El món en constant evolució de la invenció

Cada descobriment comença amb un problema, i amb l'espurna de creativitat que veu un obstacle com un repte i no com una realitat inamovible.

Per exemple, imaginem-nos un nen o nena de 7 anys que un dia durant la classe de manualitats, es demana  als alumnes que construeixin una torre amb blocs que sigui prou alta per sostenir una pilota de ping-pong al seu cim, però amb la condició que la torre no caigui quan s'hi col·loqui la pilota.

Mentre altres nens i nenes apilen els blocs de forma recta i vertical, moltes torres es desestabilitzen i cauen quan s'hi posa la pilota. Un nen o nena es capaç d'observar el problema i decideix fer servir la seva creativitat per trobar una solució diferent. En comptes de seguir la manera tradicional, pensa en com les estructures del món real aconsegueixen estabilitat. Així, decideix construir la seva torre en forma de piràmide, amb una base ampla i robusta que va reduint-se a mesura que s'acosta al cim.

Quan arriba el moment de col·locar la pilota, la torre es manté sòlida i estable, sorprenent tant al professor/ra com els seus companys de classe. Gràcies a la seva capacitat per pensar de manera diferent i aplicar coneixements d'altres àmbits (com la forma de les piràmides o dels edificis), s'ha trobat una solució creativa i innovadora al repte proposat.

Aquest acte simple i divertit il·lustra una veritat més profunda: la capacitat d’inventar és innata i es pot cultivar en qualsevol persona I  a qualsevol lloc, només cal l'entorn i la voluntat.

La invenció no és el domini  exlusiu, sinó el resultat de la curiositat, els recursos i l'encoratjament. Aquesta creença haurià de fer possilbe fomentar una nova generació que pensa de manera creativa i actua amb valentia.

La història ens mostra que la invenció sempre ha estat un camp obert. Perm exemple, patentar quelcom esdevé com el principi que qualsevol persona amb una idea innovadora pot ser inventor, independentment del seu origen. La invenció és  basa  en la motivació com a necessitat personal i no la producció en massa. Però per abordar els reptes més grans de la societat, les invencions sovint necessiten més que la determinació d’una sola persona; necessiten col·laboració, inversió i infraestructura.

Portar una invenció al següent nivell sempre ha requerit recursos. per exemople, la invenció de la ràdio va ser el resultat d'una sèrie d'avenços científics i tecnològics a finals del segle XIX. Tot i que diversos inventors van contribuir al seu desenvolupament, es destaca l'italià Guglielmo Marconi, qui va aconseguir la primera transmissió de senyals de ràdio a llarga distància el 1895. La ràdio va revolucionar la comunicació global, permetent la transmissió de veu i música a través de grans distàncies, i va establir les bases per a les modernes telecomunicacions. Per tant, va ser una invenció revolucionària però limitada donat què, va caldre més innovació, juntament amb la formació de Bell Labs, per transformar aquell dispositiu en un sistema de comunicació capaç de travessar continents.

Avui en dia, l'escala d'aquests projectes és enormed odnades diverses iniciatives que tenen com a objectiu donar suport a la producció nacional de xips i destina milers de milions a la investigació i desenvolupament. La importància d'escalar es reflecteix en projectes com els rellotges atòmics comercials, on els investigadors han hagut de simplificar i adaptar configuracions de laboratori sofisticades per a la producció en massa.

La IA s’ha convertit ara en una eina essencial en aquest paisatge canviant. Imagina tenir assistents digitals capaços d'explorar infinites possibilitats i iterar conceptes més ràpidament que qualsevol equip humà. JA hi han empreses que estan utilitzant la IA per automatitzar moments de "eureka", i emprenedors que engresquen a les startups a aprofitar aquestes tecnologies per provar i perfeccionar idees ràpidament.

No obstant això, amb l'augment de patents, és cada cop més difícil determinar quines invencions perduraran en el temps. Algunes patents fonamentals, com va ser la màquina de cosir o el ciment Portland d’un paleta anglès, van donar peu a indústries senceres. Avui dia, els innovadors experimenten amb formulacions de ciment ecològic per reduir l’impacte ambiental del formigó, impulsats per la necessitat urgent de solucions sostenibles en un món en construcció ràpida.

La gran innovació és complexa i exigeix un coneixement profund. Hi ha un estidi que  demostren que l'edat mitjana dels innovadors ha augmentat, cosa que reflecteix les capes creixents d'expertesa necessàries per entendre i abordar els reptes moderns. 

I qui sap? Les innovacions de demà podrien venir dels nens i nenes que avui juguen amb eines com LEGO, ScratchJr o el kit de robòtica KIBO, imaginant un món que només ells poden concebre. Amb el suport adequat, podrien acabar reinventant la mateixa invenció, convertint els seus somnis en la pròxima onada de tecnologies transformadores.

Ramon Gallart.

 

 

Electrificació de les flotes d'autobusos municipals.

En un article publicat a la revista Transportation Transportation Research i medi ambient, es presenta un nou marc per analitzar l'eficàcia i el potencial de les polítiques d'electrificació de la mobilitat. Aquest marc inclou estimacions detallades dels costos per millorar la infraestructura, així com els costos d'operació i manteniment, el preu de les emissions de carboni i els costos socials associats a la contaminació atmosfèrica en quatre ciutats canadenques.

Segons l'estudi, l'electrificació de les flotes d'autobusos pot proporcionar reduccions significatives tant en les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle com en els costos de manteniment i els costos sanitaris vinculats als efectes de la contaminació en la salut pública.

En Es calcula que el 22% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) al Canadà provenen del sector del transport. Per això, reduir-ne la dependència és fonamental per assolir els objectius de l’Acord de París. La investigació revela que, entre el 2019 i el 2030, les emissions acumulades de GEH de les flotes d'autobusos a Toronto, Mont-real, Edmonton i Halifax es podrien reduir en un 18,7%, 30,1%, 21,3% i 34,6% respectivament.

L'estudi inclou una àmplia recopilació de dades sobre variables diverses com:

1.- Anàlisi detallada dels vehicles,

2.- Estoc de la flota d'autobusos,

3.- Anys de servei,

4.- Consum de combustible,

5.- Sistemes de propulsió.

Aquestes dades es complementen amb un estudi sobre la transició a la propulsió elèctrica, tenint en compte la vida útil prevista dels autobusos, la probabilitat de supervivència, la demanda futura estimada, i l'anàlisi d'objectius de penetració d'autobusos elèctrics, mètodes de càrrega i quilometratge diari. També s'ha inclòs una anàlisi cost-benefici mitjançant el model de planificació de sistemes d'energia a llarg termini.

Els càlculs inclouen factors com el cost global de generació d'electricitat (especialment per als sistemes elèctrics), els costos dels vehicles, els preus del carboni, i les projeccions de costos d'operació i manteniment, a més dels costos econòmics associats a la contaminació de l'aire i la infraestructura.

El canvi dels autobusos dièsel tradicionals als elèctrics suposa una inversió significativa per als operadors. Tanmateix, una renovació gradual amb la introducció temporal d’autobusos híbrids, com s'ha fet a Toronto i Mont-real, podria reduir els costos inicials i les emissions.

A més, caldrà ajustar paràmetres operatius com el quilometratge diari per optimitzar costos d'operació després de la transició.

Els autobusos elèctrics representen una inversió econòmica important, i també és essencial assegurar que la generació d’electricitat es basi en fonts renovables per maximitzar la reducció d'emissions de GEH. Per tant, la cooperació entre operadors, fabricants d’autobusos i proveïdors d’energia és indispensable.

Font: Owen Waygood de l'École Polytechnique de Montreal