H2 verd i l'impuls dels sistemes d'energia sostenible.

L'hidrogen verd cada cop és més reconegut com un facilitador de la transició energètica per tant, esdevé com un component clau per aconseguir economies d'emissions net zero. Amb aquesta finalitat, optimitzar la integració de les tecnologies d'hidrogen verd en sistemes intel·ligents d'energia renovables, sostenibles i integrats, requereix caracteritzar les interaccions associades amb les tecnologies alternatives baixes en carboni amb una perspectiva de sistemes. 

La rendibilitat, la fiabilitat i l'eficiència de la transició cap a una economia d'hidrogen verd on les piles de combustible s'utilitzen en la generació distribuïda com a back-up estacionàri i en l'automoció, fa que cada cop es vegin més aplicacions  basades en hidrogen per a aplicacions estacionàries, especialment pel que fa al sector del transport.

D'altra banda, la producció d'hidrogen mitjançant un sistema reactor-reformador anaeròbic que converteixi la fracció orgànica dels residus sòlids urbans, així com els residus agrícoles, en hidrogen podria ser una opció que faciliti gestionar aquests residus d'una manera òptima de costos i de manera autosuficient i així, promoure la democràcia i la independència energètica, que contribueixi directament a la gestió sostenible dels residus, el transport i els treballs agrícoles juntament amb el subministrament d'energia sostenible.

A nivell de demanda, els recursos del vehicle-to-grid (V2G) associats amb vehicles de piles de combustible d'hidrogen es podrien fomentar mitjançant marcs de gestió d'energia adreçables a V2G mediats per un agregadorlocal de resposta a la demanda per proporcionar la seva flexibilitat com a servei. D'aquesta manera, la integració dels serveis dels vehicles elèctrics amb la xarxa i les piles de combustible podrien influir a nivell del sistema de recursos de resposta a la demanda sectorials i, al seu torn, en el dimensionament dels sistemes  intel·ligents  d'energia renovable i sostenible integrats. 

També s'ha reconegut que l'optima hibridació entre diferents tecnologies d'emmagatzematge d'energia és especialment útil per minimitzar el risc de suboptimalitat del sistema d'energies renovables. Més concretament, els sistemes energètics de tecnologia d'emmagatzematge múltiple d'energia es beneficien d'una reducció de costos, un mínim de restricció i una millora de l'eficiència del sistema. En aquest sentit, una opció d'hibridació tècnicament viable i financerament sostenible per a sistemes d'energia renovable comunitari integrat i multienergia és reconeguda com la combinació d'hidrogen amb emmagatzematge de bateries.

Valorar els beneficis operatius pel que te a veure amb la carrega dels dispositius d'emmagatzematge utilitzant energia de baix cost i de la xarxa de distriubució i descarregant-los durant els períodes punta coincidents  que acostumeran a ser el que preseten el preus més elevats és capdal.

No obstant això, hi ha un consens a la literatura que, als costos i eficiències existents dels sistemes d'emmagatzematge d'hidrogen, la durada i l'estacionaliltat,  per si sol no són un problema. Més aviat, es pot considerar un servei que millora el valor si s'acompanya d'una estratègia de distribució econòmica adaptada a la gestió de la capacitat d'emmagatzematge d'hidrogen d'una manera prospectiva, contribuint simultàniament a l'adquisició de reserves energètiques in situ, que d'altra manera es mantindrien infrautilitzades dins del context energètic comunitari. En altres paraules, els sistemes d'emmagatzematge d'energia d'hidrogen a escala comunitària podrien ser capaços d'assolir nivells de rendibilitat viables quan s'utilitzen per raons d'arbitratge energètic juntament com a sistemes de back-up de seguretat.

Les tecnologies d'hidrogen i piles de combustible poden facilitar la integració a nivell comunitari de les energies renovables proporcionant una plataforma eficaç per a l'emmagatzematge estacional i les intervencions d'electrificació del sector del transport, que també es beneficierien de l'augment de la capacitat per gestionar els pics i les fluctuacions de la xarxa mitjançant les oportunitats dels V2G. Per tant,  una economia energètica basada en l'hidrogen podria contribuir als objectius de transport sostenible i, en particular, ajudar al desenvolupament socioeconòmic sostenible.

Ramon Gallart