Actualment, Austràlia està estudiant diferents opcions per estimular la recuperació econòmica després del COVID, inclosa la ponderació del valor relatiu de l’augment d’inversions en infraestructures de gas davant els avantatges dels projectes d’energia renovable ampliada.
Un aspecte clau en aquest debat, és l’ús de combustibles fòssils per part de la indústria, donat que que a curt i mig termini el gas continuarà essent clau de moltes aplicacions industrials de calor.
Tot i que sembla ser que els combustibles fòssils, mantindran algun paper en la indústria, la recerca realitzada proposa que el paper del gas es pot reduir en els propers anys. Per això, es desenvolupen tecnologies i estratègies energètiques per oferir alternatives renovables per a aplicacions de gas industrial de manera que, gràcies a les innovacions, aviat comercialment seran viables.
Si be és cert que encara hi ha molta feina a fer a tot el món per l'electrificació de la calor, s'està investigant en com utilitzar les fonts de baix cost renovables per compensar el que el consum de combustibles fòssil.
S'està treballant en un projecte per fer possible que l'energia sigui neta, fiable i assequible de manera que s'està prototipant un sistema a escala comercial que emmagatzema l'electricitat de les renovables i també el calor sota demanda d'aplicacions industrials.
Fa una any, es va provar amb èxit una versió més petita de la tecnologia, així que s'està segur que funciona, i ara s'està en el procés d'incrementar i perfeccionar les funcions, de manera que ofereixi una solució preparada per a la indústria.
Aquesta investigació demostra que, utilitzada conjuntament amb les fonts renovables com és la solar i la eòlica, aquest sistema podria reduir el consum de gas fins a un 80 % en algunes indústries.
El sistema d’emmagatzematge tèrmic, que es començarà a provar a principis de 2021, inicialment estarà dissenyat per proporcionar calor a l’interval de 200 ºC a 700 ºC, amb l’objectiu d’augmentar aquesta producció en el futur, a més de 1000 ºC.
Les unitats seran autònomes i apilades, cada unitat aportarà 850-1000 kWh en capacitat d’emmagatzematge tèrmic.
Bàsicament, es tracta d'un un contenidor 3 m perquè l'usuari final, sigui capaç de desplegar-los com a mòduls, el mateix que es fa amb les bateries, això permet un disseny únic i, per tant, per assolir l'emmagatzematge necessari, només cal apilar contenidors.
Es preveu que el sistema, tot i ser més rendible, no substituiria completament el gas, però podria reduirà l’ús entre un 60-80 % segon l'aplicació.
Encara serà necessària l’opció de combustible com a back-up per quan la producció de les fonts renovables sigui baixa, ja que a partir de les dades obtingudes, si es vol utilitzar per valors elevats, caldria una enorme quantitat d’emmagatzematge.
Així doncs, s'ha desenvolupat un enfocament híbrid, on aquest sistema pot proporcionar el 60%, el 70% i el 80% de les necessitats de calor utilitzant renovables i emmagatzematge, de manera que, la petita deficiència quedarà coberta per combustible, que podria ser un sistema de gas o combustibles renovables com l’hidrogen o el biogàs.
Com a punt de vista del desenvolupament del sistema de calor, es plantegen altres sistemes industrials híbrids que combinant les línies de base renovables amb una recuperació de combustible siguin econòmicament viables i sostenibles mediambientalment en diverses aplicacions.
Per exemple, les plantes d'aigües residuals, actualment moltes de les quals cullen biogàs creat a través del procés de tractament, i després cremen aquest gas com a combustible per a les seves operacions in situ.
Aquest estudi, demostra que si s'utilitzessin les energies renovables per a l'explotació el màxim possible i es rebés el biogàs recollit al sistema, llavors, només utilitzant una petita quantitat seria suficient com a back-up per tant, hi hauria importants avantatges econòmics i mediambientals respecte al biogàs tradicional.
Font: Universitat del Suc d'Austràlia.
