Desenvolupament de la Distribució Moderna d'Energia Elèctrica.

Edith Clarke va ser una figura clau en el desenvolupament de la distribució moderna d’energia elèctrica.

Des de l’inici de la seva carrera a General Electric (GE) l’any 1922, va demostrar una gran determinació per crear xarxes elèctriques més estables i fiables, aconseguint fites que van marcar la història de l’enginyeria elèctrica nord-americana durant les dècades de 1920 i 1930.

El seu camí professional va començar amb la seva invenció més famosa: la calculadora Clarke, una regla de càlcul que permetia als enginyers resoldre equacions complexes de corrent, voltatge i impedància deu vegades més ràpidament que a mà, revolucionant així la pràctica de l’enginyeria elèctrica. Aquest instrument i els mètodes de càlcul i anàlisi que va desenvolupar van establir les bases de les xarxes elèctriques modernes.

L’any 1919, Clarke es va convertir en la primera dona a obtenir un màster en enginyeria elèctrica al MIT. Tres anys més tard, va tornar a fer història com la primera dona dels Estats Units a exercir professionalment com a enginyera elèctrica. Nascuda el 1883 a Ellicott City, Maryland, en una família de grangers, va quedar òrfena als 12 anys. Va invertir la petita herència dels seus pares en la seva formació i va estudiar matemàtiques i astronomia al Vassar College, un dels pocs espais on les dones podien cursar estudis científics. En aquella època, aquests camps eren els més pròxims a l’enginyeria que les dones podien estudiar.

El 1912 va iniciar la seva carrera a AT&T a Nova York com a assistent de càlcul, participant en projectes de línies de transmissió i circuits elèctrics. La seva fascinació per la potència elèctrica la va portar a matricular-se al MIT el 1918, on va aprofundir en el seu coneixement teòric i pràctic. Tot i els seus mèrits, en acabar els estudis va trobar grans dificultats per accedir a una feina en un camp dominat per homes. Finalment, va aconseguir una posició a GE, on va dirigir un grup de “computadors humans”, treballadors —majoritàriament dones— encarregats de fer càlculs llargs i tediosos abans de l’arribada de les màquines de càlcul.

Durant la seva etapa a GE, Clarke va desenvolupar la seva calculadora i en va obtenir la patent el 1925. Poc després, va deixar temporalment la companyia per ensenyar física al Constantinople Women’s College (actual Istanbul), però va tornar a GE un any després per assumir una posició assalariada al departament d’Enginyeria de l’Estació Central de Boston. Allí va afrontar reptes derivats de l’augment de la longitud de les línies de transmissió i de les càrregues de potència més grans. La seva contribució més important va ser la introducció de la tècnica dels components simètrics, un mètode que transformava sistemes desequilibrats de tres fases en sistemes equilibrats, cosa que permetia analitzar amb precisió la fiabilitat i estabilitat de xarxes elèctriques complexes. Aquesta innovació va quedar recollida en el seu article “Steady-State Stability in Transmission Systems”, publicat a A.I.E.E. Transactions el 1925, amb el qual es va convertir en la primera dona a publicar a aquesta prestigiosa revista.

Als anys 1930, Clarke va tenir un paper fonamental en el disseny del sistema de turbines de la presa Hoover, una de les obres d’enginyeria més grans del seu temps. El seu sistema de control i transmissió d’energia va assegurar l’eficiència i fiabilitat de la planta hidroelèctrica, i posteriorment va ser adoptat en altres instal·lacions similars a l’oest dels Estats Units. Les seves aportacions van consolidar els fonaments del sistema de generació i distribució elèctrica modern.

Després de retirar-se el 1945, Clarke va tornar a Maryland, però la seva vocació docent la va portar a reprendre l’activitat professional com a professora d’enginyeria elèctrica a la Universitat de Texas, Austin, on es va convertir en la primera dona als Estats Units a ocupar una càtedra en aquesta disciplina. Va ensenyar fins al 1956, any en què es va retirar definitivament, i va morir el 1959.

El seu treball va ser reconegut amb nombrosos honors: va ser la primera dona membre de ple dret de l’American Institute of Electrical Engineers (AIEE) i la seva primera Fellow el 1948; el 1954 va rebre el Society of Women Engineers Achievement Award, i el 2015 va ser incorporada pòstumament al National Inventors Hall of Fame. Les seves contribucions van transformar la manera com s’analitzen i gestionen les xarxes elèctriques i van obrir la porta a una nova generació de dones enginyeres. La història d’Edith Clarke continua essent una inspiració per a totes les persones que creuen en la força del coneixement i en el poder de superar les barreres socials per transformar el món.

Ramon Gallart