Azerbaidjan proposa crear un ambiciós corredor energètic transcontinental que connectarà l'energia renovable del Caucas amb Europa.
Aquest projecte té com a objectiu exportar electricitat neta generada a l'Azerbaidjan i Geòrgia, així com energia eòlica marina del Mar Caspi, fins a Europa mitjançant una línia submarina que travessarà el Mar Negre.
Un Projecte de Gran Envergadura
Aquest corredor energètic començarà amb la producció d'energia eòlica, solar i hidroelèctrica a l'Azerbaidjan i Geòrgia. Una línia de transport de llarga distància transportarà fins a 1,5 GWs d'electricitat neta fins a Anaklia, a la costa est del Mar Negre. Des d'allà, un cable submarí de 1.200 km travessarà el mar fins a Constança, Romania, des d'on es distribuirà per la resta d'Europa. Es calcula que la construcció d'aquest cable podria trigar sis anys i tindrà un cost estimat de 3.500 milions d'euros.
Els impulsors del projecte asseguren que aquest corredor ajudarà a reduir les emissions de carboni, proporcionarà una font estable d'energia per a Europa i contribuirà al desenvolupament econòmic de la regió. No obstant això, l'execució d'aquesta infraestructura planteja grans reptes tant tècnics com polítics.
El Repte del Cable Submarí HVDC
El punt clau del projecte és la construcció d'un cable de corrent continu d'alta tensió (HVDC) al Mar Negre. Aquesta línia s’estendrà per zones de fins a 2 km de profunditat i zones perilloses per la presència de mines flotants després de la invasió russa d'Ucraïna. En comparació, l'enllaç submarí més llarg actual, el North Sea Link, només cobreix 720 km entre Anglaterra i Noruega, amb una profunditat màxima de 700 metres.
Malgrat l’ambició, hi ha projectes més llargs en marxa, com l'Australia-Asia PowerLink, que pretén enviar energia solar des d'Austràlia a Singapur a través d’un cable submarí de 4.300 km, i el projecte marroquí que planeja portar energia a Anglaterra al llarg de 3.800 km.
Generació d’Energia i Reptes Locals
Per omplir aquest corredor energètic, la regió del Caucas haurà d’augmentar la producció d'energia verda. Geòrgia, que ja produeix més del 80% de la seva electricitat amb energia hidroelèctrica, espera aprofitar més potencial hidràulic. Tanmateix, la construcció de centrals hidroelèctriques ha generat oposició per part de comunitats locals i grups ecologistes.
Per la seva banda, l'Azerbaidjan compta amb una inversió important en projectes eòlics i solars. Masdar, una empresa dels Emirats Àrabs Units, ha començat projectes de fins a 1 GW de capacitat i té plans per expandir fins a 9 GW abans del 2030. ACWA Power, d'Aràbia Saudita, també preveu un augment substancial de la seva capacitat de generació renovable a la regió.
Suport Polític i Obstacles de Seguretat
El projecte ha rebut el suport dels governs de l’Azerbaidjan, Geòrgia, Romania i Hongria, que han creat una empresa conjunta per gestionar-lo. La Unió Europea, a través d’un memoràndum amb aquests països, ha mostrat interès en el corredor com una infraestructura de prioritat, amb la possibilitat de finançar fins al 50% del cost.
Tot i aquest suport, les rutes marítimes al Mar Negre han esdevingut més insegures des de la guerra a Ucraïna. Malgrat això, aquest projecte podria promoure la cooperació regional.
La COP29 oferirà una oportunitat clau per impulsar el projecte, tot i que encara queda per veure si la conferència ajudarà a resoldre els obstacles que impedeixen el seu avanç.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada