Incidències a les Futures Xarxes Elèctriques.

L’evolució de la xarxa elèctrica: del món analògic al digital.

La xarxa elèctrica està vivint una transformació profunda i accelerada. Tradicionalment concebuda com una infraestructura robusta però bastant rígida, avui dia es troba immersa en un procés de digitalització i adaptació sense precedents. Aquest canvi no només afecta la forma com es genera i es consumeix l’energia, sinó també la manera com es gestiona i es controla la pròpia xarxa.

Un dels principals motors d’aquest canvi és la substitució de les antigues centrals elèctriques basades en generadors rotatius —com les centrals de carbó, gas, nuclears o hidroelèctriques— per fonts d’energia renovable com l’energia solar i eòlica. Aquestes noves fonts es connecten a la xarxa a través d’equips d’electrònica de potència, és a dir, mitjançant convetidors que transformen l’energia generada (en corrent continu o variable) en una forma compatible amb la xarxa elèctrica de corrent altern.

Nous consums, nous desafiaments

D’altra banda, també està canviant la manera com consumim l’energia. A les llars i indústries, cada cop són més habituals dispositius que es connecten a la xarxa a través de convertidorss: bombes de calor de velocitat variable, plaques fotovoltaiques d’autoconsum i, sobretot, vehicles elèctrics. Aquest tipus de càrregues tenen un comportament molt diferent dels electrodomèstics tradicionals, i poden generar demandes variables i imprevisibles.

Tot plegat genera una gran pregunta: estem preparats per a una xarxa elèctrica basada en energies renovables i en dispositius digitals? Sovint es diu que les renovables podrien desestabilitzar la xarxa, però fins a quin punt és això cert?

.

L’inèrcia de la xarxa: què és i per què importa?

Per entendre-ho, cal parlar d’un concepte clau: la inèrcia de la xarxa. Les centrals tradicionals, amb generadors síncrons acoblats mecànicament, aporten inèrcia natural al sistema. Això vol dir que, davant d’una pertorbació com un curtcircuit, aquestes màquines continuen girant una estona per inèrcia i proporcionen corrent de manera immediata, ajudant a estabilitzar la tensió i la freqüència de la xarxa fins que es restableix l’equilibri.

Les fonts renovables basades en convertidors, en canvi, no tenen aquesta inèrcia física. Quan es produeix una incidència, no poden reaccionar de manera instintiva; necessiten detectar el problema i actuar mitjançant sistemes de control i algoritmes. Aquest procés, tot i ser molt avançat, és més lent i depèn de la qualitat de les dades i del programari que gestiona els convertidors.

Poden els convertidors estabilitzar la xarxa?

La resposta és sí, però amb matisos. Els convertidors intel·ligents poden ser programats per emular el comportament dels generadors rotatius, una funció coneguda com a inèrcia sintètica. A més, poden respondre amb una gran precisió i flexibilitat, adaptant-se a situacions canviants amb més agilitat que les màquines tradicionals. Això obre la porta a xarxes elèctriques més resilients i eficients, sempre que es disposi d’una bona arquitectura de control i comunicació.

En el futur, les xarxes elèctriques es basaran en una interacció entre recursos distribuïts, com parcs solars, eòlics, bateries i sistemes d’emmagatzematge, tots ells coordinats per sistemes digitals. A mesura que augmenti la complexitat i el nombre de dispositius connectats, també creixerà la necessitat de noves estratègies per garantir la fiabilitat.

El paper clau del programari de codi obert

En aquest context, el programari de codi obert juga un paper fonamental. Permet que diferents agents del sistema elèctric —des de operadors fins a desenvolupadors de tecnologies i instal·ladors— puguin col·laborar, compartir coneixement i anticipar les interaccions entre dispositius. Això afavoreix la transparència, la interoperabilitat i, en última instància, l’eficiència de tot el sistema.

De fet, cada cop més iniciatives promouen el desenvolupament de sistemes de control oberts, on el codi font és accessible i modificable. Això permet experimentar amb nous algoritmes de control, millorar la resposta davant incidències i fer simulacions realistes de situacions complexes.

Una oportunitat per repensar el futur energètic

La transformació digital de la xarxa elèctrica no hauria de ser vista com una amenaça, sinó com una gran oportunitat per millorar-la. Ja que s’hi hauran de destinar grans inversions per adaptar la infraestructura, és el moment ideal per fer-ho bé, amb una mirada cap al futur i no pas nostàlgica del passat.

Aquesta nova xarxa, més descentralitzada, intel·ligent i flexible, pot ser clau per aconseguir una transició energètica justa i sostenible. Però per arribar-hi, caldrà combinar el millor de la tecnologia amb una bona planificació, regulacions adaptades i una visió comuna que posi la fiabilitat, l’eficiència i la descarbonització al centre.

Ramon Gallart