses i els clients: La integració de lestecnologies d'avantguarda té grans implicacions tant per a les empreses com per als clients. Les empreses aprofiten l'estalvi de costos, la millora de la fiabilitat i la reducció de l'impacte ambiental. Per exemple, l'ús estratègic de la IA per a l'optimització de la producció d'energia i el desplegament de microxarxes ofereixen fonts d'energia sostenibles fins i tot en zones rurals. A nivell individual, l'adopció d'aquestes tecnologies acaba amb pagar menys, un serveivei més fiable i un major control sobre el consum d'energia. Els comptadors intel·lgents permeten als clients prendre decisions complementades amb els sistemes d'emmagatzematge d'energia que garanteixen la continuïtat del servei si es donen interrupcions.

La indústria elèctrica es troba enmig d'una transformació sense precedents, amb un prometedor futur a la vista. Adaptar el mindset, apostar per re-skilling i adoptar noves tecnologies és la clau per millorar l'eficiència, la fiabilitat i la sostenibilitat. La influència de la electronica de potencia combinada dels recursos d'energia renovable, les microxarxes, les aplicacions d'IA i els sistemes d'emmagatzematge d'energia és fonamental per fer possible la transició energètica sense perdre fiabilitat.

En difinitiva, la revolució que està en curs dins del sector elèctric anuncia oportunitats tant per a les empreses, empresaris, treballadors, universitat, centres de recerca tecnològics i la societat. Nivells d'eficiència sense precedents, resultats més fiables, una major consciència ambiental, pràctiques sostenibles i una dependència reduïda de fonts de combustible no renovables contribueixen col·lectivament a una xarxa més estable per al món actual. 


Ramon Gallart

H2 verd i l'impuls dels sistemes d'energia sostenible.

L'hidrogen verd cada cop és més reconegut com un facilitador de la transició energètica per tant, esdevé com un component clau per aconseguir economies d'emissions net zero. Amb aquesta finalitat, optimitzar la integració de les tecnologies d'hidrogen verd en sistemes intel·ligents d'energia renovables, sostenibles i integrats, requereix caracteritzar les interaccions associades amb les tecnologies alternatives baixes en carboni amb una perspectiva de sistemes. 

La rendibilitat, la fiabilitat i l'eficiència de la transició cap a una economia d'hidrogen verd on les piles de combustible s'utilitzen en la generació distribuïda com a back-up estacionàri i en l'automoció, fa que cada cop es vegin més aplicacions  basades en hidrogen per a aplicacions estacionàries, especialment pel que fa al sector del transport.

D'altra banda, la producció d'hidrogen mitjançant un sistema reactor-reformador anaeròbic que converteixi la fracció orgànica dels residus sòlids urbans, així com els residus agrícoles, en hidrogen podria ser una opció que faciliti gestionar aquests residus d'una manera òptima de costos i de manera autosuficient i així, promoure la democràcia i la independència energètica, que contribueixi directament a la gestió sostenible dels residus, el transport i els treballs agrícoles juntament amb el subministrament d'energia sostenible.

A nivell de demanda, els recursos del vehicle-to-grid (V2G) associats amb vehicles de piles de combustible d'hidrogen es podrien fomentar mitjançant marcs de gestió d'energia adreçables a V2G mediats per un agregadorlocal de resposta a la demanda per proporcionar la seva flexibilitat com a servei. D'aquesta manera, la integració dels serveis dels vehicles elèctrics amb la xarxa i les piles de combustible podrien influir a nivell del sistema de recursos de resposta a la demanda sectorials i, al seu torn, en el dimensionament dels sistemes  intel·ligents  d'energia renovable i sostenible integrats. 

També s'ha reconegut que l'optima hibridació entre diferents tecnologies d'emmagatzematge d'energia és especialment útil per minimitzar el risc de suboptimalitat del sistema d'energies renovables. Més concretament, els sistemes energètics de tecnologia d'emmagatzematge múltiple d'energia es beneficien d'una reducció de costos, un mínim de restricció i una millora de l'eficiència del sistema. En aquest sentit, una opció d'hibridació tècnicament viable i financerament sostenible per a sistemes d'energia renovable comunitari integrat i multienergia és reconeguda com la combinació d'hidrogen amb emmagatzematge de bateries.

Valorar els beneficis operatius pel que te a veure amb la carrega dels dispositius d'emmagatzematge utilitzant energia de baix cost i de la xarxa de distriubució i descarregant-los durant els períodes punta coincidents  que acostumeran a ser el que preseten el preus més elevats és capdal.

No obstant això, hi ha un consens a la literatura que, als costos i eficiències existents dels sistemes d'emmagatzematge d'hidrogen, la durada i l'estacionaliltat,  per si sol no són un problema. Més aviat, es pot considerar un servei que millora el valor si s'acompanya d'una estratègia de distribució econòmica adaptada a la gestió de la capacitat d'emmagatzematge d'hidrogen d'una manera prospectiva, contribuint simultàniament a l'adquisició de reserves energètiques in situ, que d'altra manera es mantindrien infrautilitzades dins del context energètic comunitari. En altres paraules, els sistemes d'emmagatzematge d'energia d'hidrogen a escala comunitària podrien ser capaços d'assolir nivells de rendibilitat viables quan s'utilitzen per raons d'arbitratge energètic juntament com a sistemes de back-up de seguretat.

Les tecnologies d'hidrogen i piles de combustible poden facilitar la integració a nivell comunitari de les energies renovables proporcionant una plataforma eficaç per a l'emmagatzematge estacional i les intervencions d'electrificació del sector del transport, que també es beneficierien de l'augment de la capacitat per gestionar els pics i les fluctuacions de la xarxa mitjançant les oportunitats dels V2G. Per tant,  una economia energètica basada en l'hidrogen podria contribuir als objectius de transport sostenible i, en particular, ajudar al desenvolupament socioeconòmic sostenible.

Ramon Gallart