Ramon

Ramon
Ramon Gallart

dijous, 16 de febrer del 2023

Millora en els autobusos elèctrics.

Cada cop hi ha més autobusos als Països Baixos que són elèctrics. A hores d'ara, prop del 80% de tots els autobusos nous funcionen amb un motor elèctric. 

Tot i semblar una molt bona noticia pels aspectes del medi ambient però,  hi ha un problema: com que acostuma a ser difícil predir quanta energia queda a la bateria, sovint es programen més autobusos del necessari. Les companyies d'autobusos també han de planificar amb mesos d'antelació. Per resoldre això, s'han desenvolupat models que poden predir exactament quanta energia utilitzarà un autobús elèctric en una ruta determinada.

Igual que els turismes elèctrics, els autobusos elèctrics funcionen amb un o més motors elèctrics, que reben energia d'una bateria a bord del vehicle. La distància que pot recórrer l'autobús, la seva autonomia, depèn de dos factors: la capacitat de la bateria i el consum d'energia del vehicle.

Com que no és fàcil augmentar la capacitat energètica d'un autobús elèctric (les bateries són grans i pesades), aquests autobusos tenen una autonomia de conducció més curta que els autobusos amb motor de combustió dièsel convencionals.  A més, l'autonomia varia bastant, segons el vehicle, la carretera, el trànsit i la meteorologia.

Això no només és incòmode per al conductor en particular, perquè no sap quant de temps encara pot funcionar l'autobús, també és molest per a les persones que fan la planificació. Sovint han de preparar més autobusos dels que realment necessiten. només per estar segur, cosa que, per descomptat, no és gaire eficient.

El lliscament i suspensió, ha inspirat el jove investigador a desenvolupar una eina que prediu amb detall el consum d'energia dels autobusos elèctrics. La seva eina té en compte no només la informació de la ruta, com ara la velocitat màxima permesa a la ruta, sinó també les dades meteorològiques actuals i el pendent de la carretera.

La predicció principalment es basa en models físics que simulen la dinàmica dels autobusos. Per exemple,  la resistència al rodament de les rodes, la resistència aerodinàmica i les pèrdues que es produeixen en girar les rodes. També, es van enriquir aquests models amb dades reals sobre el temps i la informació de la ruta, com ara la ubicació dels semàfors.

Es va provar el model amb autobusos urbans elèctrics de VDL, que s'utilitzen a la ciutat d'Eindhoven. Això va demostrar, entre d'altres coses, que en trams de corbes consumeixen molta energia, fins a un 5% del consum del tren de transmissió. Això és perquè els pneumàtics tendeixen a increment la fricció en les corbes o cantonades. També es va constatar que la suspensió dels autobusos consumeix energia extra quan es condueix per carreteres irregulars el que significa fins a un 13% del consum mitjà d'energia dels autobusos urbans.

Al final, va ser possible predir amb un marge d'error de només el 10%, quanta energia consumiria un autobús concret en una ruta concreta. A partir d'això, en combinació amb els models de bateries existents, també es possible predir l' autonomia exacta de conducció.

S'espera que aquests models siguin especialment útils en la planificació dinàmica d'autobusos. Actualment, els autobusos es programen amb mesos d'antelació, cosa que no sempre és eficient. En el futur, això es pot fer molt en menys temps, una setmana abans, o fins i tot un dia abans. Això té tot tipus d'avantatges,  com ara eficiència i flexibilitat.

Font: Universitat Tecnològica d'Eindhoven Camiel Beckers, Predicció de consum d'energia per als autobusos elèctrics urbans. pure.tue.nl/ws/portalfiles/por … 20628_Beckers_hf.pdf