Si bé l'energia renovable està ajudant a descarbonitzar el sector elèctric, avui dia el transport encara depèn dels combustibles fòssils. Segons l' Agència Internacional de l'Energia, més d'un terç de les emissions mundials de diòxid de carboni el 2021 provenien del transport de persones i càrrega .
Els combustibles sintètics podrien reduir de manera significativa la petjada de carboni del transport si es fan a partir de les emissions de diòxid de carboni capturades i hidrogen mitjançant una font lliure d'emissions. El problema és que la producció de combustibles d'hidrocarburs líquids requereix una gran quantitat d'energia que ha de ser "neta".
L'energia nuclear podria ser una de les maneres ja que possiblement els combustibles sintètics podrien ser crucials en la transició per al transport elèctric donat que el combustible sintètic actua com un combustible normal, però es pot fer a partir de diòxid de carboni capturat, no de carboni fòssil extret del sòl. Si es fa una analogia amb la fotosíntesi, on les plantes capturen el diòxid de carbonia que generem els humans. Llavors, els combustibles sintètics són semblants però molt el procés és més ràpid que un arbre o una planta.
Si be és cert que actualment hi ha un debat sobre els costos i els beneficis dels combustibles sintètics, ja hi han països que l'han començat a implantar ja que si es compara amb els vehicles elèctrics, també presenten un impacte ambiental durant tot el cicle de vida pel fet que cal una bateria que acostuma a ser gran i un subministrament d'energia renovable. Al febrer del 2023 es va veure com Alemanya estva prenent el lideratge a la UE en aquest tipus de combustible i va aconseguir incloure aquests combustibles a la UE.
La transició al transport elèctric no pot anar més enllà del 2035 però es probable que no s'aconesgeuixi. Per exemple, el sector de l'aviació és un dels més difícils de descarbonitzar. Els avions volen perquè utilitzen combustibles d'alta densitat energètica. Amb el combustible sintètic per a avions es te la mateixa eficiència però menys petjada ambiental.
Per fer aquest combustible, hi han diferents processos, però normalment calen de temperatures i pressions altes a més d'un catalitzador. Tot i que hi ha molta recerca per aconseguir trobar més baixes pressions i temperatures amb un catalitzador més eficient.
Encara costa quantificar l'energia necessària donat què hi han molts processos diferents que no tenen un valor estàndard. Cal energia per capturar el diòxid de carboni i per assolir les altes temperatures i pressions necessàries per a la conversió catalítica. El problema més important és com obtenir hidrogen a un baix cost. La font més neta d'hidrogen és l'aigua, i l'electròlisi per dividir l'aigua per obtenir hidrogen consumeix molta electricitat i cal gestionar l'aigua.
Una opció es aconseguir més consum en el llocs que hi ha previst un creixement elevat de generació renovable i també, les centrals nuclears poden ser una opció per a la utilització del diòxid de carboni per fabricar combustibles sintètics pel transport ja que aquesta energia nuclear és pot considerar neta i constant.
Si be és cert que hi han opinions contraria amb la nuclear com un energia neta, però sense dubte és una energia baixa en carboni i també, es pot utilitzar tant la calor com l'electricitat dels reactors nuclears per fabricar combustibles sintètics.
Actualment, les tecnologies de captura de carboni requereixen calor i electricitat. Per tant, la nuclear seria un molt bon candidat a la tecnologia de captura.
Per tant, hi ha un gran mercat per a la interfície entre els combustibles sintètics i l'energia nuclear, tant si es tracta d'un reactor estàndard com dels petits reactors modulars (SMR) a més, aquests tenen la capacitat de col·locar-se estratègicament com punts de producció de combustible sintètic a qualsvoll lloc del món.
Alemanya en aquests moments és el líder amb diferència en combustibles sintètics, però van prohibir els reactors nuclears després de l'accident nuclear de Fukushima.
Al Regne Unit, tot just comencen a construir nous reactors. El 2015, es va anunciar el programa SMR. Això va ser fa vuit anys i no s'ha avançat gaire.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada