Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 25 d’agost del 2024

Resistència a la generació distribuïda.

El debat sobre la generació distribuïda, especialment la basada en l'energia solar a les teulades, planteja dubtes sobre l'estratègia global d'energies netes. Permetrem que models de negoci obsolets ens afectin en el futur?

L'energia distribuïda no es limita a la reducció de carboni; és també una qüestió de resiliència, democratització i empoderament econòmic local. No obstant això, observem una preferència pels projectes centralitzats en detriment dels distribuïts.


És imprescindible treballar per disposar d'un marc regulador que alineï la rendibilitat de les empreses de distribució amb el creixement de l'energia distribuïda, evitant que això es percebi com una amenaça per al sector.

Per quantificar tots els beneficis de l'energia solar distribuïda, hem de considerar factors com la resiliència de la xarxa, els estalvis en infraestructures, i reconèixer les inversions necessàries per facilitar aquesta transició en lloc d'oposar-s'hi.

Tot i que no és aplicable a tot arreu, prioritzar els entorns edificats en comptes d'explotar ecosistemes verges podria reduir la necessitat de grans projectes solars a gran escala. Per avançar en aquesta direcció, seria de valor: realitzar anàlisis de cost-benefici entre renovables distribuïdes i centralitzades; explorar nous models de negoci per a les distribuïdores d'energia que es beneficiïn de l'orquestració de la xarxa, no només de la construcció d'infraestructura; defensar polítiques que protegeixin i accelerin el creixement de l'energia distribuïda.

Aquesta transició serà un èxit si  fa evolucionar el paper de les distribuïdores cap a un futur d'energia distribuïda i involucri a la societat.

La tecnologia ja està a punt. La societat ha d'entendre la importància d'aquest canvi, i per això és essencial que la innovació política estigui a l'altura de les demandes socials.

La recent directiva europea sobre l'energia compartida permet a la societat i a les PIMEs compartir energia a través de les xarxes de les distribuïdores. No cal cap tecnologia com seria el blockchain; només el balanç de les dades dels comptadors intel·ligents dels participants en cada període d'integració. Els participants poden monetitzar l'energia segons les seves preferències, amb una governança exercida per una comunitat energètica independent, dirigida per la ciutadania i sense ànim de lucre, o per un tercer. Tot i que molts països europeus encara estan adoptant aquesta innovació, ja hi ha casos d'èxit a Itàlia, Espanya i França, mentre que Alemanya encara ha de superar diverses barreres per fer-ho possible.

La gestió quotidiana sovint ens fa perdre de vista com hauria de ser el distribuïdor del futur. Per què una empresa distribuïdora d'energia elèctrica no hauria de donar suport a les microxarxes i implementar mercats d'intercanvi d'energia entre iguals? 

Ramon Gallart.