Llibres que van predir el futur.

Quan el financer nord-americà JP Morgan va contractar Thomas Edison, per electrificar la seva llar a Nova York, el seu pare Junius Morgan li va advertir que la llum elèctrica només seria quelcom passatger.

El 1903, a Horace Rackham, l'advocat personal del fabricant d'automòbils Henry Ford, se li va dir que els cotxes mai substituirien els carruatges tirats per cavalls. I en el seu llibre de 1961 The Wonderland of Tomorrow, Brendan Matthews va dir que, aviat, la tecnologia ens permetria acabar amb l'envelliment i el mal temps.

Predir el futur amb qualsevol grau de precisió és difícil, però no és impossible. L'escriptor txec Karel Čapek en el 1920 se li atribueix el terme "robots".  

La literatura clàssica anticipava una varietat d'invents moderns. Frankenstein de Mary Shelley, una de les primeres històries de ciència ficció reals, va  esboçar el desenvolupament de la bioelectrònica, els trasplantaments d'òrgans, l'enginyeria genètica i la intel·ligència artificial.

El llibre amb el major nombre de prediccions precises podria ser El París al segle XX de Jules Verne, que va ser un dels escriptors de ciència-ficció més influents de tots els temps. Aquet llibre ja s'esmeten els vehicles de gasolina, les armes de destrucció massiva, l'escalfament global i que les normes de gènere canviarien.

Algunes prediccions de la humanitat es remunten a temps molt antics. Per exemple, la historiadora Adrienne Mayor narrava el mite de Talos que era un autòmat construït per Hefest, com a exemple de com els grecs utilitzaven la seva imaginació per superar les limitacions de la seva tecnologia. 

Abans que hi hagués la ficció distòpica, un subgènere de la ciència-ficció que es coneix avui dia, hi havia la ficció utòpica. Escriptors i pensadors, des de Plató fins a Thomas Moore, es van basar en els darrers pensaments polítics, filosòfics i científics per elaborar plans per a una civilització ideal. Al segle XIX, autors com HG Wells i Jack London van començar a capgirar la fórmula mil·lenària, explorant com el desenvolupament humà podria conduir a un futur indesitjable.

Els personatges de Zamyatin insisteixen en el dret a ser imperfectes, equivocar-se i actuar per voluntat pròpia. És un sentiment commovedor, però Zamyatin no va ser el primer escriptor que ho va expressar amb paraules. 

Notes From Underground va ser escrit en resposta a l'auge dels moviments socialistes a la Rússia del segle XIX. Com a cristià, Dostoievski simpatitzava amb el desig d'acabar amb la injustícia i elevar els pobres. Al mateix temps, creia que totes les utopies, socialistes o no, estaven condemnades al fracàs perquè la gent valora la llibertat per sobre de tot. 

Dostoievski estava especialment molest amb el llibre Què s'ha de fer? que és una novel·la que tracta de problemes socials de Nikolay Chernyshevsky i dónava una clara impressió de com podrien ser les utopies socialistes i com se suposava que hauien d'actuar els revolucionaris socialistes. Desafiant les expectatives, què s'ha de fer? es va fer molt popular en el seu llançament el 1863. Avui, és un exemple  de llibre que no només va predir el futur, sinó que també li va donar forma a la seva pròpia imatge.

Font: Tim Brinkhof és un periodista neerlandès, resident a Nova York, que informa sobre art, història i literatura. Va estudiar la primera pintura neerlandesa i la literatura eslava a la Universitat de Nova York, va treballar com a assistent editorial a la revista Film Comment i ha escrit per a Esquire , Film & History , History Today i History News Network.