Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 25 de maig del 2025

Model Digital d'una Xarxa Elèctrica.

Cap a una xarxa elèctrica intel·ligent i segura: el paper dels models digitals amb component geogràfic.

L’expansió de la sensorització en les xarxes elèctriques està transformant la manera com es gestionen, monitoren i planifiquen aquestes infraestructures. Tot i els seus avantatges evidents, aquesta digitalització comporta nous reptes, especialment pel que fa a la seguretat i la privadesa. L’acumulació i transmissió constant de dades pot revelar, de manera involuntària, informació sensible sobre les persones usuàries o vulnerabilitats de les infraestructures crítiques. Per aquest motiu, cal adoptar nous enfocaments que permetin beneficiar-se de la digitalització sense exposar-se a riscos innecessaris.


En aquest context, els models digitals de xarxes elèctriques emergeixen com una solució potent i segura. Aquests models permeten simular, analitzar i planificar el comportament de la xarxa de manera virtual, sense necessitat de fer servir dades reals que puguin comprometre la seguretat o la privadesa. Quan aquests models incorporen un component geogràfic, es converteixen en eines encara més valuoses per abordar els reptes de les xarxes elèctriques del futur.

La integració de dades geogràfiques dins dels models digitals ofereix una visió molt més rica i contextualitzada. Permet, per exemple, tenir en compte condicions meteorològiques extremes, l’impacte creixent de les fonts renovables en la volatilitat de la tensió, l’electrificació de la mobilitat i altres variables socioeconòmiques. Aquest enfocament facilita una planificació més robusta i adaptada al territori, especialment útil en un escenari de canvi climàtic i transformació energètica accelerada.

Tot i això, la majoria de models digitals actuals manquen d’aquesta dimensió geogràfica. Això limita la seva capacitat per analitzar fenòmens relacionats amb el clima, la demografia o la localització de congestions a la xarxa. Per construir models digitals amb significat pràctic, cal disposar d’informació sobre la ubicació de la infraestructura elèctrica: subestacions, línies de distribució, centrals, etc. Un cop recopilades, aquestes dades poden ser representades virtualment mitjançant simulacions de flux d’energia, obtenint paràmetres realistes sense revelar informació sensible.

A més de millorar la gestió de la xarxa, aquests models digitals poden esdevenir una eina clau per a la formulació de polítiques i la presa de decisions informades. La seva capacitat per representar escenaris complexos de manera visual i tangible facilita la comprensió i valoració de l’impacte de noves tecnologies o regulacions, tant per a responsables polítics com per a altres sectors socials i econòmics.

Un exemple clar d’aquesta aplicació és la prevenció i gestió de riscos en cas de condicions meteorològiques adverses. Amb dades geogràfiques i demogràfiques integrades, es poden identificar trams de línia especialment vulnerables a incendis forestals o talls de subministrament. Això permet adoptar mesures com la desconnexió preventiva o el soterrament de línies en zones de risc elevat.

També poden ser útils per planificar l’expansió de la infraestructura de recàrrega per a vehicles elèctrics, especialment en aquelles zones on la xarxa actual no dona resposta a la demanda creixent. Incorporar dades sobre la vulnerabilitat social, la densitat poblacional o el creixement de tecnologies com les renovables o la producció d’hidrogen per electròlisi amplia el ventall de possibilitats per optimitzar la transició energètica de forma equitativa i eficient.

En definitiva, els models digitals amb component geogràfic representen una eina fonamental per al desenvolupament de xarxes elèctriques més segures, resilients i intel·ligents. Lluny de ser només una eina tècnica, esdevenen una plataforma transversal per a la col·laboració entre sectors i per a la construcció d’un futur energètic sostenible, segur i just.

Ramon Gallart