A Europa, una de les grans preguntes que ens hem de fer és si disposem de prou línies de transport elèctric per connectar les diferents regions dins d’un país i també entre països veïns.
Aquesta infraestructura és necessària per garantir un subministrament d’energia fiable, assequible i sostenible. Quan hi ha dèficits en aquesta xarxa, poden pujar els preus de la llum, es pot comprometre la fiabilitat del sistema i es dificulta la integració de les energies renovables.
Les línies de transport elèctric funcionen com grans autopistes de l’energia: porten l’electricitat des dels llocs on es genera (centrals, parcs eòlics o solars) fins als llocs on es consumeix (ciutats, fàbriques, llars). Si el consum augmenta —com està passant— però la xarxa no s’expandeix al mateix ritme, el sistema es veu tensionat. I això pot tenir conseqüències econòmiques i socials importants per a qualsevol país.
Per garantir que l’energia arribi on es necessita, cal una xarxa forta i ben interconnectada. Això inclou tenir connexions internacionals que permetin compartir electricitat entre països. El 2018, la Comissió Europea va marcar un objectiu: que cada estat membre sigui capaç de transportar almenys un 15% de l’electricitat produïda al seu territori cap a països veïns. A finals del 2022, ja hi havia en construcció 23 gigawatts de connexions d’aquest tipus arreu d’Europa.
Aquesta interconnexió no només millora la seguretat energètica, sinó que és clau per fer possible la transició cap a les renovables. L’energia eòlica o solar no sempre es genera al mateix lloc ni al mateix moment, així que poder transportar l’excedent d’un país a un altre quan bufa el vent o fa sol pot fer estalviar molts diners als consumidors. I quan aquestes fonts no són tan productives, es pot importar electricitat d’altres llocs.
Fins i tot deixant de banda les renovables, una xarxa més ben connectada permet reduir els costos del sistema en general, perquè fa falta construir menys centrals i es poden aprofitar millor els recursos ja existents. També millora la fiabilitat: si hi ha una incidència en una zona, una bona connexió amb altres permet compensar-ho ràpidament.
Per fer realitat aquesta xarxa europea moderna i eficient, també calen noves tecnologies. Un exemple destacat són les línies de corrent continu d’alta tensió (HVDC), molt més eficients que les de corrent altern per transportar grans quantitats d’energia a llargues distàncies. Aquest tipus de línies ja funcionen en diversos punts i, de fet, són l’opció preferida per molts dels projectes futurs d’interconnexió a Europa.
A Catalunya, la necessitat de millorar la infraestructura de transport elèctric és especialment rellevant. La regió ha de preveure un augment del consum d’energia, i si no es reforça la xarxa de transport, podríem veure un increment dels costos de l’electricitat i una menor fiabilitat en el subministrament. A més, amb l'objectiu de reduir la dependència de les fonts d’energia fòssils, Catalunya ha apostat per les energies renovables, com l’eòlica i la solar, que poden generar més energia en algunes èpoques de l’any i menys en altres.
Per aprofitar al màxim aquestes fonts renovables, és fonamental que Catalunya estigui ben connectada amb la resta de l’Estat i amb països veïns. Actualment, Catalunya té dues connexions amb la xarxa de transport elèctrica d’Europa, però encara queda molt per fer. En els últims anys, hi ha hagut esforços per millorar aquesta situació, com la construcció de noves línies d’alta tensió i la repotenciació de les interconnexions amb França. Aquestes connexions són essencials perquè, quan el vent bufa a la costa catalana o el sol brilla a les terres interiors, l’excés d’energia es pugui transportar fàcilment cap a altres zones que en necessiten.
A més, amb l’objectiu de fomentar les energies renovables, la creació de noves línies de transport, incloent les de corrent continu d’alta tensió (HVDC), pot jugar un paper clau per garantir que Catalunya pugui incorporar més energia renovable al seu sistema. Això, a la llarga, pot reduir el cost de l’electricitat per als consumidors i augmentar la seguretat del subministrament.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada